Els corticoides són fàrmacs àmpliament utilitzats en medicina veterinària. Els seus potents efectes com a antiinflamatoris i immunosupressors són beneficiosos, i en molts casos necessaris, per al tractament de diverses mal alties. Tot i així, el seu ús comporta l'aparició d'una sèrie d'efectes adversos que, encara que previsibles, no són evitables.
Els corticoides són tractaments simptomàtics, és a dir, serveixen per controlar els símptomes associats a determinades patologies, però un cop finalitzada l'administració del fàrmac, la patologia de base pot reaparèixer atès que no tracten la causa subjacent. Encara que l'ús d'aquests corticoides sigui imprescindible per al tractament de moltes patologies, és convenient revisar les possibles alternatives a aquests fàrmacs per limitar-ne l'ús a aquelles situacions que ho requereixin. A continuació, en aquest article del nostre lloc, recollim les principals alternatives als corticoides en gossos
Altres fàrmacs antiinflamatoris
Els corticoides compten amb un poderós efecte antiinflamatori, per això una de les principals alternatives és altres fàrmacs que també presentin aquest efecte. Dins aquest grup destaquen els Antiinflamatoris no Esteroideus, també anomenats AINEs. Als gossos, alguns dels AINEs més emprats són el meloxicam, el carprofè, el firocoxib i el robenacoxib.
Els AINEs tenen un efecte antiinflamatori menor al dels corticoides atès que actuen a un nivell més baix de la cascada de la inflamació (l'anomenada "cascada de l'àcid araquidònic"). En concret, actuen inhibint els enzims COX-1 i/o COX-2 i, en alguns casos, l'enzim 5-lipooxigenasa.
Tot i que els AINEs són antiinflamatoris menys potents, tenen l'avantatge que, de forma paral·lela a l'efecte antiinflamatori, ofereixen un efecte analgèsic, antipirètic, antiagregant plaquetari i antireumàtic A més, s'ha demostrat que poden actuar com a antiendotòxics, condroprotectors i fins i tot com a anticancerígens. Per això, els AINE poden resultar una bona alternativa als corticoides per al tractament de les inflamacions lleus o moderades que a més van acompanyades d'un dolor moderat.
Quan substituir els corticoides per AINEs?
A continuació, expliquem les situacions principals en què l'ús d'AINEs pot substituir l'ús de corticoides als gossos:
- Tractaments postoperatoris: en la majoria de cirurgies, n'hi ha prou amb instaurar un tractament postquirúrgic amb AINEs per tractar la inflamació lleu o moderada associada a l'operació. No obstant això, algunes cirurgies més agressives (com les enucleacions o algunes cirurgies a nivell de la laringe) requereixen un tractament antiinflamatori més potent, i és imprescindible l'administració de corticoides.
- Inflamacions agudes: com artritis, còlics o processos posttraumàtics (per atropellaments, caigudes o baralles entre gossos). Els AINEs són especialment efectius en inflamacions agudes, ja que inhibeixen la formació de prostaglandines, unes molècules proinflamatòries que es generen en grans quantitats en els processos aguts.
- Contraindicacions dels corticoides: l'ús de corticoides està contraindicat en diversos processos, com per exemple en cas de mal alties infeccioses, diabetis mellitus, úlceres corneals i gastrointestinals. En els animals que pateixin alguna d'aquestes alteracions i requereixin un tractament antiinflamatori, s'haurà de recórrer a l'ús d'AINE en estar contraindicats els corticoides.
La dosi d'AINEs que cal administrar als gossos dependrà del fàrmac concret. A més, per evitar els efectes secundaris associats a l'ús d'aquests fàrmacs, el veterinari/ària que instauri el tractament amb AINEs haurà d'ajustar la dosi fins a assolir la “ dosi mínima efectiva”. És a dir, la dosi més baixa que tingui efecte a cada pacient, la qual pot arribar a ser inferior a la dosi recomanada. Aquesta dosi mínima efectiva pot variar amb el temps, per la qual cosa és necessari fer revisions periòdiques per anar ajustant la dosi a les necessitats del pacient.
Altres fàrmacs immunosupressors
Els corticoides administrats a dosis altes tenen un efecte immunosupressor. Habitualment, són els primers fàrmacs que es fan servir per tractar mal alties que requereixen una teràpia immunosupressora a causa del seu baix cost i del seu efecte ràpid i eficaç. Tot i això, és relativament freqüent que els gossos que requereixen aquest tipus de tractament responguin només a alguns fàrmacs immunosupressors o deixin de respondre-los a mesura que el tractament avança. Per això, cal disposar d' altres alternatives farmacològiques que permetin substituir la teràpia amb corticoides quan aquesta no és efectiva.
Alguns dels fàrmacs immunosupressors emprats en medicina veterinària són la azatioprina, la ciclosporina, la ciclofosfamida , el micofenolat de mofetil , laleflunomida i el danazol Els desavantatges que presenten aquests fàrmacs respecte als corticoides són, d'una banda, que la majoria tenen un cost molt elevat, i per altra banda, que els efectes solen aparèixer de manera més tardana que amb els corticoides. No obstant això, en aquelles situacions en què els corticoides no siguin efectius o estiguin contraindicats, caldrà recórrer a aquest tipus de fàrmacs.
Quan substituir els corticoides per altres immunosupressors?
En concret, les situacions en què es pot recórrer a l'ús d'aquests fàrmacs immunosupressors són les següents:
- Mal alties immunomediades o autoimmunes: són aquelles patologies en què el sistema immunitari ataca i destrueix components propis de l'organisme en reconèixer-los com a estranys. Als gossos, algunes de les mal alties autoimmunes més freqüents són l'artritis reumatoide, l'anèmia hemolítica immunomediada, el lupus eritematós sistèmic i el pènfig foliaci. En totes aquestes patologies cal una teràpia immunosupressora que redueixi la resposta exacerbada que el sistema immunitari produeix davant de les cèl·lules pròpies de l'organisme.
- Trasplantaments: de la mateixa manera, els trasplantaments d'òrgans també requereixen un tractament immunosupressor per evitar que el sistema immunitari actuï davant la introducció d'un òrgan o teixit que li és aliè.
En qualsevol cas, les teràpies immunosupressores seran sempre prescrites per un veterinari/a especialista, que seleccionarà el fàrmac més apropiat per a l'animal i detallarà la dosi i el pla terapèutic.
Antiinflamatoris naturals
A més dels tractaments farmacològics, també hi ha algunes substàncies naturals o remeis casolans que poden ajudar a controlar alguns processos inflamatoris. Com és lògic, l'efecte antiinflamatori no serà comparable al que puguin produir els corticoides, però sí que poden resultar útils per alleujar alguns processos inflamatoris, especialment si té un caràcter lleu.
Entre els antiinflamatoris naturals aptes per a aquests animals, podem destacar els següents com a alternatives als corticoides en gossos:
- Cúrcuma: aquesta espècie conté curcumina, un principi actiu que ofereix un bon efecte antiinflamatori. Es pot afegir a la ració de l'animal, a raó de 15-20 mil·ligrams per kg de pes.
- Àrnica montana: l'arrel d'aquesta planta conté derivats del timol, els quals presenten efecte antiinflamatori. Es pot trobar en forma de pomades, per a la seva administració tòpica, o en forma de càpsules, per a la seva administració per via oral.
- Àcids grassos omega 3: la forma més senzilla d'incloure aquests àcids grassos a la dieta del nostre gos és afegint algun peix blau a la seva ració. Tot i això, també es pot aportar per mitjà de suplements nutricionals a base d'oli de peix.
- Harpagofito: l'arrel d'aquesta planta conté diversos iridoides (harpagòsid, harpàgids, procumbòsid) que aporten bons efectes analgèsics i antiinflamatoris. És especialment útil per al tractament d'artritis.
- Fred (crioteràpia): es pot emprar en inflamacions agudes gràcies al seu efecte antiinflamatori local (per vasoconstricció i reducció del metabolisme). Es pot aplicar per mitjà de bosses de gel o compreses fredes.
Recorda que per seleccionar la millor alternativa als corticoides en gossos cal comptar amb l'assessorament d'un professional, després d'haver avaluat el cas concret del teu can.
