Les patologies de les orelles i orelles solen ser un motiu de consulta relativament freqüent als conills, especialment als de raça belier. L'etiologia d'aquestes mal alties pot ser variada i inclou des de causes infeccioses o parasitàries fins a causes traumàtiques i tumorals.
Otitis bacteriana
L'otitis en conills consisteix en un procés inflamatori i infecciós que pot afectar l'orella externa, mitjana o internaEs tracta d'una de les mal alties més freqüents als conills, especialment als de raça belier, a causa del seu estret conducte auditiu i de la longitud de les orelles que impedeix la ventilació del canal auricular.
En el cas de les otitis bacterianes, el principal agent implicat és Pasteurella multocida, encara que també poden produir-se per altres bacteris com Streptococcus, Staphylococcus, Pseudomonas o Escherichia coli. La infecció de l'oïda pot produir-se per contacte directe o per migració dels bacteris des de la faringe o nas fins a l'orella mitjana, per mitjà del tub faringotimpànic.
Els símptomes més habituals en els conills amb otitis són:
- Picor d'orelles: les otitis solen produir una intensa pruïja, cosa que fa que els animals sacsegin el cap i es gratin contínuament les orelles. És habitual que apareguin ferides per rascat.
- Dolor: és freqüent que els conills estiguin més apàtics i tinguin menys gana a causa del dolor.
- Inflamació i envermelliment de l'orella.
- Secreció auricular.
- Orelles caigudes.
- Cap girat cap al costat afectat: és un signe vestibular típic de les otitis per Pasteurella multocida. En aquests casos, també es pot observar atàxia (incoordinació) i nistagme (moviments involuntaris dels ulls).
- En els conills belier amb otitis és especialment freqüent que es formin abscessos auriculars, que són acumulacions de pus a nivell de la base de l'orella.
Tractament
El tractament de les otitis bacterianes està dirigit a:
- Eliminar l'agent etiològic implicat mitjançant un tractament antibiòtic . Per tal d'instaurar un tractament antibiòtic específic, cal fer un cultiu i un antibiograma.
- Atenuar el procés inflamatori mitjançant una teràpia antiinflamatòria, generalment amb corticoides.
- A més, quan es formin abscessos auriculars, cal recórrer a una tècnica quirúrgica que permeti drenar el contingut purulent de l'abscés i deixar-lo obert mitjançant una tècnica de marsupialització.
Sarna psoròptica
La sarna psoròptica, també coneguda com a sarna auricular del conill, és una mal altia parasitària ocasionada per l'àcar Psoroptes cuniculi. Els animals es poden infestar per contacte directe amb conills afectats o per contacte amb llits o altres materials que continguin ous de l'àcar.
Aquest paràsit, que s'allotja en profunditat al canal auditiu extern, provoca una picor molt intensa que fa que els animals sacsegin violentament el cap, es gratin amb les ungles o freguin les orelles contra els elements del seu entorn. Com a conseqüència, es provoquen hematomes, escoriacions i ferides al pavelló auricular, arribant a automutilar-se en casos molt greus. En general, els conills amb sarna psoròptica solen presentar abundants crostes de color marró vermellós al canal i el pavelló auricular. Per això, és habitual que els tutors cregui que el seu conill té ferides a les orelles.
Tractament
El tractament consisteix en:
- L'administració d'un fàrmac antiparasitari: per via òtica o sistèmica. Generalment solen usar-se avermectines, com la ivermectina o la moxidectina.
- L'administració d'un tractament antibiòtic: les lesions a les orelles generades pels autotraumatismes del propi animal solen infectar-se de forma secundària per bacteris com Pasteurella multocida, Streptococcus spp. o Spaphylococcus spp. Per això sol ser necessari complementar el tractament antiparasitari amb un antibiòtic d'ampli espectre.
- La desinfecció ambiental: per evitar posteriors reinfestacions, cal fer una neteja i desinfecció exhaustiva de l'ambient, així com rentar a més de 50 ºC qualsevol tèxtil que hagi estat en contacte amb els conills infestats.
Tinya o dermatofitosi
Una altra de les mal alties dels conills a les orelles és la tinya. La tinya és una mal altia dermatològica d'origen infecciós, concretament de origen fúngic El fong més freqüentment implicat en la tinya dels conills és Trichophyton mentagrophytes, encara que també se'n poden aïllar espècies, com Microsporum canis o Microsporum gypseum. El contagi es pot produir per contacte directe amb altres conills infectats o bé per contacte amb l'ambient infectat.
En els conills, la tinya es caracteritza per la presència de lesions al·lopèciques de mida variable, descamació i eritema (envermelliment de la pell). Encara que pot afectar qualsevol part del cos, el comportament d'empolainament típic dels conills fa que gairebé sempre s'afectin les orelles i la cara.
Tractament
El tractament es basa en la administració de fàrmacs antifúngics, bé per via sistèmica (itraconazol) o bé per via tòpica (miconazol o clotrimazol).
Otohematoma
Les orelles són estructures molt vascularitzades. Quan arran d'un traumatisme algun dels gots que irriguen les orelles es trenca, es forma un acúmul de sang entre el cartílag auricular i la pell que es coneix com otohematoma.
L'hematoma format separa la pell del cartílag auricular, creant una inflor o bony característic a l'orellaSi no es tracta, l'hematoma es reorganitza fins a formar un coàgul i, posteriorment, un seroma. En aquests casos, és habitual que el teixit fibrós que es forma s'adhereixi al cartílag auricular i “arrugui” l'orella, originant-ne una deformació.
Tractament
El tractament de l'otohematoma pot variar en funció de la seva extensió i del grau d'evolució:
- Els hematomes petits i recents solen resoldre's realitzant una succió tancada de l'hematoma i col·locant un embenat que permeti mantenir en contacte entre el cartílag i la pell per afavorir la cicatrització.
- Els hematomes molt amplis o amb certa organització requereixen recórrer a una tècnica quirúrgica que, encara que és més agressiva, també és definitiva.
Fibromatosi o fibroma de Shope
Finalment, entre les mal alties de les orelles en conills més comuns trobem la fibromatosi. La fibromatosi és una mal altia ocasionada pel virus del fibroma de Shope. La infecció per aquest virus dóna lloc a la formació d'uns nòduls tumorals a la pell, que inicialment solen aparèixer a les orelles, extremitats i al voltant dels ulls. Generalment, solen ser nòduls alopècics que s'ulceressin amb facilitat.
Afortunadament, els tumors solen desaparèixer de forma espontània en un període d'uns 6 mesos. La mal altia generalitzada i la mort per aquest virus és poc habitual, especialment en conills joves.
Com has pogut comprovar, les mal alties dels conills a les orelles són molt variades i totes requereixen tractament específic, per això és molt important acudir al centre veterinari en cas d'observar qualsevol símptoma.
Imaben: facebook.com/valevetperu
