Els oceans allotgen un incomptable nombre d'espècies animals dins les quals trobem els cnidaris, uns fascinants i bonics animals. S'hi inclou la classe Scyphozoa, que es correspon amb un dels tipus de meduses més cridaners i que no solen representar cap perill per als éssers humans. En aquesta fitxa del nostre lloc et presentem a un membre de la classe Scyphozoa, comunament coneguda, per la seva peculiar aparença, com medusa ou ferrat o medusa del MediterraniEt convidem a seguir llegint per aprendre més sobre aquest bell i peculiar animal.
Característiques de la medusa ou fregit
El nom científic de la medusa ou fregit és Cotylorhiza tuberculata. Es tracta d'un animal de mida petita-mitjana que fa entre 20 i 40 cm, encara que el seu para-sol pot arribar fins als 25 cm de diàmetre. Aquesta última estructura és força particular en aquest animal, ja que, observada des de d alt, és similar a un ou fregit Així, és arrodonida, de color crema i amb el centre engruixit i d'una coloració marró o vermellosa.
Poseeix òrgans sensorials i vuit braços orals dels quals surten diverses ramificacions que formen els tentacles. Està vorejada d'unes protuberàncies en forma de botons amb diferents colors, com ara violeta, blanc o blau, cosa que li atorga encara més vistositat. Sota aquestes estructures la coloració pot variar de verdosa, a marró oa taronja, cosa que depèn de les algues que hi viuen associades.
El cos és fonamentalment gelatinós i els seus tentacles estan carregats d'una substància tòxica que no és perillosa per als éssers humans. En cas de contacte, només causa una irritació de lleu a moderada, depenent de la sensibilitat de la persona. Una característica destacable d'aquest cnidari és el seu dimorfisme sexual: les femelles presenten uns filaments on acolliran els embrions mentre es desenvolupen després de la fecundació.
Hàbitat de la medusa ou fregit
L'hàbitat de la medusa ou fregit es troba a les aigües del mar Mediterrani, de manera que viu a prop de la línia costanera de països com Espanya, França, Itàlia o Grècia, entre d' altres. Depenent de l'època de l'any, és propera a la costa o es trasllada a zones de mar obert. A més, en una de les fases reproductives es desplaça a aigües poc profundes de fons rocós. Aquesta medusa també s'ha observat al Mar Menor, a l'Egeu ia l'Adriàtic. Tendeixen a acumular-se grans quantitats d'exemplars en zones marítimes tancades que s'utilitzen per a activitats turístiques, cosa que genera certs inconvenients per a les persones.
Costums de la medusa ou fregit
Aquesta és una medusa que habita principalment en aigües superficials, però, també es desplaça a certes profunditats. Encara que es pot deixar portar pels corrents aquàtics, és capaç de nedar per compte propi, mobilitzant-se tant de manera vertical, per a això contreu i expandeix el cos, com de forma horitzontal, aconseguint una immersió en profunditat.
Si l'aigua superficial presenta molt moviment, tendeix a submergir-se per ubicar-se a zones més tranquil·les. És comú que es formin grans agrupacions d'individus a la línia costanera a finals de l'estiu i la tardor, coincidint amb l'època en què les platges són usades per les persones. Quan l'aigua comença a refredar-se, amb l'arribada de la temporada d'hivern, la medusa ou ferrat es desplaça cap a aigües obertes a alta mar. D' altra banda, és comú que estigui rodejada per certes espècies de peixos, que no es veuen afectades per la seva toxicitat, que es refugien als braços per evadir els seus peixos depredadors.
Alimentació de la medusa ou fregit
La medusa ou fregit té dues formes o tipus d'alimentació. Un és a través de la captura de petits peixos, i fins i tot d' altres meduses més petites, als quals atrapa i inocula verí usant els seus nematocists. Aquesta substància causa la paralització de la presa, cosa que permet a la medusa devorar-la lentament. També s'alimenta de plàncton marí No evidencia una dieta molt variada quant al consum d'aquests microorganismes.
L' altra forma d'alimentació de la medusa del Mediterrani és a través de la relació simbiòtica que estableix amb certes algues, en concret dinoflagel·lats fotosintètics. La medusa brinda un lloc on aquestes formes unicel·lulars hi poden habitar. A canvi, elles, a partir de la seva acció fotosintètica, emmagatzemen energia després de la fixació de macromolècules que són aprofitades per la medusa, obtenint així una important font de nutrició que influeix en el desenvolupament.
Reproducció de la medusa ou fregit
La reproducció de la medusa ou ferrat és com la d' altres cnidaris, tenint una fase sexual i una altra asexual La fase sexual es divideix en quatre etapes, que tenen lloc en un cicle anual. A l'estiu és quan es dóna el creixement poblacional més gran. Les meduses diferenciades sexualment maduren a l'estiu i les femelles ja adultes es fertilitzen de manera interna amb l'esperma que allibera el mascle en un procés que tendeix a passar entre l'agost i l'octubre. Posteriorment es desenvolupen les planxes i, un cop culminada la gestació, una gran quantitat són alliberades a l'aigua, on es mobilitzen fins a fons rocosos per fixar-se i passar a un temps de vida sèssil
La planella s'adhereix al substrat per generar el pòlip i és en aquesta etapa en què s'inicia la simbiosi amb les algues que durarà la resta de la vida. Aquí passa la fase reproductiva asexual, de manera que el pòlip forma altres idèntics a ell d'aquesta manera i, eventualment, es metamorfoseja per donar origen a les èfires, que s'alliberaran entre la primavera i l'estiu, transformant-se, finalment, en les meduses de vida lliure.
Estat de conservació de la medusa ou fregit
La medusa ou fregit no està considerada sota cap risc que disminueixi els seus nivells poblacionals, de fet, no està inclosa a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Al contrari, aquest animal ha estat tenint alts índexs de creixement a les èpoques d'estiu, acumulant-se en grans quantitats en àrees costaneres.
Això ha fet que s'utilitzin xarxes de pesca per procurar contenir el seu pas i evitar contactes amb els banyistes a les àrees més turístiques. El creixement ha estat tan gran que en un sol any s'han recollit fins a cinc tones d'aquesta medusa. Encara que, com hem esmentat, no té un verí letal per a les persones, sí que pot causar certes molèsties en individus sensibles.
