A les diverses àrees del planeta hi ha animals que, encara que també arriben a ser presents en altres països, són considerats com a representatius d'aquests llocs. Un concepte associat a aquest aspecte és el d'endemisme, el qual fa referència a espècies pròpies d'una localitat determinada i el seu rang de distribució és propi d'un país o una regió. Així, ens trobem amb animals autòctons de diferents zones o països.
En aquest article del nostre lloc ens centrarem en la fauna d'Espanya, un país que acull múltiples espècies i molt variades. Alguns dels animals típics d'Espanya que presentem a continuació són espècies endèmiques, mentre que altres també habiten en altres països.
Paloma turqué (Columba bollii)
Coneguda també com a colom llorer de cua blava, aquesta espècie de colom és endèmica d'Espanya, específicament de les Illes Canàries. És una mica més gran que el colom comú (Columba livia) i és una au curiosa a causa de la seva peculiar coloració grisa fosc amb la zona del pit rosada. A més, les bandes també fosques a la cua la diferencien del colom llorer de cua blanca (Columba junoniae), igualment endèmica de la regió.
Es distribueix en zones boscoses, barrancs i eventualment en àrees de cultius. Si t'encanten aquestes aus tant com a nos altres, no et perdis aquest altre article amb tots els tipus de coloms.
Pinçó blau de Tenerife (Fringilla teydea)
Un altre dels animals endèmics d'Espanya és el pinsà blau de Tenerife. Com el seu nom indica, és un tipus de pinsà molt bonic que només habita a l'illa de Tenerife Té certs trets similars al pinsà comú (Fringilla coelebs), però és més gran. Així mateix, en aquesta espècie hi ha dimorfisme sexual, ja que els mascles són més vistosos que les femelles, amb el seu distintiu color blau a gairebé tot el cos, mentre que elles són d'una coloració marró opac.
Aquest pinsà es desenvolupa principalment en boscos de pins, però en èpoques reproductives i d'hivern es trasllada a altres àrees de l'illa.
Tortuga mediterrània (Mauremys leprosa)
Encara que dins del grup d'aquests animals la tortuga boba (Caretta caretta) és una de les que principalment arriben a les costes espanyoles, la mediterrània, també coneguda com a galàpag leprós, és unanimal autòcton de la Península Ibèrica , sent molt comú a Espanya, i amb presència a altres països propers. És una tortuga carnívora que habita en cossos d'aigua tant dolços com salats, amb preferència per espais aquàtics grans i permanents.
Sapillo balear (Alytes muletensis)
Anomenat també gripau parter mallorquí o ferreret, aquest gripau es troba en perill d'extinció i és un animal endèmic d'Espanya, particularment de les Illes BalearsMesura entre 34 i uns 38 mm, sent les femelles més grans que els mascles. Aquesta és una espècie peculiar, ja que és la femella la que competeix pel mascle, a més, són aquests els que carreguen a sobre del cos els ous fecundats.
Actualment està pràcticament restringit a rierols profunds que s'han cavat ia certs cossos d'aigües artificials.
Salamanquesa rosada (Hemidactylus turcicus)
També se'l coneix com a gecko casolà mediterrani o gecko turc i, encara que el seu origen és més limitat, actualment es troba distribuïda globalment a causa de la seva introduccióa diversos països. No obstant això, és un animal d'Espanya molt conegut, igual que altres espècies de dragons que habiten en aquest país, com el dragó comú (Tarentola mauritanica).
La rosada fa al voltant dels 10 cm de llarg i realment és de color marró clar o gris amb certes taques fosques. Posseeix els peculiars coixinets als dits que li permeten enfilar-se amb facilitat per parets i sostres.
Linç ibèric (Lynx pardinus)
Aquest és un altre animal típic d'Espanya, de fet, és natiu de la regió i introduït en altres. És similar a altres espècies de linxs, però el seu pes varia d'11 a 15 kg i mesura entre 0, 8 i 1 metre aproximadament. S'alimenta gairebé exclusivament del conill europeu (Oryctolagus cuniculus), un altre animal autòcton d'Espanya, França i Portugal. Habita als matolls o als ecotons (espais de transició), entre aquests ecosistemes i pastures.
Lamentablement, el linx ibèric es troba en perill d'extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat, la caça furtiva i la disminució de la població de la presa principal. Tot i que actualment la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) indica que la seva població està creixent, segueix exposant-se a les amenaces esmentades.
Llop ibèric (Canis lupus signatus)
El llop ibèric és un altre dels animals més típics d'Espanya. Aquesta és una subespècie del llop gris (Canis lupus), però que es distribueix de manera restringida en comparació a l'espècie a la Península Ibèrica. Ha existit certa controvèrsia quant a la seva classificació, però la UICN la reconeix tal com acabes d'indicar [1]
Mesura entre 0, 70 i gairebé un metre d'alçada, amb una longitud d'uns 1, 40 metres i contextura prima. Té una coloració blanca al musell i mascles fosques cap a la cua i les potes davanteres, cosa que el distingeix d' altres tipus de llops.
Íbice ibèric (Capra pyrenaica)
Anomenada també cabra salvatge ibèrica o cabra salvatge, aquest tipus de cabra és un altre animal autòcton d'Espanya, de fet, només es distribueix actualment al paísi s'ha reintroduït a Portugal, ja que està extinta a altres àrees d'Europa.
La cabra salvatge espanyola és de color marró-grisenc, pesa entre 35 i 80 kg i mesura de 0, 65 a 0, 75 metres d'alçada i entre 1 i 1, 4 metres de llarg. Habita a matolls, penya-segats, zones pedregoses i boscoses, per això es considera un dels animals de muntanya d'Espanya més representatius.
Musaranya ibèrica (Sorex granarius)
Aquesta espècie de musaranya és propia d'Espanya i Portugal Té una mida aproximada de 10 cm i pesa al voltant dels 6 grams. Els adults tenen els costats de color canyella, l'esquena fosca i el ventre blanquinós. Es distribueix per diversos hàbitats, que inclouen zones de diferents tipus de boscos, àrees amb rierols o presència important d'humitat, matolls, zones pedregoses i fins i tot espais cultivats.
Àliga imperial ibèrica (Aquila adalberti)
És una au rapinyaire propia de la zona ibèrica d'Espanya i Portugal El seu pes va des dels 2, 5 fins als 5 kg, fa entre 0, 7 i 0, 85 metres i l'envergadura alar pot superar els 2 metres. Pel que fa a la coloració, presenta una combinació de tons marrons, vermellosos i blanc. Sens dubte, és una au majestuosa.
El nivell reproductiu més gran es porta a Espanya i es desenvolupa en planes al·luvials, dunes de maresmes, turons i zones muntanyoses. Malauradament, la UICN la considera en estat vulnerable a causa de la destrucció del seu hàbitat i de la intrusió d'espècies invasives, entre altres causes.
Altres animals endèmics d'Espanya
Com has pogut comprovar, la fauna d'Espanya és molt variada i va molt més enllà del conegut mundialment toro de lidia, animal que probablement t'haurà sorprès no veure al nostre llistat. Si bé és cert que és un dels animals més típics d'Espanya, no és l'únic i, per això, hem ress altat altres espècies que també mereixen una menció especial. Tornant al bou esmentat, lamentablement és popular per les cruels corregudes de bous, pràctica que no aprovem sota cap conepte.
A més dels animals anomenats, encara hi ha moltíssimes més espècies animals endèmiques d'Espanya o típiques d'aquest país, com les següents:
- Jabalí (Sus scrofa)
- Guineu vermella (Vulpes vulpes)
- Topo ibèric (Talpa occidentalis)
- Visó europeu (Mustela lutreola)
- Llangardaix atlàntic (Gallotia atlantica)
- Llangardaix de Faria (Gallotia atintica)
- Llangardaix tizón (Gallotia galloti)
- Esliçó ibèric (Chalcides bedriagai)
- Sargantana carpetana (Iberolacerta cyreni)
- Desman dels Pirineus (Galemys pyrenaicus)
- Ratpenat de dits llargs(Myotis capaccinii)
- Paloma llorer de cua blanca (Columba junoniae)
- Llangardaix gegant de Gran Canària (Gallotia stehlini)
- Ós marró ibèric (Ursus arctos pyrenaicus)
