La proptosi ocular és una de les urgències oftalmològiques més importants dins de les espècie canina. Consisteix en el desplaçament cap endavant del globus ocular, que es produeix com a conseqüència d´un traumatisme que origina la sortida de l´ull de la seva òrbita. Encara que pot aparèixer en qualsevol raça, és especialment freqüent en gossos braquicèfals.
Si vols conèixer més informació sobre proptosi ocular al gos, el seu tractament, causes i recuperació acompanya'ns al següent article del nostre lloc, en què parlarem també dels símptomes i diagnòstic.
Què és la proptosi ocular?
La proptosi o luxació anterior del globus ocular consisteix en la sortida del globus ocular fora de l'òrbita com a conseqüència d'un traumatisme. Immediatament després que el globus ocular surti de la seva posició habitual a l'espai orbital, les parpelles es tanquen , impedint així que l'ull retorni al seu lloc.
Com a conseqüència, es produeixen els esdeveniments següents:
- Es dificulta el retorn venós, cosa que origina congestió conjuntival.
- La còrnia es desseca i es produeixen úlceres severes (queratitis d'exposició).
- Es produeix una uveïtis associada.
- Es pot produir el trencament dels músculs extraoculars i, en conseqüència, es produeix una hemorràgia subconjuntival.
- Es pot afectar el nervi òptic, pel propi traumatisme o per la inflamació que es genera, produint-se ceguesa.
És important assenyalar que la proptosi ocular és sempre una urgència oftalmològica que requereix un tractament mèdic i quirúrgic immediat per reduir el risc de la pèrdua irreversible de visió. Fins i tot en els casos en què no es pugui recuperar la visió, fer un tractament ràpid i correcte permetrà conservar el globus ocular i mantenir l'estètica de l'animal.
Causes de la proptosi ocular en gossos
La proptosi ocular en gos es produeix com a conseqüència de traumatismes que originen la sortida del globus ocular de la seva òrbita. Aquests traumatismes inclouen:
- Cops al crani
- Atropellaments
- Pel·leles o mossegades
- Caigudes, etc.
Es tracta d'un procés que es produeix amb més freqüència en gossos de races braquicèfales (xates) pel fet que tenen globus oculars grans, òrbites aplanades i obertures palpebrals molt àmplies. En races no braquicèfales, el traumatisme necessari per produir la proptosi és molt més gran.
Símptomes de la proptosi ocular en gossos
Els signes clínics que es poden observar al globus ocular prolapsat són:
- Edema i inflamació de les parpelles.
- Còrnia dessecada.
- Úlceres corneals.
- Quemosi: edema a la conjuntiva que recobreix el globus ocular.
- Hemorràgia subconjuntival.
- Hifema: presència de sang a la càmera anterior.
- Miosi (contracció de la pupil·la) o midriasi (dilatació de la pupil·la).
Diagnòstic de la proptosi ocular en gossos
El diagnòstic de la proptosi ocular canina ha d'incloure els punts següents:
- Exploració oftalmològica: s'ha de fer una exploració sistemàtica de totes les estructures oculars per valorar la funcionalitat de l'ull i poder així orientar el tractament i emetre un pronòstic.
- Radiografia de crani: en produir-se com a conseqüència d'un traumatisme, és important fer una radiografia de cap per descartar possibles fractures de crani. A més, és especialment rellevant conèixer si hi ha una fractura a nivell de l'òrbita, ja que en aquest cas no serà possible recol·locar el globus ocular al seu lloc.
- Exploració general: cal valorar l'estat general del pacient i descartar qualsevol alteració sistèmica produïda pel traumatisme que pugui comprometre la vida del pacient animal.
Tractament de la proptosi ocular en gossos
Com ja hem esmentat en anteriors apartats, la proptosi ocular és una urgència oftalmològica que requereix tractament immediat per evitar la pèrdua irreversible de la visió o, almenys, per evitar l'enucleació (extirpació del globus ocular). Per això és important actuar com més aviat millor.
Els cuidadors que detectin o sospitin una possible proptosi ocular al seu gos han de protegir l'ull per evitar que es desequi i es produeixi un dany més granPer això, cal mullar unes gases amb sèrum o aigua i col·locar-les sobre el globus ocular prolapsat.
A continuació, acudir d'urgències a un centre veterinari. L'equip veterinari s'encarregarà d'instaurar un primer tractament per evitar que s'agreugi el procés.
La teràpia mèdica de la proptosi ocular inclou:
- Irrigar contínuament la còrnia amb sèrum salí i mantenir-la humida i protegida amb compreses fredes.
- Administrar corticoides per via intravenosa per reduir la inflamació
- Deshidratar el vitri perquè el globus ocular estigui més tou i resulti més fàcil reintroduir-lo a l'espai orbitari
- Si el prolapse és parcial, es pot sedar l'animal i intentar reintroduir el globus ocular manualment (sense forçar-lo en cap cas). Tot i això, en la majoria d'ocasions no sol funcionar i cal recórrer al tractament quirúrgic.
El tractament quirúrgic implica la recol·locació del globus ocular a l'òrbita sota anestèsia general. Un cop reintroduït, s'ha de suturar la parpella superior a l'inferior (tarsorràfia o blefarorràfia) per mantenir l'ull tancat durant 15-20 dies, ja que altrament, l'ull es tornaria a prolapsar immediatament com a conseqüència de la inflamació.
No obstant això, en alguns casos no és possible conservar el globus ocular i resulta necessari fer una enucleació (extirpació del globus ocular). Generalment, es recomana l'enucleació en els casos següents:
- Rotura de més de 2 músculs extraoculars.
- Avulsió del nervi òptic (secció parcial o completa del nervi).
- Rotura corneal o escleral.
- Hifema.
- Seqüela greus passats 20 dies de la tarsorrafia.
Recuperació de la proptosi ocular en gossos
Durant la recuperació o el postoperatori, cal instaurar un tractament per combatre la inflamació i prevenir la infecció:
- Aplicar fred local immediatament després de la cirurgia.
- Administrar antiinflamatoris sistèmics (corticoides o AINEs): durant 7-10 dies per reduir la inflamació intraocular, palpebral i del nervi òptic. No es recomana administrar-los per via oftàlmica (en col·liri) ja que la còrnia pot estar inflamada.
- Administrar antibiòtics sistèmics i/o tòpics.
La tarsorràfia o blefarorràfia s'ha de mantenir entre 15-20 dies. Passat aquest temps, cal retirar els punts i avaluar les possibles seqüeles a l'ull afectat.
Seqüeles de la proptosi ocular en gossos
La proptosi ocular canina pot originar una sèrie de seqüeles, en funció de la gravetat del procés i de la pressa amb què s'actuï. En concret, les possibles seqüeles que es poden produir a l'ull afectat són:
- Ceguera.
- Estrabisme.
- Úlceres corneals.
- Queratoconjuntivitis seca.
- Queratitis d'exposició.
- Glaucoma.
- Ptisis bulbi: atròfia del globus ocular.
Pronòstic de la proptosi ocular en gossos
El pronòstic per a la preservació de la visió és de reservat a greu, ja que la majoria dels ulls prolapsats presenten ceguesa irreversible degut al dany del nervi òptic o als danys intraoculars. De fet, tan sols el 20% dels ulls luxats conserven la visió
No obstant, encara que s'hagi de fer tot el possible per conservar la visió, cal tenir en compte que els gossos es poden adaptar a la visió amb un sol ull sense que això afecti dràsticament la seva qualitat de vida.
