A nivell global hi ha una gran preocupació per les altes taxes d'espècies en perill d'extinció, cosa que fins i tot podria estar portant a una desaparició massiva d'animals amb repercussions planetàries. A diferència d' altres esdeveniments com aquest que van tenir lloc en el passat, actualment les accions humanes són la principal causa d'aquest fenomen.
En regions amb alts nivells de biodiversitat endèmica, l'extinció comporta, a més, que l'espècie no només desapareix d'un lloc particular sinó de tot el planeta. Així, tenim el cas d'Oceania, que malgrat posseir les regions terrestres més petites del planeta, té una important varietat de fauna endèmica. En aquest article del nostre lloc volem presentar-vos diversos animals en perill d'extinció a Oceania Et convidem a seguir llegint.
Kakapo (Strigops habroptilus)
És una mena d'ocell que pertany a les psitaciformes, on s'inclouen els diferents tipus de lloros. Té hàbits nocturns i s'alimenta de llavors, fulles, tiges, arrels i nèctar. És endèmica de Nova Zelanda i està catalogada en perill crític d'extinció
Amb anterioritat a la colonització humana la seva distribució era molt més gran, però, la introducció d'animals com els gats, els armins o les rates negres ha delmat, de manera alarmant, la població del kakapo. Això s'uneix a la baixa taxa reproductiva de l'espècie, cosa que en dificulta la recuperació.
Demoni de Tasmània (Sarcophilus harrisii)
És, sens dubte, un animal emblemàtic d'Oceania, endèmic de l'illa australiana que li dóna nom. Es caracteritza per ser un caçador carnívor generalista que consumeix una gran varietat de vertebrats i invertebrats, però, a més, també és un animal carronyer. Tot i la seva aparença robusta, és força àgil per córrer, enfilar-se i nedar.
El dimoni de Tasmània està considerat en perill d'extinció El seu dràstic descens poblacional es deu a una patologia que pateix, coneguda com la mal altia del tumor facial del dimoni (DFTD), que és mortal. També els atropellaments, la caça per part de gossos i la persecució directa han influït en aquesta situació.
Peix salamandra (Lepidogalàxies salamandroides)
És un animal del grup dels peixos amb aletes radiades que habita en aiguamolls de poca profunditat i en alguns de tipus estacional al sud-oest d'Austràlia occidental. A causa del seu decreixent rang poblacional i de la seva limitada distribució està considerada una mena d'Oceania en perill d'extinció
Les causes que afecten el peix salamandra estan vinculades a la disminució de les pluges per efecte del canvi climàtic, cosa que incideix directament en la disponibilitat de cossos d'aigua perquè aquest animal es desenvolupi. A més, els incendis de la vegetació i l'extracció hídrica també afavoreixen l'amenaça per a aquesta espècie.
Rapenat de la fruita de Bulme (Aproteles bulmerae)
Aquest ratpenat, nadiu de Papua Nova Guinea, es troba en perill crític d'extinció Com a exemple, el 2016 [1] s'estimaven no més de 250 individus madurs en tan sols dues o tres localitats de la regió. És una espècie frugívora que utilitza diversos espais com a refugi.
La principal amenaça que ha patit aquest animal en perill d'extinció a Oceania ha estat la caça directa a què és sotmès des de fa dècades. L'extensió de camins cap a àrees remotes de refugi va permetre que la matança d'aquestes ratapinyades fos de majors proporcions. La destrucció de lhàbitat també ha influït en aquesta situació.
Quoll oriental (Dasyurus viverrinus)
Aquest animal és un mamífer marsupial que pertany al mateix ordre que el dimoni de Tasmània. És nadiu d'Austràlia i és extint a algunes regions de la zona. El quoll oriental està classificat en perill d'extinció, amb una tendència poblacional en descens.
No és del tot clar el perquè de l'afectació poblacional d'aquesta espècie, però s'estima probable que es degui al desenvolupament de certes mal alties ia la depredació a causa de la introducció de gats salvatges i de guineus vermells. D' altra banda, l'efecte de canvis ambientals inadequats també contribueix a aquesta situació.
Delfí d'Hèctor (Cephalorhynchus hectori)
És un cetaci endèmic de Nova Zelanda, actualment considerat en perill d'extinció El dofí Héctor es desenvolupa en aigües costaneres poc profundes, generalment a uns 15 km de la riba. Atesa la seva distribució limitada, el principal problema d'aquest animal d'Oceania són les accions humanes.
D' altra banda, en quedar enredat a les malles d'enmall que es disposen a la zona també hi ha una alta mortalitat a causa de la pesca d'arrossegament. S'ha comprovat que el 60% de morts es deuen a les malles esmentades, cosa que resulta insostenible per a l'espècie.
Numbat (Myrmecobius fasciatus)
El numbat és un animal mamífer marsupial insectívor que s'alimenta fonamental de tèrmits. Fa uns quatre anys s'estimava que existien menys de 1000 individus madurs, fet que va fer que es considerés en perill d'extinció.
Habita una diversitat d'ecosistemes, però la introducció de guineus vermelles i de gats salvatges és la causa principal de la seva disminució poblacional. Addicionalment, els incendis de vegetació també van en contra d'aquesta espècie i, per si no n'hi hagués prou, són víctimes naturals de les aus rapinyaires.
Insecte pal de l'illa de Lord Howe (Dryococelus australis)
És un insecte que pertany al grup dels fàsmids, que inclou diverses espècies d'invertebrats que s'assemblen a pals o fulles. En particular, aquest insecte pal és de grans dimensions i, segons els reportis[2], es va pensar extint el 1920, encara que després es va comprovar novament la seva presència.
Aquest animal està en perill crític d'extinció pel fet que habita en una petita illa rocosa d'Austràlia i la seva població està estimada en uns 35 individus que es localitzen sobre uns quants arbustos dels que depenen totalment per alimentar-se. Les variacions climàtiques i la presència d'una planta invasora que perjudica aquests arbustos juguen contra l'única font d'aliment i de refugi amb què compta aquest insecte pal.
Wombat de nas pelut del nord (Lasiorhinus krefftii)
El wombat és un rar mamífer marsupial que es troba en perill crític d'extinció i, com tots els altres esmentats, és un animal endèmic d'Oceania. Es troba a sòls al·luvials i boscos oberts d'eucaliptus que van ser antigament inundats. És en aquests últims on cava els seus caus. S'alimenta d'una pastura nativa del lloc, la seva font primordial de nutrició, per la qual cosa la introducció d'un altre tipus de pastura i els canvis importants a l'hàbitat amenacen, de manera important, aquesta espècie.
Rana arborícola de taques grogues (Litoria castanea)
Aquest amfibi, endèmic d'Austràlia, es troba en perill crític d'extinció. El seu hàbitat són estanys permanents, pantans, llacunes i preses agrícoles, a més de rius de cursos tranquils amb certs tipus d'herbes.
Encara que hi ha certs dubtes sobre la raó de l'afectació poblacional d'aquesta granota, hi ha sospites de l'impacte d'una mal altia causada per un fong. A més, sembla que l'augment de la incidència de raigs ultraviolats i la introducció d'un peix a la regió han incidit negativament en la població.
Altres animals en perill d'extinció a Oceania
Encara que els animals anteriors formen part de la llista d'animals amb més perill d'extinció d'Oceania, lamentablement no són els únics i, a continuació, en mostrem alguns més:
- Cangur arborícola de Goodfellow (Dendrolagus goodfellowi).
- Piquer d'Abbott (Papasula abbotti).
- Rata coligorda (Zyzomys pedunculatus).
- Mieler regent (Anthochaera phrygia).
- Cacatua fúnebre piquicorta (Calyptorhynchus latirostris).
- Skink d'aigua de les muntanyes blaves (Eulamprus leuraensis).
- Carricer de Kiritimati (Acrocephalus aequinoctialis).
- Rabihorcado de la Christmas (Fregata andrewsi).
- Canguro-rata col·lipelut (Bettongia penicillata).
- Tortuga del pantà occidental (Pseudemydura umbrina).
