Els lloros han deixat de ser aus exòtiques per convertir-se cada vegada amb més freqüència en animals de companyia, ja que tenen nombrosos atributs que els converteixen en excepcionals mascotes, com la necessitat de companyia, la simpatia i la seva intel·ligència.
El fet que els lloros s'utilitzin actualment com a animals de companyia ha despertat un gran interès en la salut dels mateixos, ja que sabem que independentment de la naturalesa de la nostra mascota, aquesta requereix unes cures que garanteixin salut i qualitat de vida.
En aquest article del nostre lloc et parlem dels símptomes i tractament de la psitacosi en lloros, una mal altia de gran importància ja que es propaga amb rapidesa i es pot transmetre als éssers humans.
Què és la psitacosi?
La psitacosi és una mal altia causada normalment pel bacteri Chlamydiophila Psitacci i que també rep el nom d'ornitosi, clamidiosi o febre del lloro. Afecta especialment lloros i periquitos australians, encara que també pot afectar altres aus i en tractar-se d'una zoonosi pot transmetre's als éssers humans a través dels animals infectats.
Aquesta mal altia mereix una especial atenció ja que és altament contagiosa, es propaga amb gran rapidesa ia més a més actua disminuint les defenses de l'animal, ho que dóna lloc que puguin presentar-se altres infeccions que emmascarin els símptomes de la psitacosi.
Com es transmet la psitacosi en lloros?
La principal via de transmissió de la psitacosi es dóna per la inhalació de la pols que prové dels excrements o plomes de les aus infectades, encara que també és possible el contagi directe a través de les secrecions oculars i respiratòries de l'animal mal alt o bé a través del contacte amb superfícies infectades.
L'estrès és un factor fonamental perquè la psitacosi es pugui desenvolupar, ja que de vegades les aus portadores d'aquest bacteri presenten un bon estat de salut (encara que sí que poden propagar el contagi) i no manifesten la mal altia tret que pateixin un quadre d'estrès.
Símptomes de la psitacosi en lloros
Els símptomes de la psitacosi en lloros no són específics d'aquesta mal altia, és a dir, no es corresponen únicament amb aquesta mal altia sinó que poden pertànyer al quadre clínic de múltiples patologies. Això en part és degut a que la psitacosi disminueix les defenses de l'animal donant lloc a una susceptibilitat més gran enfront del contagi d' altres múltiples mal alties.
De vegades la psitacosi pot arribar a produir la mort sobtada de la nostra mascota, per la qual cosa és important reconèixer els símptomes que poden ser indicatius d'aquesta mal altia:
- Sinusitis
- Flor al voltant dels ulls
- Conjuntivitis
- Secrecions oculars
- Secrecions nasals
- Estornuts
- Diarrea groc-verdosa
- Abatiment
- Pèrdua de pes
Davant la presència d'aquests signes resulta de gran importància acudir urgentment al veterinari perquè aquest pugui establir un diagnòstic i prescriure el tractament oportú.
Diagnòstic de la psitacosi
El diagnòstic de la psitacosi pot ser complex ja que les proves de laboratori que es poden emprar no donen una fiabilitat del 100% en el cas específic d'aquest bacteri.
Per diagnosticar la psitacosi a lloros el veterinari realitzarà una exhaustiva exploració física i tindrà en compte la història clínica de la nostra mascota, a nivell de mesuraments de laboratori podrà emprar dues proves:
Detecció d'antigen: Consisteix a detectar la presència del bacteri a través dels excrements de l'animal o de les secrecions nasals i oculars
Detecció d'anticossos: Consisteix a detectar en sang els anticossos que el sistema de defenses ha generat de manera específica contra aquest bacteri
Tractament de la psitacosi en lloros
El tractament de la psitacosi en lloros, així com la seva efectivitat i el pronòstic de la mal altia, podrà variar depenent de l'estat de salut general de l'ocell, de la seva edat i de la presència d'infeccions secundàries. Sempre caldrà aïllar l'animal i procedir a administrar-li fàrmacs antibiòtics durant un període mínim de 45 dies, les vies d'administració podran ser les següents:
- Administració oral
- Administració injectable
- Administració a través del pinso
Un cop finalitzat el període de tractament el veterinari pot suggerir realitzar de nou mesuraments al laboratori per verificar l'efectivitat del tractament, igualment, podeu recomanar que les aus que han estat en contacte amb el lloro infectat realitzin també un tractament farmacològic.
Contagi de la psitacosi en humans
El contagi de la psitacosi d'una au a una persona és estrany i no comporta gravetat, manifesta la persona afectada símptomes similars a una grip o refredat, però sípot tenir conseqüències fatals per a nens , ancians, embarassades i persones immunodeprimides.
Per evitar que el nostre lloro pateixi psitacosi i que pugui contagiar-la a una persona resulta de gran utilitat seguir els consells següents:
- S'ha de mantenir la gàbia en condicions d'higiene òptimes
- No s'ha de romandre en un espai tancat on hi hagi aus
- No s'han d'adoptar aus sense el corresponent certificat sanitari
- Si el nostre lloro té psitacosi és important prendre precaucions higièniques, utilitzar guants i rentar-se bé les mans després de cada manipulació
El contagi de la psitacosi en aus i humans es pot evitar si prenem unes senzilles mesures higièniques, per la qual cosa és important tenir en compte les recomanacions exposades anteriorment.
