Pertanyent a la família dels llebrers, el sloughi o llebrer àrab és un gos realment fascinant. Lleal i valerós quan es tracta de salvaguardar els seus, el llebrer àrab ha acompanyat l'humà durant segles, fins i tot es creu que aquest gos ja acompanyava els faraons de l'Antic Egipte. Esvelt i summament àgil, el sloughi és dretà en matèries com la caça, les carreres o exercint funcions de gos guardià.
Tot i ser una raça de gos tan versàtil i sensible, el cert és que el sloughi és, a dia d'avui, un dels llebrers menys coneguts al món Vols saber una mica més de ell? Al nostre lloc us expliquem tot sobre el sloughi o llebrer àrab
Origen del llebrer sloughi
Diferents troballes arqueològiques, com ara tauletes o sota relleus, semblen assenyalar que els sloughis són una raça realment antiga, comptant amb més de 2000 anys d'antiguitatEncara que no se'n coneixen els orígens exactes ni la genealogia, es creu que poden estar emparentats amb els llebrers de Núbia.
Aquests elegants llebrers, procedents del continent africà, han acompanyat la reialesa berber i els faraons egipcis, sent uns companys molt estimats des de temps molt llunyans. Això no és estrany, ja que aquests gossos són fidels i afectuosos, a més d'uns bons gossos guardians i caçadors.
Ara, la raça està reconeguda per totes les federacions canines del món, encara que no es tracta d'una raça especialment coneguda, com sí que ho són altres llebrers, com el llebrer italià, el llebrer espanyol o el llebrer afganès.
Característiques físiques del sloughi
Els sloughis, com a llebrers que són, tenen un cos summament esvelt, amb una finor notable, encara que això no fa que no tinguin una forta musculatura, malgrat que aquesta no és gaire important. Això és degut a que els seus músculs són llargs i aplanats, coneguts com a músculs secs. Així, un llebrer àrab pesa entre 20 i 26 quilograms, amb una altura a la creu d'entre 66 i 72 centímetres als mascles i d'entre 61 i 68 en femelles. La seva esperança de vida és de 12-16 anys.
El cos d'aquests gossos és fi, d'extremitats esveltes i llargues, amb una cua també fina, llom curt i pit estret. El cap és allargat i té forma de falca, amb un noi amb un stop lleuger i acabat en una tòfona baixa. Els ulls són de grandària gran i de colors foscos, ni sobresurten ni s'enfonsen, estant en un equilibri perfecte. Les orelles d'aquests gossos són caigudes, de mida mitjana, forma triangular i inserció alta. En general, el cap del llebrer àrab és menys fi i llarg que el de la resta de llebrers i les seves orelles més caigudes.
Una altra de les característiques del sloughi a ress altar és el seu mantell. El pèl del llebrer àrab és sempre curt, fi i força dens El pelatge és de tacte suau i els colors del llebrer àrab desitjables són els castanyers, en totes les varietats i tonalitats. Tot i que no són molt apreciats, també s'accepten encara que els mantells negres i blancs.
Caràcter del sloughi o llebrer àrab
El sloughi és un gos que destaca pel seu indubtable llei altat, ja que romandrà al costat de les seves cures passi el que passi, defensant-los si cal amb valerositat i gosadia. Per aquest motiu, és un excel·lent gos guardià. Això contrasta severament amb el seu carácter poruc, el qual és capaç de superar si ha de protegir els seus. És, per això, un gos bastant desconfiat amb els estranys, mostrant-se retret i tímid davant dels desconeguts.
Seguint amb el caràcter del llebrer àrab, podem dir que es tracta d'un gos molt intel·ligent, a més demolt actiu , per la qual cosa cal estimular-lo amb jocs i activitats que permetin que faci suficient exercici diari. No és recomanable tenir un sloughi tancat en un espai petit, com un apartament, si no podem assegurar-nos que farà una quantitat important d'exercici intens cada dia.
Cures del llebrer àrab
Cuidar un sloughi és relativament senzill. El seu pelatge, per exemple, és curt i no deixa anar gaire pèl, per la qual cosa amb un raspallat setmanal serà més que suficient per eliminar els pèls morts i la brutícia que hagi pogut acumular-se al mantell.
Una cura essencial en aquests gossos serà controlar el creixement de les ungles, tallant-les periòdicament, ja que els seus creixen més ràpid del que ho fan a la majoria de les races canines. Si no sabem com fer-ho, recomanem acudir al veterinari oa la perruqueria canina, on, a més, podràs indicar-nos com procedir adequadament a casa.
També haurem de proporcionar al nostre sloughi una dieta equilibrada, aigua fresca i diverses passejades diàries, essent necessària la realització d'exercici físic intensitat moderada o alta cada dia. En aquest sentit, a més de passejar i exercitar el gos al carrer, aconsellem fer jocs d'intel·ligència a casa i proporcionar-li joguines variades per mantenir-lo entretingut. D' altra banda, introduir-se en agility o altres esports canins és una excel·lent opció per a aquests gossos.
Insistim en la importància de l'exercici, l'activitat física i la estimulació mental com a part de les cures bàsiques del sloughi si volem tenir a nostre costat a un gos tranquil, sa i totalment lliure d'estrès. Així, passejos de 20 minuts no són necessaris, cal deixar que corri i jugui. Sens dubte, és el que hem de tenir més en compte a l'hora d'adoptar un cadell sloughi o un adult, ja que requeriran molta atenció per part nostra. Si no, no aconseguirà canalitzar tota l'energia acumulada i podrà desenvolupar ansietat.
Educació del llebrer àrab
Una cosa important a tractar en gossos de la raça sloughi és que és fonamental una bona socialització dels mateixos mentre encara són cadells. Això és summament important, ja que si no es realitza la socialització, o si aquesta és deficient o incorrecta, es poden mostrar massa esquius i desconfiats. És important que exposem els cadells a diferents persones i entorns, habituant-los a sortir fora de les zones de confort. I si hem adoptat un sloughi adult, igualment recomanem socialitzar-lo si cal. Per això, i especialment en casos greus, aconsellem acudir a un educador caní professional o etòleg.
En general, l'ensinistrament d'un sloughi és una mica complicat, ja que requereix paciència i perseverança, sobretot si hem adoptat un gos adult que presenta por o és molt desconfiat, per això cal saber bé com procedir. Es recomana evitar tota mena d'entrenament que no es base en el respecte i la comprensió, i és necessari evitar a tota costa els càstigs i les correccions aversives. Per contra, resulta molt productiu recórrer a tècniques d'ensinistrament que fomenten el benestar animal, com ara el reforç positiu. És important recordar que estem davant de gossos molt sensibles, que necessiten sentir-se estimats i animats per aprendre adequadament tot el que vulguem ensenyar-los. Per aquest motiu, premiar-los cada cop que facin alguna cosa bé i mantenir-los adequadament estimulats és el més adequat, amb totes les races però, especialment, amb els llebrers com aquest.
Salut del sloughi
La raça sloughi pot presumir obertament de posseir una salut de ferro A causa de l'antiguitat de la raça i el bon desenvolupament de la mateixa, els llebrers àrabs són animals sans i robustos. Per això, no presenten mal alties associades a la raça, i no tenen especial predisposició genètica a patir cap mal altia en particular.
Els poden afectar mal alties comunes a tots els gossos, com l'atròfia progressiva de la retina, la qual pot ser detectada simplement amb una mostra sanguínia. També sembla que aquests gossos són especialment sensibles a l'anestèsia i tendents a les reaccions al·lèrgiques, tant a medicaments com a alguns aliments o substàncies que entrin en contacte amb la pell. Si veiem que el nostre animal presenta símptomes com a pruïja o envermelliment de la pell, és altament possible que sigui perquè aquesta ha entrat en contacte amb un al·lergen.
Llevant aquestes patologies, lleus majoritàriament, els sloughis només necessitaran que es realitzin revisions periòdiques i se'ls mantingui correctament vacunats i desparasitats per gaudir d'una excel·lent salut durant tota la vida. Així mateix, és recomanable revisar l'estat dels ulls i les orelles per mantenir-les en perfectes condicions.
