Sens dubte, una de les consultes més freqüents a la clínica de petits animals està associada a problemes digestius La dieta, la freqüència amb què l'animal defeca, la consistència de la femta i moltes altres, són dubtes que constantment tenen els propietaris a l'hora de valorar la salut de les seves mascotes.
Els problemes digestius en gats poden estar associats a moltes causes i es requereix de rapidesa per part del propietari perquè la seva mascota rebi atenció mèdica com més aviat millor i, així, augmentar les possibilitats que torni a la normalitat en un temps prudencial. En aquest article del nostre lloc, parlarem sobre la coccidiosi en gats, una mal altia produïda per paràsits que pot comprometre la qualitat de vida del teu gatet i, en el pitjor dels casos, causar-li la mort.
Què és la coccidiosi en gats?
La coccidiosi és una mal altia parasitària, causada per microorganismes que solen ubicar-se a l'intestí prim. Aquesta infecció causa una diarrea severa, que pot ser sanguinolenta, i és molt perillosa en animals joves. Tot i que s'ha descrit que les coccídies no són gaire patògenes en felins, és una mal altia força riscosa en animals menors de sis mesos. Els animals adults poden contenir certa quantitat de coccídies al seu intestí i no patir cap símptoma.
La coccidiosi es contagia a humans?
Les coccídies que més parasiten el gat pertanyen al gènere Isospora, i no són capaces d'infectar éssers humansPer contrapartida, una coccídia molt important que pot parasitar humans és el Toxoplasma, causant de la toxoplasmosi en gats, una de les mal alties més estudiades en humans en els darrers temps.
Com es contagia la coccidiosi felina?
Les formes infectives de les coccídies es troben a la femta, per això, són la principal font de contagi per a altres animals susceptibles. S'ha reportat que aquestes formes infectives poden ser ingerides per ratolins, que en ser caçats per gats, acaben infectant-ho de manera indirecta.
El sistema immunològic de cada animal juga un paper fonamental a l'hora que la mal altia pugui presentar-se o no. És important la correcta neteja de la caixa de sorra o el lloc on defequen les teves mascotes per evitar que un altre animal pugui sortir perjudicat en cas que hi hagi formes infectives de coccídies a les seves deposicions.
Símptomes de la coccidiosi en gats
Els símptomes són força comuns si parlem d'un quadre digestiu. És normal que acudeixi el propietari a consulta perquè la seva mascota no s'està comportant igual i que està escollint els aliments. El primer que es pot notar en qualsevol animal, és manca de gana i apatia, però conforme la parasitosi avança i es fa present la reproducció dels microorganismes, podem apreciar:
- Letargia: en totes les mal alties on l'animal ha perdut sang, podrà ser evident un símptoma de "desgà". Aquest signe es nota moltíssim si en condicions normals lanimal és vivaç, i sol ser motiu de preocupació immediata per al propietari.
- Anorèxia: és normal que en els quadres digestius l'animal perdi pes en poc temps. En qüestió de dies, es pot notar una gran diferència i cal acudir al veterinari immediatament.
- Diarrea (de vegades sanguinolenta): per processos d'immunitat parasitària, es produirà una diarrea. En alguns casos, la reproducció dels paràsits trenca la cèl·lula intestinal i es pot apreciar sang a la femta.
- Dolor abdominal: un dels signes més preocupants en gats és el dolor abdominal, que a primera instància s'associa amb mal alties mortals. És normal que pel procés que està passant a nivell intestinal, el pacient presenti forts dolors abdominals.
- Febre: podrem apreciar la temperatura més elevada del normal, sobretot si una infecció secundària s'ha instaurat a l'intestí del felí.
- Vòmits: si bé el dany és a nivell intestinal, el dolor i les nàusees acaben causant vòmits recurrents a la nostra mascota.
- Deshidratació: la diarrea, els vòmits i la disminució en la ingesta d'aigua i aliments, acaben provocant una deshidratació important en el pacient. Aquí podràs trobar alguns Remeis casolans per a gats deshidratats.
- Tenesme: es tracta de contraccions fortes i doloroses d'un òrgan (del recte, en aquest cas), acompanyades generalment del buidatge incomplet d'aquest.
Si el teu gat presenta algun d'aquests símptomes, no ho dubtis i porta'l al veterinari per poder tractar com més aviat millor la parasitosi.
Diagnòstic de la coccidiosi en gats
La mal altia acaba diagnosticant-se quan el practicant veterinari relaciona els signes clínics amb els resultats de laboratori. Es necessitarà un examen de femta i un de sang per arribar al diagnòstic definitiu.
El metge veterinari ha de tenir certa destresa a l'hora d'identificar ous de coccídies, ja que encara que són força peculiars i és realment difícil identificar l'espècie, sobretot als primers estadis. Això té certa importància clínica, ja que no totes les coccídies són patògenes en gats, i això tergiversa el diagnòstic definitiu a l'hora de relacionar la presència d'ous no patògens amb els signes clínics.
S'ha de tenir en compte que la presència de coccídies a la femta no significa que de manera obligatòria l'animal pateixi de coccidiosi, ja que els animals adults poden viure tranquil·lament amb certa càrrega parasitària sense presentar símptomes.
Tractament de la coccidiosi felina
El tractament dependrà de les característiques del pacient i l'evolució de la mal altia. Primer que tot, cal instaurar un tractament simptomatològic per revertir els danys que la parasitosi ha causat. Generalment s'utilitzen:
- Fluidos: per restablir les pèrdues d'aigua i electròlits.
- Fàrmacs: aquells que ajudin el pacient amb el dolor abdominal.
- Inhibidors del vòmit: només si la situació ho merita.
Aquesta acció és la primordial, ja que en podria dependre la vida de l'animal. Després d'això cal fer un tractament etiològic, que es refereix a combatre directament l'agent responsable de la mal altia. Les coccídies són susceptibles a certs antibiòtics pertanyents a la família de les sulfonamides, i si es va realitzar bé el tractament simptomatològic, generalment el pronòstic sol ser positiu. Cal no oblidar que cada metge té el seu criteri i que els tractaments són elegits pels veterinaris. Sota cap circumstància, el propietari ha de medicar la seva mascota sense supervisió del metge de la seva mascota.
