L'arribada d'un cadell a casa sempre suposa un repte pel que fa a la seva cura. Hi ha molta diferència entre mides, fins i tot entre races, o potser no tinguem molta experiència amb animals i ens costi distingir entre allò normal i allò que es considera un signe de mal altiaen les primeres setmanes o mesos de convivència.
Aquest article del nostre lloc intentarà agrupar una part dels molts dubtes que ens poden ass altar en les cures bàsiques, per intentar respondre una pregunta força comuna al principi, per què el meu cadell té tantes lleganyes? T'ho expliquem a continuació:
Lleganyes de color blanc
Un dels aspectes més importants és distingir la coloració de les secrecions. No ens pot donar un diagnòstic concret, però ens pot donar una idea de la gravetat de l'assumpte. El que en general ens trobem, són cadells amb lleganyes de color blanc , una mena de tela lleugera que s'elimina amb força facilitat, i té consistència poc mucosa.
El nostre cadell sol estar d' altra banda en perfecte estat de salut i no apreciem signes de mal altia, només una producció constant d'aquesta lleganya, fins al punt d'haver de netejar-li el solc llagrimal dues o tres vegades al dia, però que a ell no li suposa cap molèstia. Segurament estiguem encara en fase de completar el pla vacunal i, en comentar-ho amb el nostre veterinari, el més probable és que ens indiqui neteges dues vegades al dia amb sèrum salí fisiològic
Aquest tipus de secrecions és molt comú en cadells fins als 10-12 mesos d'edat i se sol anomenar conjuntivitis fol·licular del cadell cèl·lules del sistema immune implicades (limfòcits) que formen petits fol·licles o butllofes en la conjuntiva de les parpelles, cosa que origina aquesta hipersecreció, que per altra banda resulta inofensiva.
També és comú veure-la en gossos adults juntament amb algun altre signe d'al·lèrgia generalitzada o sense i, llevat de casos puntuals en què hi hagi molta molèstia per la mida que arribin als fol·licles, es tracta de forma exclusiva amb neteges amb sèrum salí.
De persistir en el temps els símptomes o agreujar-se, podria caldre l'ús de corticoides en forma de gotes, cosa que es tracta d'evitarper tots els mitjans possibles en ser un procés en principi benigne i fins gairebé habitual en tots els cadells.
Com saber si les lleganyes blanques són normals?
Si hi hagués alguna complicació en aquesta conjuntivitis fol·licular o una causa subjacent més greu, el més comú és detectar altres signes com:
- Producció de moc a nivell nasal
- Rascat dels ulls constantment, cosa que fa perillar la còrnia (possible úlcera corneal)
- Escleròtica (part blanca de l'ull) envermellida
- Blefarospasme (impossibilitat d'obrir les parpelles)
- Canvi en la coloració de les lleganyes
Si el nostre cadell ha passat d'una constant producció de lleganyes blanques sense més ni més a algun dels símptomes esmentats, serà hora d'anar a una revisió veterinària.
Lleganyes de color marró-pardusco
De vegades trobem el solc llagrimal constantment tacat d'una lleganya de consistència enganxosa i color marró, que s'endureix i arriba a formar una crosta si no la netegem una o dues vegades al dia. De nou veiem que el nostre cadell està normal, sense més símptoma que aquesta mena de pasta que se li acumula cada dia.
En general estem parlant de cadells (encara que després ho patiran d'adults) de determinades races o creus com: caniches, yorkshire, m alteses, pomerànies…
Aquestes races solen tenir un petit problema amb els conductes nasolagrimals Aquests drenen la secreció lacrimal responsable de lubricar i netejar l'ull cap als orificis nasals. Si el conducte està obstruït, per inflamació o per determinada conformació racial (gossos braquicèfals i races mini o toy), la producció de llàgrima vessarà per l'angle medial de l'ull i s'acumula al solc llagrimal formant aquesta pasta marró.
És important netejar les lleganyes dels gossos?
És important acostumar el nostre cadell a netejar-se aquesta zona diàriament, així com acostumem al raspallat. Cal retirar les secrecions cada dia abans que s'endureixin i formin una crosta, que acaba per formar una ferida a la pell subjacent
No és estrany trobar gossets joves als quals mai se'ls ha eliminat aquesta resta per f alta de costum o perquè no tenia qui els proporcionés cures i que acaben tenint autèntiques ferides quan per fi s'aconsegueix remoure aquesta crosta.
Recomanem estovar primer amb sèrum salí fisiològic o amb algun producte específic per a la neteja d'ulls dels molts que existeixen al mercat, aquest pas és molt recomanable per minimitzar el mal al nostre cadell.
I si la pasta és d'un altre color?
La missió principal de les llàgrimes, és mantenir lubricat i net l'ull, eliminant qualsevol substància que pugui danyar la còrnia Si portem de forma habitual al nostre cadell a la platja oa un parc amb torba (terra vegetal), el més normal és que aquesta secreció adquireixi color marró clar, o negre, respectivament. És perquè les llàgrimes arrossega en el seu treball productes amb aquest color.
La neteja dels ulls del nostre cadell (i de qualsevol gos en general) és fonamental després d'haver estat amb ell en una zona amb molta pols, sorra o petites partícules en suspensió.
Lleganyes de color verdosa-groguenca
Si apareixen lleganyes de color verdós o groguenc, sol estar indicant que el nostre cadell està patint una conjuntivitis bacteriana. En aquest cas ja sol mostrar una molèstia evident, "manoseig" constant dels ulls, blefarospasme…
És interessant fer aquí una menció a un virus concret (encara que ens estiguem referint a bacteris), ja que de vegades ells són els primers a actuar i els bacteris acudeixen després. Encara que el virus del mocot caní causava problemes oculars de forma rutinària fa temps, la veritat és que la presentació d'aquesta mal altia abasta un rang de símptomes molt ampli, i la forma ocular en què apareixien una secreció de lleganyes abundants, era només una de elles.
Per sort, la vacunació massiva ha fet que ja no estigui entre les causes més comunes de conjuntivitis, encara que mai no es pot descartar en gossets que mai no han estat vacunats o en col·lectivitats. No obstant, la secreció llagrimal en aquest cas era molt menys densa (serosa) i no solia presentar aquest color tan característic. Tot i així, sempre es pot contaminar de forma secundària amb bacteris.
Les conjuntivitis bacterianes no obstant, sol donar-se com una complicació freqüent en problemes de pell. Per exemple, en cadells amb sarna sarcòptica o demodecosi generalitzada, les infeccions bacterianes secundàries són comunes i els ulls no es lliuren d'aquestes oportunistes. Juntament amb aquesta coloració típica, la secreció adquireix una forma mucosa més espessa del que és habitual
Tractament de la conjuntivitis bacteriana en cadells
En aquest cas, el nostre cadell necessitarà una mica més que rentats amb sèrum salí fisiològic, i el nostre veterinari ens pautarà l'aplicació d'un col·liri o pomada antibiòticadurant uns dies. En general, l'aplicació dels col·liris s'hauran de fer cada dues o tres hores i la de pomades serà amb menys freqüència. Si la molèstia és excessiva, podrà necessitar del ús de collaret isabelí per evitar que la seva tendència a fregar-se la cara derivi en una úlcera corneal.
És complicat saber quin bacteri està implicat sense un antibiograma, però pel fet que les complicacions secundàries solen venir de la mà de Staphylococcus spp, el més habitual és utilitzar algun col·liri antibiòtic d'ampli espectre al qual responguin ella i molts altres tipus de bacteris. Evidentment, si hi ha alguna causa responsable, com és el cas de problemes de pell generalitzats (micosi, sarnes…etc), ha de ser corregida per evitar recaigudes.
Altres causes de lleganyes
Hi ha moltes altres causes de lleganyes en gossos, però no són específiques dels cadells i algunes no és freqüent trobar-les fins que el nostre gos té certa edat. No obstant això, en medicina, dos i dos gairebé mai no són quatre, i de forma aïllada es pot trobar qualsevol patologia en moments no esperats. En aquest apartat en resumirem breument algunes:
- QCS (Queratoconjuntivitis seca): Absència de producció de llàgrimes, cosa que provoca infeccions secundàries, ulls opacs, secrecions pastoses de color verd intens, i ceguesa amb el pas del temps. Si tenim un cadell de raça predisposada, com a cocker spaniel, bulldog o carlí, hem de prestar especial atenció a la lubricació dels seus ulls, encara que no pateixi aquesta mal altia (a manera preventiva). Com que es tracta d'un desordre autoimmune, l'edat de presentació és molt variable, però no se sol diagnosticar abans del primer any de vida. Però de vegades es confon amb altres trastorns menys greus, així que és possible que estigui infradiagnosticada i que en el futur vegem diagnoticats fins i tot cadells. L'ús d'immunosupressors de per vida, com ara tacrolimus o ciclosporina, i la lubricació constant de per vida, seran fonamentals en el tractament d'aquesta mal altia.
- Cossos estranys: Espigues, llavors, grans de sorra… El frec constant d'un cos estrany pot provocar una secreció abundant de llàgrimes i una infecció bacteriana secundària. Cal revisar bé les parpelles superiors i inferiors, i utilitzar sèrum fisiològic per realitzar rentats en cas de detectar particular massa petites com per retirar-se a mà. En aquest cas, després de retirar el causant de l'agressió a la còrnia, es farà un test de fluoresceïna per determinar si hi ha úlcera o no.
- Al·lèrgies: No és comú trobar quadres al·lèrgics en cadells de menys de 4 mesos, però a partir de llavors podem veure al·lèrgies oculars a pràcticament de tot: el pol·len, el plàstic de les menjadores, el fenc de la nostra cobaia… La inflamació de les parpelles, la incapacitat per obrir-les en alguns casos, i la secreció llagrimal constant, contaminada per bacteris o no, són indicatives d'un procés al·lèrgic. L'arribada de la primavera sol disparar la presentació d'aquests quadres, que necessita teràpia amb col·liris que portin corticoides juntament amb un antibiòtic per controlar els bacteris de la pròpia flora corporal que aprofiten per agreujar el quadre.
