Compartint família amb races canines com els silky terrier o el yorkshire terrier, el dandie dinmont terrier és una altra de les races que conformen l'extensa família dels gossos terrier. Aquests petits de pèl llarg i frondós constitueixen una de les races més antigues del Regne Unit, d'on són originaris, és per això que, després de tants anys d'història, i haver compartit llar amb nombroses famílies nobles de l'època, és una veritable llàstima que els dandie dinmont terriers estiguin catalogats com a raça canna vulnerable, ja que s'estima que només neixen uns 300 exemplars a l'any a Irlanda i el Regne Unit. Vols saber més d'aquesta raça que, malgrat ser tan antiga, és tan desconeguda? Doncs segueix llegint, perquè al nostre lloc t'ho expliquem tot sobre el dandie dinmont terrier
Origen del dandie dinmont terrier
Els dandies són una raça canina molt antiga, ja que ja al segle XVIII existien exemplars de la mateixa, ja que va ser en aquesta època quan van néixer els primers gossos dandie dinmont terrier. En concret, aquests gossets van néixer a la frontera entre Anglaterra i Escòcia. La raça procedeix de creus entre bedlington terrier, skye terrier i el ja desaparegut terrier escocès.
Aquesta raça ha estat sempre una gran desconeguda, que es va fer una cosa popular entre els grangers de la zona per les seves habilitats per acabar amb les ferides que els portaven pèrdues econòmiques, també pels seus dots com a caçador de llúdrigues i teixons. Va ser l'any 1814 quan, gràcies a l'aparició de la raça al llibre Guy Mannering de l'autor Sir W alter Scott, quan la població general va començar a conèixer aquest petit.
No obstant això, la raça segueix sense ser massa comú, estant reconeguda des de 1875, moment en què es va crear el club de la raça dandie dinmont terrier, el tercer més antic de tot el món. Es troba registrada al Kennel Club com una de les races natives de les illes britàniques en estat de vulnerabilitat, ja que no es registren més de 300 exemplars nascuts a l'any tenint en compte els registres de tota Irlanda i del Regne Unit.
Característiques del dandie dinmont terrier
El dandie dinmont terrier és un gos de mida petita, amb un pes de entre 8 i 11 quilograms, sent la seva altura a la creu de 20 a 28 centímetres. L´esperança de vida d´aquests gossos és d´entre 12 i 15 anys aproximadament.
El cos és allargat, amb formes arrodonides i extremitats flexibles. La seva esquena és baixa i corbada i les seves potes són curtes i musculoses. La cua és també curta, de 20, 25 cm, més gruixuda a la base que a la punta i sempre és recta. El cap d'aquesta raça és gran, però proporcionat a la resta del cos, té uns forts maxil·lars, de musculatura molt desenvolupada, és més ampla a la part posterior i s'estreny a la zona dels ulls. Cal destacar que tot el cap ha d'estar cobert de pèl. Els ulls són grans, brillants i rodons, de color avellana molt intens. Les orelles són d'inserció baixa, penjolls i distants entre elles.
Malgrat tot això, si alguna cosa destaca entre totes les característiques del dandie dinmont terrier és el seu pèl. El mantell d'un dandie el conforma un pelatge de dues capes, una llanosa inferior que li serveix d'aïllament i protecció i una altra exterior més dura i una mica aspra al tacte. El pèl es distribueix en forma de borles, sent més llarg en els membres anteriors, on forma serrells d'uns 5 cm de longitud. Els colors acceptats són el pebre o el mostassa, en ambdós casos el to és més clar en els serrells de les potes anteriors, igual que el de la part inferior de la cua, que forma un altre serrell de pèl més llarg i suau.
Caràcter del dandie dinmont terrier
Els dandies dinmont terrier són uns gossos realment decidits, presentant un marcat carácter independent i emprenedor, sent alhora increïblement valents, ia vegades fins i tot temeraris. No obstant això, que això no ens faci pensar que no són gossos que no necessiten atenció, doncs res més lluny de la realitat, ja que els encanta que se'ls brindin moixaines i carícies, que juguin amb ells i compartir tot el temps en família que sigui possible, ja que són realment afectuosos!
Aquests petits són bastant dòcils ia més intel·ligents, per la qual cosa serà fàcil que els ensenyem pautes de comportament i aconseguir una excel·lent convivència amb nens, ancians, mascotes, altres gossos… Quant a on poden viure, el ventall de possibilitats és força ampli, ja que s'adapten tant a espais petits i tancats, com a apartaments de ciutat, com a aquells més amplis i oberts, com finques o cases amb terreny.
Ara que coneixem el temperament del dandie dinmont, anem amb les seves cures més importants.
Curades del dandie dinmont terrier
Una cosa a la qual haurem de restar atenció si tenim un dandie com a animal de companyia és al cura del seu pelatge, doncs degut a la seva longitud ia la presència de les dues capes de pèl, hem de raspallar-lo amb força freqüència per evitar que s'enredi i acumuli brutícia. Així, un raspallat òptim és el realitzat de forma diària. Pel que fa als banys, es recomana banyar-los una vegada al mes, utilitzant un xampú especial per a ells.
Una característica important del seu pelatge és que es considera que, pel fet que amb prou feines deixen anar cabell, els dandie dinmont terrier són una de les races de gossos hipoalergènics, sent ideals per a persones amb problemes d'al·lèrgies
A banda d'això, les cures del dandie dinmont se centraran en la necessitat de realitzar exercici diari, compost per jocs i passejades, per mantenir el seu caràcter tan equilibrat i evitar que pateixi excés de pes. De la mateixa manera, hem d'alimentar la nostra mascota amb una alimentació de qualitat, rica en proteïnes animals i que li proporcioni l'energia necessària per seguir actiu i alegre.
Educació del dandie dinmont terrier
Pel que fa a l'ensinistrament dels dandie dinmont, no ens hem de preocupar perquè pugui resultar difícil, ja que es considera que aquests gossos són relativament fàcils d'entrenar , són intel·ligents i atents, cosa que fa que no necessitin moltes repeticions perquè es doni l'aprenentatge desitjat. Tant és així que la raça ha estat emprada en múltiples ocasions com a gos de teràpia per a mal alts de diferents tipus, com a persones tetraplègiques, amb paràlisi cerebral, nens amb autisme i un llarg i variat etcètera.
L'entrenament serà més senzill si l'animal realitza l'exercici físic suficient per estar tranquil i relaxat, ja que si no, l'energia acumulada pot fer que l'ensinistrament sigui més ardu. Passaria el mateix si l'animal està massa cansat o esgotat. Finalment, cal destacar que cal dur a terme tècniques d'ensinistrament que respectin el benestar de l'animal, per la qual cosa el ensinistrament en positiu, rebutjant aquelles tècniques que impliquin càstigs o violència, és el més adequat, per educar un dandie dinmont i qualsevol altre gos.
Salut del dandie dinmont terrier
Aquests petits terrier tenen propensió a determinades mal alties, una d'elles és el conegut com a síndrome de Cushing Aquesta mal altia consisteix en una alteració de les glàndules adrenals, la qual afecta la producció de l'hormona cortisol. Els efectes d'aquesta alteració són: augment de pes, arribant a l'obesitat, la hipertensió, les afeccions cutànies i l'osteoporosi, així com alguns trastorns psíquics.
Una altra de les mal alties del dandie dinmont terrier que ens pot preocupar és l'hipotiroïdisme, que comportaria una producció insuficient d'hormona tiroïdal. Un dels símptomes és, novament, l'augment del pes corporal. També pot patir de transtorns oculars com el glaucoma, que pot arribar a provocar ceguesa, afeccions com el càncer o hèrnia de disc espinal, que causa una irritació del nervi ciàtic, provocant molèsties i dolors força intensos.
Per tot això, és de vital importància que les visites a un veterinari de confiança es realitzin amb regularitat, per així poder detectar els símptomes que mostrin la presència de qualsevol daquestes afeccions, o de qualsevol altra no esmentada aquí. Doncs, normalment en totes elles és molt determinant detectar-les de forma precoç, sent així millor el pronòstic de les mateixes.