Tobrex és un fàrmac antibiòtic destinat a la seva aplicació per via oftàlmica. El seu principi actiu és la tobramicina, un antibiòtic d'ampli espectre capaç d'actuar davant de bacteris gram positius i gram negatius. Tot i que es tracta d'un fàrmac destinat al seu ús en persones, sovint es prescriu per al tractament d'infeccions oculars als gossos.
Si vols descobrir més sobre Tobrex per a gossos, dosis, usos i efectes secundaris, no et perdis el següent article del nostre lloc en què a més també parlem dels tipus que existeixen i les seves contraindicacions.
Què és Tobrex?
Tobrex és el nom comercial d'un fàrmac el principi actiu del qual és la tobramicina. Es tracta d'un fàrmac antibiòtic destinat a la seva administració per via oftàlmica, que es troba disponible en forma de col·liri i en forma de pomada oftàlmica.
Realment, es tracta d'un medicament destinat al seu ús en persones. Tot i això, s'empra sovint en medicina veterinària fent ús de la denominada “ prescripció en cascada”, que consisteix en la prescripció d'un fàrmac que no està autoritzat per a una espècie animal concreta quan hi ha un buit terapèutic.
Què és Tobradex?
Malgrat que en aquest article ens centrem a descriure les característiques de Tobrex, cal esmentar l'existència d'una variant d'aquest fàrmac, el Tobradex, que combina dos principis actius: la tobramicina i la dexametasona. La combinació d'ambdós compostos atorga al fàrmac un efecte tant antibiòtic com antiinflamatori
Per a què serveix Tobrex en gossos?
Tobrex s'empra per tractar les infeccions bacterianes superficials de l'ull, causades per bacteris sensibles a la tobramicina. La tobramicina és un antibiòtic d'ampli espectre que pertany a la família dels aminoglucòsids. Es tracta de un antibiòtic bactericida que resulta eficaç per tractar tant infeccions produïdes per bacteris gram positius (com Staphylococcus aureus, Streptococcus spp., Corynebacterium o Bacillus) com infeccions produïdes per bacteris gram negatius (com Pseudomones, Klebsiella, Moraxella, E. coli o Proteus).
Usos de Tobrex per a gossos
Com hem esmentat a l'apartat anterior, la tobramicina s'empra per al tractament d'infeccions bacterianes superficials de l'ull. En concret, es fa servir com a teràpia en les següents patologies oculars:
- Conjuntivitis de tipus bacterià: generalment, les conjuntivitis bacterianes en els gossos són processos secundaris a altres alteracions, com traumatismes (per baralles, esgarrapades, etc.), alteracions de les parpelles (com entropió, ectropió o blefaritis) o altres conjuntivitis. En condicions normals, l'ull te una microbiota formada per microorganismes que no originen cap alteració ocular. Tot i això, quan es produeix un desequilibri en el sistema defensiu de l'ull per alguna de les alteracions que hem descrit, es produeix la proliferació i sobrecreixement bacterià, apareixent així la infecció. Els gèneres bacterians més freqüentment implicats a les conjuntivitis canines són Staphylococcus i Streptococcus, els quals són sensibles a l'acció de la tobramicina. Si vols saber més sobre la Conjuntivitis en gossos: tractament, causes i símptomes, no dubtis a llegir aquest article que et recomanem.
- Altres infeccions externes de l'ull: com a queratitis, queratoconjuntivitis o blefaritis ocasionades per bacteris sensibles a l'acció de la tobramicina. Consulta aquest post del nostre lloc sobre la Infecció d'ulls en gossos: causes i tractament per saber-ne més sobre el tema.
- Úlceres corneals: encara que no existeixi infecció, és important administrar un antibiòtic per via oftàlmica per prevenir possibles infeccions i afavorir la cicatrització de la úlcera. De la mateixa manera, en el cas d'úlceres complicades és fonamental instaurar un tractament antibiòtic específic, atès que en aquests casos ja hi ha infecció. No dubtis a llegir aquest article sobre la Úlcera corneal en gossos: símptomes i tractament.
- Profilaxi pre i postquirúrgica: en tractar-se d'un antibiòtic d'ampli espectre, també es pot fer servir per prevenir infeccions oculars abans i després de cirurgies oftàlmiques.
Tipus i dosis de Tobrex per a gossos
Com ja hem avançat, Tobrex es troba disponible és dues presentacions diferents, ambdues per a la seva administració per via oftàlmica:
- Colirio.
- Ungüent o pomada.
En medicina veterinària, generalment es prescriu Tobrex en col·liri, ja que la seva aplicació resulta més senzilla. En concret, la dosi de Tobrex en col·liri per a gossos és la següent:
- En infeccions moderades: s'han d'instil·lar 1 o 2 gotes a l'ull afectat cada 4-6 hores durant les primeres 24-48 hores. Després, cal disminuir la freqüència d'aplicació d'acord amb la resposta al tractament, a una freqüència no inferior a 2 gotes cada 8 hores. El tractament s'ha d'allargar almenys 5 dies.
- En infeccions oftàlmiques severes: s'han d'instil·lar 2 gotes a l'ull afectat cada hora fins a aconseguir una millora evident, continuant després amb 2 gotes cada 3 o 4 hores. El tractament s'ha d'allargar almenys durant 7 dies.
No obstant això, cal tenir en compte que tant la dosi com la freqüència d'administració que hem assenyalat són tan sols una referència, de manera que el veterinari/ària que instauri el tractament podrà ajustar posologia segons la seva propi criteri mèdic.
Efectes secundaris de Tobrex en gossos
L'absorció sistèmica de tobramicina després de l'administració per via oftàlmica és baixa. És a dir, el fàrmac exerceix el seu efecte a nivell ocular gairebé sense passar a la sang i distribuir-se per l'organisme. Això fa que els efectes secundaris associats a l'administració d'aquest fàrmac siguin fonamentalment locals:
- Hiperèmia ocular (envermelliment de la conjuntiva ocular)
- Queratitis.
- Edema conjuntival.
- Edema palpebral.
- Eritema (envermelliment) de la parpella.
- Trastorns a la pell: dermatitis, urticària, pruïja (picor).
Contraindicacions de Tobrex per a gossos
Malgrat que es tracta d'un fàrmac segur quan s'aplica per via oftàlmica, hi ha certes situacions en què l'administració de Tobrex pot ser contraproduent. A continuació, recollim les principals contraindicacions de Tobrex per a gossos:
- Al·lèrgia a la tobramicina oa qualsevol dels excipients del fàrmac.
- Infeccions víriques o micòtiques de l'ull.
- Gestació: tot i que l'absorció sistèmica del fàrmac és baixa, alguns estudis en animals han mostrat toxicitat per a la reproducció associada a l'ús de Tobrex. Per això, únicament cal prescriure aquest fàrmac en gosses gestants després d'una correcta avaluació del risc/benefici.
- Tractament amb altres aminoglucòsids: quan l'animal estigui en tractament amb altres aminoglucòsids per via sistèmica (bé sigui via oral o via parenteral) es recomana tenir precaució, atès que l'administració conjunta de Tobrex pot potenciar l'aparició d'efectes adversos greus (com ara neurotoxicitat, ototoxicitat o nefrotoxicitat).
