Existeix una branca de l'ecologia, anomenada sinecologia, que estudia les relacions que hi ha entre els ecosistemes i les comunitats d'individus. Dins la sinecologia, trobem una part encarregada dels estudis de les relacions entre éssers vius, entre elles les relacions alimentàries, que es resumeixen a les cadenes alimentàries, com és el cas de la cadena alimentària aquàtica.
La sinecologia explica que les cadenes alimentàries són la forma que té l'energia i la matèria de passar des d'un esglaó productiu a un altre, tenint en compte a més les pèrdues energètiques, com ara la respiració. En aquest article del nostre lloc explicarem què és una cadena alimentària aquàtica, començant amb la definició de cadena alimentària i xarxa tròfica.
Diferència entre cadenes i xarxes tròfiques
En primer lloc, per entendre la complexitat de les cadenes alimentàries aquàtiques hem de conèixer les diferències existents entre cadena i xarxa tròfica o alimentària i què són cadascuna.
Una cadena alimentària mostra com la matèria i l'energia es mou dins d'un ecosistema a través dels diferents organismes, de forma lineal i unidireccional, començant sempre en un ésser autòtrof que és el productor primari de matèria i energia, ja que és capaç de transformar la matèria inorgànica en orgànica i fonts d'energia no assimilables en energia assimilable, com és la conversió de llum solar a ATP (adenosin trifosfat, font d'energia dels éssers vius). La matèria i energia creada pels éssers autòtrofs passarà a la resta d'éssers heteròtrofs o consumidors, que poden ser consumidors primaris, secundaris i terciaris.
D' altra banda, una xarxa tròfica és un conjunt de cadenes alimentàries que estan interconnectades, mostrant un moviment de l'energia i matèria molt més complex.
La cadena alimentària aquàtica
L'esquema bàsic d'una cadena alimentària no varia gaire entre un sistema terrestre i un d'aquàtic, les diferències més severes les trobem a nivell de les espècies i de la quantitat de biomassa acumulada, essent més gran en els ecosistemes terrestres. A continuació esmentarem algunes espècies de la cadena alimentària aquàtica:
Productors primaris
A la cadena alimentària aquàtica trobem que els productors primaris són les algues, ja siguin unicel·lulars com les pertanyents als talls Glaucophyta, Rhodophyta i Chlorophyta o, pluricel·lulars, les del súperfil Heterokonta, són les algues que podem veure a simple vista a platges, etc. A més, podem trobar bacteris en aquest nivell de la cadena, els cianobacteris, que també fan fotosíntesis.
Consumidors primaris
Els consumidors primaris a la cadena alimentària aquàtica solen ser animals herbívors que s'alimenten de les algues microscòpiques o macroscòpiques i fins i tot de bacteris. Aquest nivell sol estar format pel zooplancton i altres organismes herbívors
Consumidors secundaris
Els consumidors secundaris destaquen per ser animals carnívors, que s'alimenten dels herbívors del nivell inferior. Poden ser peixos, artròpodes aus aquàtiques o mamífers.
Consumidors terciaris
Els consumidors terciaris són els supercarnívors. Aquells animals carnívors que s'alimenten d' altres carnívors, els que formen la baula de consumidors secundaris.
Exemples de cadena alimentària aquàtica
Existeixen diferents graus de complexitat a les cadenes alimentàries. A continuació us mostrem x exemples:
- El primer exemple de cadena alimentària aquàtica està format per dues baules. Aquest és el cas del fitoplàncton i les balenes. El fitoplàncton és el productor primari i les balenes l'únic consumidor.
- Aquestes mateixes balenes poden formar una cadena de tres baules si s'alimenten de zooplàncton en lloc de fitoplàncton. Aleshores la cadena quedaria d'aquesta manera: fitoplàncton > zooplàncton > balena. La direcció de les fletxes indica cap on es mou l'energia i la matèria.
- En un sistema aquàtic i terrestre, com podria ser un riu, podríem trobar una cadena de quatre baules: fitoplàncton > mol·luscs del gènere Lymnaea > barbs (peix, Barbus barbus) > bernat pescaire (Ardea cineria).
- Un exemple de cadena de cinc baules on podem veure un supercarnívor és la següent: Fitoplàncton > krill > Pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) > Leopard marí (Hydrurga leptonyx) > Orca (Orcinus orca).
En un ecosistema natural les relacions no són tan simples Les cadenes alimentàries estan fetes per simplificar les relacions tròfiques i podem entendre-ho millor, però les cadenes interactuen les unes amb les altres en un complex entramat de xarxes tròfiques. Un dels exemples de xarxa tròfica podria ser el següent on podem observar com s'integra una cadena alimentària:
