En aquest article del nostre lloc parlarem d'una de les races més antigues de tota la Gran Bretanya, carismàtica i molt apreciada pels caçadors i miners anglesos segles enrere. Ens referim al bedlington terrier, una raça canina producte de la barreja entre caniches i whippets, a més de dandies dinmont terriers. Alguns diuen que els bedlington terriers són com ovelles en miniatura, ja que el seu pelatge blanc i esponjós fa que sigui semblant al d'aquestes.
Vols saber més d'aquests “gossos miners”? Continua llegint i descobreix les c aracterístiques dels gossos bedlington terrier, les seves cures i molt més.
Origen del bedlington terrier
Els gossos bedlington terriers van sorgir al poble de Bedlington, del qual van prendre el seu nom i on eren summament apreciats pels vilatans. Però no era per casualitat que els tinguessin en tan alta estima, ja que aquests gossos els ajudaven a mantenir les mines netes d'animals com les rates. Posteriorment, es va passar a emprar-los com a gossos de caça, així com per tenir-los com a gossos de companyia.
Aquests terriers són fruit de creuos entre tres races canines diferents. D'una banda, trobem els caniches, dels quals han heretat el pelatge ensortijat i llanut; d' altra banda estan els whippets i dandie dinmont terriersTambé es troba emparentat amb altres races com els otterhounds.
Malgrat que no es coneix la data exacta d'aparició de la raça, s'estima que ja als anys 80 del segle XVIII existien exemplars de bedlington terrier. Un segle després es conformava el Club del Bedlington terrier a Gran Bretanya i un altre segle més tard, el 1967, l'American Kennel Club ja recollia el seu estàndard oficial.
Característiques del bedlington terrier
Els bedlington terrier són gossos de mida mitjana, amb un pes d'entre 7, 7 i 10 quilograms, i són parells indistintament del sexe de l'exemplar. L'alçada a la creu sí que varia en funció de si és mascle o femella, de manera que en el cas d'ells l'estàndard estableix que l'alçada ha de ser entre 41 i 44 centímetres, mentre que per a les femelles és entre 38 i 42 cm. L'esperança de vida del bedlington terrier sol estar entre els 12 i els 14 anys.
Seguint amb les característiques del bedlington terrier, el cap té una forma de falca arrodonida, amb uns ulls de mida petita la forma dels quals és ametllada. Tenen un musell llarg i fi, sense stop Les seves orelles són triangulars, però amb les puntes arrodonides, semblant més ovalades, pengen als costats de la cara i són de inserció baixa.
Malgrat tot això, sens dubte, la característica del bedlington terrier més destacada és el seu pèl, el qual li atorga una aparença física molt particular. A causa del tall estàndard de raça que solen realitzar la majoria de tutors, el seu musell sense stop es veu encara més pronunciat i marcat. Així, el pelatge dels gossos bedlington terriers és llarg, dens i arrissat, fent que llueixi com una ovella, o més aviat un dolç borreguet. Aquest mantell és dens i filatós, però no aspre al tacte, el llarg dels cabells segons l'estàndard no ha de ser més gran de 2, 5-3 cm. Sol presentar-se ensortigat, sobretot al cap, on s'amuntega en un llarg floc, i la cara. Els colors del bedlington terrier acceptats són el blau, el fetge o la sorra amb o sense taques color foc.
Caràcter del bedlington terrier
Els gossos de la raça bedlington terrier destaquen per tenir un caràcter tenaç i valent Al mateix temps, són gossos molt confiats. Aquesta barreja fa que els bedlington siguin animals que no tenen por d'afrontar perills o reptes, i alhora són amigables i afectuosos
Destaca el seu alt nivell d'intel·ligència i sobretot la noblesa. Gràcies a tots aquests factors s'entén per què encara que anteriorment eren empleats com a gossos miners, els vilatans van decidir prendre'ls com a gossos de companyia, compartint casa seva amb aquests exemplars tan dòcils i afectuosos.
Són gossos equilibrats, tranquils i fantàstics per a la convivència amb nens, gent gran, altres gossos…, a més s'adapten perfectament tant a pisos com a cases o terrenys agrícoles.
Cures del bedlington terrier
Aquests curiosos gossets que són els bedlington són força actius, que no nerviosos, per la qual cosa hem de tenir en compte que necessitaran fer exercici físicdiàriament. Es recomana que aquest exercici sigui de mínim una hora al dia, i podem fer-ho en forma de passejades o amb jocs i activitats d'esbarjo, en concret els encanten els jocs de rastreig
El pelatge dels bedlington és força agraït, encara que laboriós, ja que si usem un raspall adequat per als cabells dens i llarg, no és massa complicat de mantenir. Això sí, l'haurem de raspallar cada dia En aquest sentit, potser fins que aprenguem a fer-ho bé i fins que l'animal s'hi acostumi, aquesta tasca ens porti força temps. Un cop adquirit l'hàbit, s'estima que el raspallat ens portarà uns 5 minuts diaris. D'aquesta manera, si adoptem un cadell bedlington terrier, es recomana acostumar-lo a aquests raspallats com més aviat millor. En cas d'adoptar un gos adult, també l'haurem d'iniciar positivant primer la presència del raspall i, a poc a poc, l'acte de raspallar els cabells.
El pelatge no només necessita ser raspallat, sinó que aquest ha de ser retallat per un perruquer caní cada 2 mesos aproximadament, així mantindrem els cabells amb un llarg apropiat i fàcil de mantenir.
Educació del bedlington terrier
El gos bedlington terrier és una raça força equilibrada, però, si no s'educa correctament podem trobar-nos amb alguns esculls. Un dels problemes que més preocupa els amos d'aquests gossos és que pel seu instint caçador, si no se'ls ha acostumat des d'edats primerenques, es poden mostrar poc disposats a compartir casa seva amb altres mascotes, sent especialment problemàtica la seva convivència amb gats o rosegadors. Però, com hem dit, això se soluciona amb una bona socialització, acostumant ambdues parts a viure en harmonia.
Quant a l'educació del bedlington terrier i el seu ensinistrament, cal destacar que també es dóna el problema que a aquests gossos els encanta furgar i bordar, cosa que pot resultar en destrosses i queixes dels veïns. Per evitar això podem consultar amb un ensinistrador especialitzat en modificació de conducta, que ens donarà bons consells per solucionar-ho. Pel que fa al fet de cavar i perseguir, podem donar-li sortida preparant per a ells jocs de cerca i aguait, canalitzant així el seu gust per aquestes activitats. Al final, allò important no és privar el gos de fer alguna cosa que li agrada i forma part de la seva naturalesa, sinó de guiar-ho per ensenyar-ho a realitzar aquestes activitats adequadament.
Mal alties del bedlington terrier
Encara que els cadells bedlington i els adults no solen ser animals que pateixin moltes mal alties, podem parlar que són tendents a desenvolupar mal alties relacionades amb excés de coure a la sang, ja que aquests gossos no poden eliminar bé aquest mineral. Per evitar l'acumulació de coure, el bedlington terrier ha de portar una dieta aprovada pel nostre veterinari, evitant que mengi aliments com el pa, els peixos grans o salses riques en aquest element. Si regulem la seva alimentació podrem evitar que desenvolupi mal alties com l'hepatitis , la qual rep el nom de hepatotoxicosi per coureTot i que és una mal altia hereditària, si prenem les mesures pertinents podrem endarrerir el moment d'aparició d'aquesta mal altia.
Els bedlington també poden presentar trastorns oculars com les cataractes, la displàsia retinal o l'epífora, per això es recomana realitzar revisions veterinàries freqüents per detectar possibles alteracions i posar-hi remei com més aviat millor.
A més, hem de mantenir la nostra mascota correctament vacunada i desparasitada, i tenir cura del bon estat dels seus ulls, boca i orelles, per així gaudir d'una mascota sana i feliç.
Curiositats
Els bedlington terrier són considerats com gossos hipoal·lergògens, doncs encara que tenen abundant pèl aquest no sol produir al·lèrgies. A més, no desprenen gaires cabells, per la qual cosa són una opció ideal per a aquells que encara que són al·lèrgics, vulguin compartir la seva llar amb un gos.
