Són moltes les persones que afirmen que el gos baixa del llop, però la història d'aquest mamífer i de la seva domesticació és poc coneguda. Un estudi s'ha proposat investigar els orígens del gos a partir de la seqüència de tres genomes diferents: el llop, dues de les races de gossos més antigues (Basenji i Dingo) i el xacal comú, com a participant d'un grup extern, per comparar les mostres.
Els resultats de l'estudi són sorprenents i donen noves hipòtesis sobre la domesticació i l'origen del gos. Tens curiositat per saber si el gos baixa del llop? Descobreix-ho a continuació en aquest article del nostre lloc.
El gos domèstic i el llop pertanyen a la mateixa espècie?
Llops i gossos pertanyen a la mateixa espècie, Canis Lupus, que alberga un total de 37 subespècies. No obstant això, gossos i llops es consideren s subespècies diferents Mentre que el llop és denominat com "Canis Lupus lupus", el gos és denominat com "Canis Lupus familiaris". Per la seva banda, el xacal, mamífer que també va participar aportant un genoma del mateix gènere en aquest estudi, està classificat com a "Canis aureus", és a dir, no pertany a la mateixa espècie que llops i gossos.
Els gossos baixen dels llops?
Aprofundir en l'ascendència dels gossos no és una tasca senzilla, ja que es desconeix realment com es van domesticar i quin va ser el motiu de la relació entre el gos i l'home. Algunes hipòtesis assenyalen la simbiosi com a causa probable.
El primer gos prehistòric del que es té constància se situa al voltant de 33.000 anys enrere, a Sibèria, encara que es desconeix si era un intent de domesticació fallit del llop o, simplement, cànids morfològicament diferents dels llops. Es creu que els centres de domesticació del gos es van poder produir a Àsia, Orient Mitjà i Europa.
Per comprendre l'origen del gos es van seqüenciar els genomes de sis individus diferents. Primer van treballar amb els genomes de tres llops pertanyents a les zones anteriorment esmentades. També es van seqüenciar els genomes d'un dingo australià i un basenji, dos llinatges de gossos molt distants entre si, finalment també hi va participar un xacal. Es van seleccionar aquestes races de gossos com a representants, pel fet que l'àrea de distribució dels llops mai va arribar a les regions on habitaven aquestes dues races.
Els resultats de les seqüències dels genomes de tots els gossos van ser rellevants: el 72% del genoma dels llops coincidia entre si, el 38% del genoma coincidia entre tots dos gossos, però únicament un 0, 5% coincidia entre gossos i llops. Sorprenentment el flux de gens entre el xacal i el llop israelià era significatiu.
De quin animal baixa el gos inicialment?
Les estimacions de l'estudi assenyalen que els llops i els gossos van divergir entre si fa més de 14.900 anys i que, posteriorment, al voltant de 1.400 anys després, les diferents línies de llops es van separar entre si. També suggereix que la població (o poblacions) de cànids a partir de la qual es van originar els gossos es va extingir i que tant llops com gossos tenien un ancestre en comú qualsevol cas, les hipòtesis no són totalment concloents
Bibliografia
Adam H. Freedman, Ilan Gronau, Rena M. Schweizer, Diego Ortega-Del Vecchyo, Eunjung Han, Pedro M. Silva, Marc Galaverni, Zhenxin Fan, Peter Marx, Belen Lorente-Galdos, Holly Beale, Oscar Ramirez, Farhad Hormozdiari, Can Alkan, Carles Vilà, Kevin Squire, Eli Geffen, Josip Kusak, Adam R. Boyko, Heidi G. Parker, Clarence Lee, Vasisht Tadigotla, Adam Siepel, Carles D. Bustamante, Timothy T. Harkins, Stanley F. Nelson, Elaine A. Ostrander, Tomas Marques-Bonet, Robert K. Wayne, John Novembre - Genome Sequencing Highlights the Dynamic Early History of Dogs - Plos Genetics 16 Gener de 2014
