El començament dels gats caracat va ser totalment accidental en un zoo de Rússia a finals del segle passat, quan es va reproduir un caracal salvatge amb un gat domèstic que anava per allà. El resultat va ser un gat amb una personalitat i caràcter salvatge similar al caracal, però de menor mida i diferent color, per la qual cosa va ser rebutjat i oblidat.
No obstant, després es van començar a creuar de forma intencionada, ja que havia augmentat l'interès per aquesta barreja per considerar que era més fàcil de domesticar que un salvatge caracal. Es va considerar la cruïlla amb el gat abissini com la millor barreja perquè el petit caracat naixés amb els colors més similars al caracal salvatge, ja que ambdues capes dels progenitors són semblants. Tot i així, és qüestionable moralment la cruïlla entre aquests dos felins i la descendència pot tenir seriosos problemes. Continua llegint per conèixer més sobre el curiós gat caracat, el seu origen, caràcter, característiques, cures i salut.
Origen del caracat
El caracat és un felí resultant del encreuament entre un mascle caracal i una femella de gat domèstic, principalment de la raça de gat abissini. El caracal o linx africà és anomenat així per presentar uns plomalls a les seves orelles semblants als dels linxs, que consisteixen en uns pelets negres de fins a 6 cm de longitud, amb els quals s'ajuden per localitzar la procedència del so i els usen com sensors. En realitat, però, no estan emparentats amb els linxs, sinó més aviat amb els servals. Es tracta d'un felí solitari i nocturn de mida mitjana que viu a les estepes, llençols i deserts pedregosos i de sorra d'Àfrica, Aràbia i Índia. S'alimenta de múltiples preses però especialment d'aus, per les quals s alta fins a 4 o 5 metres per caçar-les.
El primer encreuament entre un caracal i un gat domèstic va passar el 1998 de manera totalment accidental, al zoològic de Moscou, a Rússia. La notícia va aparèixer a la revista alemanya Der Zoologische Garten, Vol.68. Aquest encreuament va portar una cria que van anomenar “bastardo” i va ser oblidada i sacrificada per no tenir els colors que ha de tenir un caracal, encara que sí que tingués el seu comportament assalvat.
En l'actualitat, però, és un dels gats híbrids més sol·licitats, especialment als Estats Units i Rússia, ja que es consideren més fàcils de domesticar que els caracals salvatges. A causa d'això, han passat a criar-se en captivitat per poder satisfer la demanda incrementada d'aquests felins. Avui dia, es prefereix creuar-los amb un gat abissini per ser el més semblant en colors al caracal. Aquest encreuament es realitza en captiveri, amb caracals educats “artificialment”, ja que a la natura els caracals veuen els gats com a preses i no com un igual per aparellar-se i tenir descendència. Així doncs, la cria d'aquest híbrid és qüestionable moralment a causa de tot el seu procés i, com veurem, als problemes de salut que poden tenir les cries.
Característiques del caracat
El caracat presenta una mida inferior al salvatge caracal, però força superior al petit gat abissini. El pes que poden assolir pot arribar als 13-14 kg, mesurar uns 36 cm d' alt i de llarg fins a 140 cm, inclosa la cua.
El color del pelatge és molt semblant al del caracal si es barreja amb un gat abissini. D'aquesta manera, el caracat es caracteritza per presentar el pèl taronja rogenc amb ratlles o bandes fosques (ticking) o per posseir els mateixos tons de pelatge que el caracal (marrons, canyelles i negres, amb pit i ventre blancs). El mantell és dens, curt i suau. A més, al caracat se sol veure també els flocs negres a la punta de les seves llargues orelles (anomenats plomalls als caracals), el nas de color negre, ulls grans, mirada salvatge i cos fort però estilitzat i estètic.
Caràcter del caracat
Els híbrids de primera generació, és a dir, els que provenen directament de la cruïlla entre un caracal i un abissini, solen ser més inquiets, energètics, juganers, caçadors i assalvajats que els de segona o tercera generació, quan ja es creuen caracat amb caracat, que són més domèstics i afectuosos.
Depèn de la sort que es tingui amb els exemplars de primera generació, poden ser bons o no com a animals de companyia, ja que alguns poden tenir instints salvatges desagradables, sent molestos, violents i destructors a la llar. D' altres, però, s'adapten bé a la llar i, encara que a vegades afloren els instints salvatges, en altres moments semblen un gat normal, però més independent i solitari.
Alguna cosa a tenir en compte és que, els exemplars que més percentatge de caracal tinguin, en comptes d'un miol corrent solen rugir emetre una barreja entre xiscle i rugit.
Curades del caracat
L'alimentació del caracat és més semblant a la del caracal que a la del gat domèstic, per la qual cosa s'ha de basar en carn o preses mortes(petites aus, rosegadors o petits mamífers) per ser carnívors estrictes. Mengen més quantitat i requereixen major quantitat de quilocalories diàries que un gat domèstic estàndard a causa de la seva grandària i de la seva força, energia i vitalitat. No obstant això, alguns mengen menjar per a gats grans, humida i seca. Descobreix Què mengen els gats en aquest altre article i Què és la dieta BARF per a gats, ja que a l'hora de cuidar un caracat aquesta és una alimentació més que recomanada.
A més de tenir en compte les necessitats alimentàries, és important oferir al caracat un adequat enriquiment ambiental. Si en els gats domèstics aquest aspecte és fonamental per evitar l'estrès, l'ansietat, l'avorriment i la frustració, al caracat encara ho és més. Així mateix, aquest felí sol tenir més necessitat d'explorar i caçar , per la qual cosa és convenient sortir a passejar.
D' altra banda, els gats caracat poden veure's afectats per les mateixes mal alties infeccioses i parasitàries que els gats domèstics, sent necessària la seva vacunació i desparasitacióEl raspallat també és important, així com vigilar l'estat de les orelles i dents per a la prevenció de mal alties.
Salut del caracat
El principal problema dels gats caracat es produeix al final de la gestació, quan té lloc el part. Cal pensar que es creua un mascle caracal amb una femella abissínia. Per començar, les abissínies són unes gates que no es caracteritzen per presentar una gran ventrada, solint parir només dues cries. Si a això li sumem que s'ha creuat amb un felí molt més gran que ella, només gestarà un enorme gat o dos de més petits, però de mida superior al que una gateta sol parir. Pensar en el part en aquestes condicions és força desagradable i aquestes femelles passen molta estona patiment, requerint moltes vegades d'assistència veterinària. Tampoc no és gaire imaginar que alguna femella mori durant el part, perdi molta sang o pateixi danys al seu aparell reproductor durant el procés.
Un cop neixen, molts cadells caracat moren al cap de pocs dies perquè la gestació dels dos felins és diferent, sent la dels caracals d´uns 10-12 dies més que la dels gats domèstics. Altres pateixen de problemes intestinals com la mal altia inflamatòria intestinal, dificultats a digerir la dieta per a gats, major predisposició a emmal altir o augment del marcatge amb orina per la seva naturalesa salvatge i territorial.
Es pot adoptar un caracat?
Al món hi ha molt pocs exemplars de caracat, no més de 50, per la qual cosa fer-se'n un és extremadament difícil. A més, aquesta cria és una crueltat, per la qual cosa abans de res cal pensar en el dany que els causa a les gates abisínies i el forçar una cosa que no és natural només per caprici humà.
A internet es pot investigar fins a trobar algun, encara que generalment demanen molts diners per ells, de manera que se li suma a la poca ètica d'aquesta cruïlla la incapacitat de la seva adopció. El millor és gaudir dels dos animals per separat, tots dos són preciosos i uns grans felins tal com són, sense necessitat de forçar un tercer de la seva barreja.
