La Pesta Equina Africana és una mal altia de declaració obligatòria en els cavalls que es transmet de forma indirecta mitjançant mosquits. És causada per un virus que té nou serotips diferents que poden provocar quatre formes clíniques: pulmonar, cardíaca, mixta o febril, causant símptomes diversos, devastadors en alguns casos amb elevades taxes de mortalitat en cavalls susceptibles. Altres espècies d'èquids es poden veure afectats, sent els rucs i les zebres les més resistents a la mal altia, i sent considerades aquestes últimes els reservoris del virus. El control daquesta mal altia és mitjançant profilaxi sanitària i la vacunació.
Què és la Pesta Equina Africana?
La Peste Equina Africana és una mal altia infecciosa no contagiosa endèmica de la seva regió d'origen, l'Àfrica subsahariana, que cursa amb febre, alteracions respiratòries i vasculars que poden cursar de manera hiperaguda, aguda, crònica o inaparent. Afecta els èquids, en concret els cavalls són l'espècie més susceptible a la mal altia, seguit dels muls i els ases; en les zebres la mal altia sol ser subclínica o inaparent, considerats els reservoris naturals de la mal altia Els gossos es poden infectar de manera experimental o si consumeixen carn de cavall infectada.
La seva principal importància rau en les elevades despeses en el seu control, la seva elevada mortalitat (entre el 50 i 95 % en cavalls) i la limitació del moviment dels cavalls.
A Espanya, la Peste Equina Africana ha aparegut en dues ocasions: la primera el 1966 al camp de Gibr altar i la segona entre 1987 i 1993 a Madrid per importació de zebres de Namíbia.
Per sort, la Pesta Equina Africana, encara que perillosa, no és una de les mal alties més comunes en cavalls.
Causes de la Pesta Equina Africana
La Pesta Equina Africana es transmet mitjançant artròpodes, en concret mosquits del gènere Culicoides, sent Culicoides imícola el vector principal d'aquesta mal altia, juntament amb C. bolitins. Altres vectors també possiblement implicats són C. pulicaris i C. obsoletus.
L'agent causant de la mal altia és un virus de la família Reoviridae que pertany al mateix gènere que el que causa la mal altia hemorràgica del cérvol o la Llengua Blava, el gènere Orbivirus. Es coneixen nou serotips del virus. La major incidència de la mal altia coincideix amb l'època favorable per als vectors, a estiu-tardor, ia l'Àfrica per les seves altes temperatures, donant lloc a grans epizooties.
Símptomes de la Pesta Equina Africana
Després de la picada del mosquit, el virus arriba als vasos sanguinis del cavall, on es multiplica causant fragilitat vascular i extravasació sanguínia, cosa que causa edema pulmonar, petites hemorràgies i edema subcutani, produint lesformes clíniques de la mal altia , que poden ser de quatre tipus:
Símptomes de la forma aguda pulmonar
Es tracta de la forma clínica amb l'evolució més fulminant, amb signes clínics cridaners on els cavalls no poden respirar per l'edema pulmonar i líquid en cavitat toràcica (hidrotòrax). Solen morir en un màxim de 4 dies i entre els símptomes es poden observar:
- Febre intensa de 41 ºC.
- Taquicàrdia.
- Taquipnea.
- Sudoració profusa.
- Signes respiratoris superficials que passen a profunds.
- Tos espasmòdica i dolorosa.
- Forta exsudació mucosa escumosa.
- Angoixa per la dificultat respiratòria (ollars dilatats, ulls ansiosos, boca oberta, orelles caigudes, extremitats anteriors separades i coll i cap estesos).
Freqüentment, la mort succeeix en cavalls aparentment sans durant un esforç. Els animals apareixen amb ollars dilatats, boca oberta, extremitats anteriors separades i coll i cap estesos indicant la dificultat respiratòria.
Símptomes de la forma subaguda cardíaca
Aquesta forma clínica sol començar amb febre de 39, 5-40 ºC que dura entre 3 i 5 dies. Quan comença a baixar la febre, apareixen edemes a:
- Foses supraorbitàries i periorbitals.
- Parpats.
- Cap.
- Coll.
- Hombs.
- Pet.
En la fase terminal, presentaran petites hemorràgies (petèquies) a la conjuntiva i sota la llengua. El cavall es trobarà molt deprimit i es pot prostrar a estones. Pot també manifestar signes de còlic i finalment morir postrat per error cardíac. La tasa de mortalitat d'aquesta forma clínica oscil·la entre el 30 i 50 %
Símptomes de la forma mixta
En aquesta forma, s'observen signes clínics de les formes pulmonar i cardíaca, sent aquesta última majorment asimptomàtica seguida d'una dificultat respiratòria, amb tos i exsudat escumós. En altres ocasions, a uns signes respiratoris lleus els segueixen edemes i mort per error cardíac.
És la forma clínica més freqüent de la mal altia, que presenta un 70 % de mortalitati se sol diagnosticar quan l'equí és mort mitjançant la necròpsia.
Símptomes de la forma febril
És la forma més lleu de la mal altia i la majoria es recuperen. És més freqüent que la presentin els equins més resistents, és a dir, les zebres o els ases, o en cavalls que tinguin certa immunitat.
Els signes clínics són lleus, la febre és característica i dura un màxim d'una setmana, que baixa al matí i augmenta per la tarda. Se sol acompanyar de signes clínics com:
- Anorèxia.
- Depressió lleu.
- Congestió mucoses.
- Edemes fosses supraorbitàries.
- Taquicàrdia.
Diagnòstic de la Pesta Equina Africana
Aquesta mal altia greu és de obligada notificació, ja que pertany a la llista de mal alties de declaració obligatòria de l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE). La seva entrada en una zona no endèmica és molt greu i un gran motiu de preocupació, de manera que fer un diagnòstic correcte és clau.
Encara que els signes clínics fan sospitar d'aquesta mal altia, s'ha de confirmar amb proves al laboratori autoritzat per fer-ho del país, després de la obtenció de mostres per part del veterinari oficial.
Diagnòstic clínic i diferencial
Els signes clínics que presenta el cavall poden fer pensar aquesta mal altia, especialment si estem en època favorable i en zona endèmica, i en cas de fer la necròpsia, les lesions poden fer pensar encara més en aquesta mal altia mal altia. Sempre cal diferenciar-la d' altres mal alties dels èquids, com són:
- Arteritis Vírica Equina.
- Encefalitis equina.
- Púrpura hemorràgica.
- Piroplasmosi equina.
Diagnòstic laboratorial
S'han de prendre mostres de sang completa i sèrum durant la fase de febre a l'animal viu, o mostres de pulmó, melsa i nòduls limfàtics a la necròpsia.
Les proves seran per detectar anticossos com l'ELISA indirecte o la fixació del complement, o per detectar el virus com RT-PCR o ELISA directe o neutralització vírica.
També es pot aïllar el virus a cultiu cel·lular (en línies cel·lulars BHK-21, MS i VERO).
Tractament de la Pesta Equina Africana
En ser una mal altia devastadora de notificació obligatòria a les autoritats, no s'aplica tractament, sinó que s'han de prendre una sèrie de mesures per controlar els possibles brots i l'expansió de la mal altia, mitjançant mesures sanitàries i vacunació.
Mesures sanitàries per a la Pesta Equina Africana
A les zones endèmiques de la mal altia, quan es notifiquen casos, s'ha de fer un control dels vectors mitjançant la desinsectació amb insecticides i larvicides, juntament amb la vacunació dels animals.
A les zones lliures de mal altia, s'han de mantenir en quarantena els èquids que provinguin de zones endèmiques de la mal altia un mínim de 60 dies, a més, una vigilància serològica i un control dels mosquits en el transport d'animals.
Si apareixen casos, cal fer el següent:
- Restringir els moviments del cavall i els èquids que hi hagin tingut contacte.
- Notificació dels casos sospitosos i diagnosticats.
- Establiment d'una àrea de protecció de 100 km i de vigilància de 50 km al voltant de la zona on es trobe el cas.
- Estabulació dels animals durant les hores de major activitat dels mosquits.
- Desinsectació i mesures repel·lents contra els mosquits en el transport i al lloc afectat.
- Posada en marxa de programes de vigilància serològica, entomològica, epidemiològica i clíniques al voltant dels focus per a la detecció precoç de la mal altia.
- Vacunació a tots els èquids pertanyents a les zones incloses a la zona de protecció.
Vacunació de la Pesta Equina Africana
La vacunació és la mesura més eficaç per poder controlar una mal altia, interrompent el cicle entre l'èquid infectat i el mosquit per aconseguir l'eradicació de la mal altia. Les vacunes per a la Pesta Equina Africana consisteixen en:
- Vacunes vives atenuades: tenen el virus viu però atenuat. Aquestes vacunes només es fan servir en zones endèmiques o quan ha aparegut la mal altia en un territori no endèmic vacunant per al serotip en qüestió. Aquestes vacunes poden ser monovalents per a un sol serotip o polivalents, en concret una trivalent (serotips 1, 3 i 4) i una altra de tetravalent (serotips 1, 6. 7 i 8); els serotips 9 i 5 no s'inclouen pel fet que presenten protecció creuada amb els serotips 6 i 8, respectivament.
- Vacuna inactiva davant del serotip 4: es va elaborar i es va fer servir, però actualment no està disponible.
- Vacuna recombinant de subunitats: conté les proteïnes VP2, VP5 i VP7 virals, però encara està en estudi.
A més de la vacuna per a la Pesta Equina Africana, depenent de la zona endèmica, és important conèixer aquestes altres Vacunes per a cavalls.
