Segons l'ASPCA (Societat Americana per a la Prevenció de la Cruïtat cap als Animals), només als Estats Units s'abandonen cada any més de 6, 5 milions de gossos. Un dels motius principals de l'abandó és l'agressivitat que aquests animals poden desenvolupar cap a les persones o altres gossos.
Moltes persones que tenen gossos han patit en alguna ocasió un atac, encara que no hagi tingut un final dramàtic. Alguna vegada has subjectat el teu gos pel collaret mentre bordava i aquest ha girat el cap per mossegar-te o marcar-te? El teu gos estava jugant tranquil·lament al parc i ha estat atacat per un altre gos sense raó aparent? Si és així, en aquest article del nostre lloc explicarem per què un gos ataca sense raó, continua llegint per saber-ne més.
L'agressivitat en gossos
L'agressivitat es pot exhibir a través d'una àmplia varietat de comportaments i per diverses raons. Principalment, observem dos tipus d'agressions, l'agressió ofensiva i la defensiva objectes pels quals l'animal reacciona, els factors desencadenants o circumstàncies que fan que l'animal provoqui un comportament agressiu, en definitiva, per què ataquen els gossos?
Les agressions ofensives són, principalment, les que hem d'intentar corregir. L'expressió de l'agressió ofensiva és controlada per la part del cervell del gos que controla i regula les emocions, la memòria, la fam i els instints sexuals. Aquesta agressió està influenciada per la percepció de l'entorn (olfacte, oïda, vista i feromones) i els processos d'aprenentatge previs, és a dir, la sociabilització del gos quan era cadell i les experiències viscudes al llarg de la vida.
Les agressions defensives estan igualment controlades pel cervell, però en una regió diferent. També controlen la fugida i el bloqueig davant la por, així com la mossegada mortal, però no controlen el comportament d'aguait ni persecució.
Base genètica de l'agressivitat
Molts estudis mostren que hi ha una base genètica per a l'agressivitat i que cada raça té una probabilitat diferent de ser agressiva, és a dir, no és present únicament en els considerats "gossos potencialment perillosos".
Un estudi recent en golden retrievers va demostrar que, en un 80% dels casos, l'agressivitat és hereditària Un altre estudi en cocker spaniels, ha demostrat un efecte genètic sobre l'agressió en mostrar que els colors de la capa estan associats amb diferents nivells d'agressivitat. A l'springer spaniel anglès, l'agressivitat està associada amb el mascle reproductor
Actualment no hi ha una prova fiable per mesurar l'agressivitat. La millor informació ve de les persones que conviuen amb gossos i han presenciat situacions d'agressivitat a la vida real. Tot i això, encara que hi ha una contribució genètica òbvia al nivell d'agressivitat d'un gos, l'ambient també hi juga un paper important. Una bona sociabilització del gos és crucial per evitar futurs problemes de comportament.
L'agressivitat redirigida
L'agressió redirigida passa quan un gos que es troba en un estat agressiu, redirigeix l'agressió d'una font a l' altra Un gos que està bordant a la porta pot redirigir la seva agressió cap a un propietari que lestà empenyent cap enrere. És més probable que es produeixin problemes d'agressió redirigits quan hi ha participació humana en el conflicte durant, per exemple, una baralla.
No obstant això, cada cop que un gos entra en un estat molt intens, pot passar la redirecció de l'agressivitat. Els gossos que tenen més jerarquia dins de la llar solen redirigir l'atac als individus subordinats.
Les agressions defensives també es poden redirigir. Per exemple, un gos que s'espanta davant la presència de persones desconegudes o que mostra terror davant sorolls forts pot atacar sense avís previ el membre de la seva família que es trobi més a prop seu. La redirecció de l'agressivitat no és més que la lliberació mal dirigida de la frustració que els causen aquestes situacions.
Tractament de l'agressivitat
Davant problemes d'agressivitat, sempre hem d'acudir a un especialista que pugui aplicar el mètode més segur i eficaç per al gos i les persones que conviuen amb ell. Ja que el tractament del comportament agressiu pot implicar una combinació de tècniques de modificació del comportament (habituació, contra-condicionament i desensibilització), teràpia farmacològica, cirurgia (com a castració / esterilització) o evitació.
Cada cas és únic i l'èxit del tractament varia segons el diagnòstic i d'acord amb la seva capacitat i motivació, per la qual cosa el reentrenament d'aquests animals de companyia s'ha de fer individualment. La modificació de la conducta és una eina útil per als animals que provoquen respostes agressives.
Ha mossegat diverses vegades el teu gos a un altre gos o persona? Comenta, si vols, la teva experiència, com hem dit a l'article, la informació més valuosa és la que ve de les persones que comparteixen casa seva amb un gos.
