El gos alabai és una de les races canines més antigues que existeixen. Es tracta d'un gos originari d'Àsia Central que originàriament es va fer servir per protegir el bestiar i altres propietats, a causa del seu fort temperament i gran coratge. Avui dia, se segueix emprant com a gos de guarda i defensa, encara que és una raça poc habitual a Europa occidental.
Origen de l'alabai
L'Alabai, també conegut com a gos pastor de l'Àsia Central, és una de les races canines més antigues que existeixen, ja que compta amb uns 4.000 anys d?història. És una raça que va sorgir per selecció natural, a partir dels mastins tibetans i els mongolian shepherd.
El seu origen va tenir lloc a les tribus nòmades de l'Àsia Central, on aquests gossos grans i corpulents van ser emprats per protegir el bestiar i altres propietats davant de depredadors i lladres. Avui dia, s'utilitza com a gos guardià, trobant-se la major part d'exemplars a:
- Afganistan
- Iran
- Kazakhstan
- Kirguistan
- Tadjikistan
- Turkmenistan
- Uzbekistan
Característiques del gos alabai
L'alabai és un gos de raça gran, corpulent, robust i amb una musculatura poderosa. A diferència d' altres races, l'alabai compta amb un important dimorfisme sexualEls mascles són més grans, massissos i temperamentals que les femelles. En concret, els mascles solen assolir un pes de 50-79 kg i una alçada mínima de 70 cm, mentre que les femelles pesen entre 40-65 kg i mesuren mínim 65 cm.
La Federació Cinològica Internacional (FCI) inclou l'alabai dins del grup 2, constituït per gossos tipus pinscher i schnauzer – molosoides, gossos de muntanya i boiers suïssos. En concret, es troba dins de la secció 2.2. de gossos molosoides, tipus muntanya.
Les característiques més destacables del seu estàndard racial són les següents:
- Tenen un cap massís: de forma rectangular, amb una depressió fronto-nasal (stop) moderadament definida. La tòfona (nas) és de color negre, encara que en els exemplars blancs o beixos pot ser una mica més clara.
- Els ulls transmeten una expressió confident i digna: són de mida mitjana. El color dels ulls pot variar des de marró fosc fins a avellana. La vora de les parpelles sol ser negre.
- Les orelles són penjants: tenen una mida mitjana, forma triangular, i una inserció baixa. És una raça en què tradicionalment solen amputar-se les orelles, però, cal assenyalar que aquesta és una pràctica terminantment prohibida al nostre país, ja que atempta contra el benestar animal.
- El coll és fort i musculós: acaba en un pit profund i ample.
- Les extremitats són fortes: tenen una poderosa musculatura, especialment les cuixes.
- La cua és gruixuda a la base i d'inserció una mica alta:: de forma natural, penja fins al garró en forma de falç. Quan l'animal és alerta, s'eleva a nivell del dors o més amunt. D'igual manera, és habitual trobar exemplars d'aquesta raça amb la cua amputada, tot i que és una pràctica penada per llei.
- El cabell és de doble capa, abundant, llis i gruixut: la majoria d'exemplars tenen un cabell d'uns 3-5 cm de longitud, encara que en alguns casos pot ser més llarg.
Es tracta d'una raça molt resistent, capaç d'adaptar-se a una gran varietat de climes. Ara que ja hem vist les característiques del gos alabai, ens fixarem més detalladament en els seus colors.
Colors del gos alabai
El pelatge de l'alabai pot ser de qualsevol color (blanc, negre, gris, marró-vermellós, marró-grisenc, atigrat), excepte blau genètic o marró genètic en qualsevol combinació i mantell negre sobre foc.
Les dures condicions de vida i el treball com a gos guardià han influenciat el caràcter de l'alabai. En general, són gossos amb un temperament fort, segurs de si mateixos i orgullosos. Són protectors amb la seva família, encara que alhora són gossos bastant independents que esperen que se'ls tracti respecte. Són gossos poc confiats, que solen sospitar davant de persones o gossos desconeguts.
Tot i tenir un caràcter fort, són gossos estables, tranquils i silenciosos, que s'adapten bé als canvis d'entorn. Són gossos guardians que destaquen per la seva resistència, el seu coratge davant dels depredadors i el seu instint natural de territorialitat. Quan se senten amenaçats, reaccionen ràpidament, amb total seguretat i serietat.
Caràcter de l'alabai
Com qualsevol raça de gos, l'alabai requereix una sèrie de cures per mantenir-se saludable:
- Lavabo: un raspallat a la setmana i un bany al mes seran suficients per mantenir el pelatge de l'alabai en perfecte estat. Les ungles s'han de retallar regularment i les orelles s'han de netejar cada setmana per evitar l'acumulació de cera. A més, cal fer un raspallat de dents cada 2-3 dies per prevenir l'aparició de mal altia periodontal.
- Exercici: tot i que l'alabai és un gos tranquil i amb un nivell d'energia baix, no és recomanable mantenir-lo confinat en un pis, sinó que han de tenir un pati gran. Són gossos amb una gran resistència, per la qual cosa resulten ideals per a aquells cuidadors a qui agraden les caminades diàries. Per seguretat, durant les passejades han d'anar sempre amb corretja i només s'han de deixar anar en espais tancats.
- Alimentació: la ració pot ser comercial o casolana, però en qualsevol cas ha d'estar adaptada a l'edat i al nivell d'activitat del animal. Com que es tracta d'una raça de grans dimensions, la cura de l'alimentació serà fonamental durant la seva etapa com a cadell. Una sobrealimentació en aquest període pot ser responsable de mal alties importants del desenvolupament.
Cures del gos alabai
L'alabai és una raça que triga a madurar. El seu caràcter es forja durant els tres primers anys de vida, sent fonamental que durant aquest període rebin una educació apropiada. Generalment, requereixen una amplia socialització i l'ús de tècniques d'ensinistrament pacient.
Com que és una raça amb un caràcter fort i orgullós, no és recomanable per a cuidadors sense experiència o sense coneixements sobre educació i comportament caní.
Et deixem més informació sobre La socialització del gos, aquí.
Educació de l'alabai
L'alabai o pastor de l'Àsia Central és un gos resistent, que presenta un nombre menor de mal alties genètiques que altres races. No obstant això, no està exempt de patir patologies que minmin la seva qualitat i la seva esperança de vida, i les patologies articulars són les més freqüents en aquesta raça.
Salut de l'alabai
L'alabai és una raça molt poc habitual a Europa Occidental, per la qual cosa trobar un exemplar d'aquesta raça al nostre país pot resultar una tasca complicada. En cas que hagis pensat en incloure un alabai a la família, pots posar-te en contacte amb algun club d'aquesta raça perquè orienti la teva cerca.
En qualsevol cas, recorda que allò veritablement important a l'hora d'adoptar un nou membre a la família no és que compleixi amb cap estàndard racial, sinó que puguis adaptar-te a les seves necessitats i estil de vida.
