A tots ens encanta la idea d'adoptar a la nostra família un nou integrant, però ens hem d'assegurar que som els ideals per a ells. Quan es tracta de races especials, com ara el bòxer en aquest cas, hem d'assegurar-nos de conèixer totes les cures que necessitarà per poder créixer en harmonia i ser completament feliç. Els bòxer són una raça molt juganera i afectuosa per la qual cosa els fa especialment importants per conviure amb nens.
Al nostre lloc compartirem els cures del boxer i així assegurar-nos que tenim a casa un gos sa i ideal per a la nostra família. L'arribada del petit, no menor a les 8 setmanes de vida, o un adult serà l'inici d'una nova vida que mai no oblidaran al costat del seu Boxer.
Com cuidar un bòxer cadell
Tots els que alguna vegada compartim les nostres vides amb un bòxer sabem que són realment tendres, juganers i afectuosos. Són coneguts com a "eterns nadons" per la seva positivitat i alegria. Encara que és important ensenyar-los obediència bàsica des de petits, la veritat és que no sol costar-los massa feina aprendre.
Si adoptarem un cadell bòxer hem de ser conscients que aquest, en el moment de l'adopció, no ha de ser menor de 8 setmanesde vida. Separar-lo de forma ràpida de la seva mare pot suposar que el gos no socialitzi correctament amb altres gossos, mostrant por o agressivitat, per exemple, i també pot ocasionar mancances de l'aprenentatge, com ara la manca d'inhibició de la mossegada o de l'orina.
El cadell de bòxer no requerirà gaires més cures que qualsevol cadell en arribar a una nova llar. Hem de tenir tot preparat per a la benvinguda: un llit còmode i calent (ubicat en algun lloc poc transitat, perquè descansi correctament, la seva menjadora i abeurador, les seves joguines, raspalls…
Què ha d'aprendre un cadell de bòxer?
Són moltes les coses que ha d'aprendre un cadell abans de l'any, a continuació t'expliquem les bàsiques perquè no oblidis tot allò que has d'ensenyar-li:
- El cadell ha de continuar socialitzant-se amb l'entorn, gossos, gats i tota mena de persones. El contacte freqüent evitarà que adquireixi pors o reaccioni de manera agressiva en el futur. La socialització s'ha de treballar a fons fins a les 21 setmanes de vida.
- Haurà d'estar acompanyat en tot moment, un cadell aïllat pot presentar de forma ràpida problemes de conducta.
- Li permetrem dormir les hores que necessiti, sense molestar-lo, però quan estigui despert l'estimularem amb joguines, activitats, carícies…
- Li ensenyarem a orinar al diari, perquè posteriorment el puguem ensenyar a orinar al carrer.
- Començarem a acostumar-li al collaret i la corretja, fent petites passejades a casa, perquè un cop rebi les vacunes pugui sortir al carrer i passejar mitjanament bé.
- Podem treure'l al carrer per socialitzar-lo, però mai el deixarem a terra o l'acostarem excessivament a altres gossos, d'aquesta manera evitarem que emmal alteixi.
- Li ensenyarem a controlar la seva mossegada, perquè adquireixi la coneguda "boca tova" i sàpiga mesurar la seva força quan jugui amb nos altres.
- Ha d'aprendre a quedar-se sol al parc de cadells quan marxem de casa, fonamental per evitar destrosses o orins en llocs inapropiats.
- Li ensenyarem les ordres bàsiques d'obediència (asseu-te, vine, quiet, deixa o tomba't)
- L'habituarem a ser manipulat per totes les parts del cos, fonamental perquè en el futur accepti la manipulació al veterinari. Seguint aquesta mateixa pauta us acostumarem al bany, a anar amb cotxe i, en definitiva, a altres situacions que es pugui trobar en el futur.
- Pot ser recomanable acudir a una classe per a cadells.
Com es tracta de canins molt aferrats i intel·ligents, podrem observar que, a partir de les 16 setmanes de vida comencen a explorar el món, mossegant i jugant amb tot el que puguin. És important en aquesta etapa evitar causar-li temors o traumes, ja que en cas contrari podem tenir un gos temorós, agressiu o amb problemes de conducta tota la vida.
Alimentació del bòxer
El gos bòxer haurà d'alimentar-se adequadament segons l'etapa en què es trobe. L'ideal és alimentar-los amb pinso, ja que sempre que observem la indicació "nutricionalment complet" a l'envàs sabrem que el nostre gos no tindrà deficiències alimentàries de cap tipus. Segons la seva edat triarem productes júnior, sènior o adult.
Hem de seguir les instruccions del fabricant, segons el pes o l'edat del nostre gos, per triar la quantitat correcta. No oblidis observar si li agrada i l'aspecte de la femta per saber si el gos està tolerant bé o no aquest producte.
Una altra forma molt indicada d'alimentar el vostre gos bòxer és optar per les dietes casolanes, ja que estaran elaborades a partir d'aliments frescos, molt més saludables. No oblidem que per oferir dietes casolanes al nostre gos hem de consultar amb el nostre veterinari
Finalment hem de recordar que les quantitats variaran segons l'edat o el sexe del gos, però també en funció de l'activitat diària que faci. L'única premissa en aquest aspecte és assegurar-nos de complir les necessitats nutricionals per evitar deficiències.
Problemes de salut habituals del bòxer
Com passa amb tots els gossos de raça, el bòxer és susceptible a patir diverses mal alties hereditàries, però, amb unes cures apropiades i amb visites veterinàries regulars podem detectar de forma ràpida i tractar els problemes de salut que puguin aparèixer.
Els més habituals són:
- Problemes cardíacs
- Al·lèrgies
- Dermatitis
- Càncer
- Torsió d'estómac
Per portar una vida saludable no només es recomana seguir una dieta adequada i de neteja, sinó també realitzar exercici diariSerà ideal fer exercici moderat en els moments més frescos del dia per evitar un cop de calor (recordem que és un gos de tipus molosoide).
