Mal alties més comunes de la bestiola m altès

Taula de continguts:

Mal alties més comunes de la bestiola m altès
Mal alties més comunes de la bestiola m altès
Anonim
Mal alties més comunes del bitxo m altès
Mal alties més comunes del bitxo m altès

Conèixer les diferents mal alties que poden afectar la teva bestiola m altès és imprescindible per poder prevenir i anticipar-nos a qualsevol símptoma de mal altia. No obstant això, si observes la teva bestiola amb les orelles marrons, diarrea, al·lèrgia o vòmits, situacions clares de mal altia, no dubtis a acudir al veterinari.

En aquest article t'ensenyarem quines són les principals mal alties que afecten el Bichón M altés. Com qualsevol altra raça de gos, les mal alties de tipus infecciós són les més habituals, però també hi ha altres mal alties, conegudes com a hereditàries, que poden ser més freqüents en algunes races que en altres.

Descobreix al nostre lloc les mal alties més comunes del bitxo m altès:

Mal alties infeccioses que afecten el Bichón M altés

Les mal alties víriques són sens dubte les més perilloses, pel fet que moltes són mortals per als gossos o bé poden quedar amb seqüeles importants de per vida.

Afortunadament hi ha tractaments preventius molt efectius, com són les vacunes. Entre elles hi ha la Ràbia (hi ha molt pocs casos a Espanya, el mateix passa a Amèrica del Centre i del Sud), el Moquillo caní, la Parvovirosi, l'Hepatitis bala i la mal altia produïda pel Coronavirus caní.

Entre les mal alties infeccioses causades per bacteris hi ha la tos de les gosseres i la Leptospirosi. Encara que aquestes últimes poden ser tractades amb antibiòtics, també hi ha vacunes molt efectives.

Mal alties més comunes del bitxo m altès - Mal alties infeccioses que afecten el Bitxo M altès
Mal alties més comunes del bitxo m altès - Mal alties infeccioses que afecten el Bitxo M altès

Mal alties hereditàries que afecten el Bichón M altés

Les mal alties hereditàries solen apareixen per la cruïlla entre gossos molt emparentats genèticament, és a dir, per elevada consanguinitat. La principal és la luxació de ròtula. És una mal altia que es caracteritza per una lleugera deformació a la tíbia i la ròtula (articulació del genoll, d'un genoll o dels dos), la qual cosa fa que el lligament rotulià es desplaci cap a dins o cap a fora quan es doblegui el genoll, generant un bloqueig de l'articulació i coixesa. Depenent de la gravetat de la deformació la coixesa pot tenir diferents graus, des d'intermitent fins a constant.

La criptorquídia o retenció testicular és una mal altia que consisteix en el no descens d'un dels testicles des de la cavitat abdominal fins a l'escrot. La retenció del testicle en provoca la tumoració a llarg termini. L'únic tractament possible és la castració.

Les mal alties hereditàries que puguin comprometre la vida del Bichón M altés?

La resposta és sí Un exemple seria la mal altia coneguda com "conducte arterio-venós persistent". Al moment del naixement s'ha de tancar una comunicació entre l'artèria pulmonar i l'aorta. Si aquesta comunicació no es tanca, el cadell té una esperança de vida molt curta. És molt més freqüent en gosses que en gossos.

La hidrocefàlia és una altra mal altia de tipus hereditari, que consisteix en un augment de la pressió intracranial, cosa que sol provocar convulsions i canvis sobtats i inexplicables de conducta. L'esperança de vida d'aquests animals no sol ser gaire elevada.

Tot gos al qual se li diagnostiqui una mal altia de tipus congènit, a més del tractament veterinari, es recomana no sigui utilitzat per criar.

Recomanat: