Ets el tutor d'un gos? El portes molt al camp i sol acabar el passeig amb paparres? Aneu amb compte i protegiu-lo bé contra elles. És millor que no les arribi a tenir per molt que se les traguem poc després d'arribar a casa, ja que les paparres transmeten moltes mal alties. Una de les mal alties més recentment descobertes en gossos, i que transmeten les paparres, és la mal altia anomenada borreliosis canina, també coneguda com la mal altia de Lyme. Llegeix atentament aquest nou article del nostre lloc per assabentar-te de tot sobre la mal altia de Lyme en gossos, els seus símptomes i el seu tractament
Què és la mal altia de Lyme o borreliosi canina?
La mal altia Borreliosis canina, també coneguda com a mal altia de Lyme, està provocada per un bacteri, concretament una espiroqueta anomenada Borrelia burdogferi, i la transmeten les paparres del gènere Ixodes. En els gossos aquesta mal altia és coneguda des del 1984 ia Espanya va ser diagnosticada per primera vegada el 1992.
La Borreliosi canina provoca diversos problemes de salut però, en principi, si es diagnostica a temps i s'administren antibiòtics adequats es pot superar la mal altia. El quadre clínic que presenta inclou, com ja hem comentat, diversos problemes de salut, però principalment s'associa amb:
- Artritis
- Deformació de les articulacions
- Carditis
- Nefritis
- Febre
Símptomes de la mal altia de Lyme en gossos
Els símptomes solen aparèixer dos dies després de la picada del bacteri, encara que en alguns casos potser. En aquesta mal altia es donen símptomes molt amplis i potser hi ha gossos que no els mostrin tots. Pot ser que es manifesti només algun símptoma aïllat, com la coixesa que el símptoma més comú, diversos o la majoria.
Aquests símptomes de la mal altia de Lyme en gossos són:
- Coixera recurrent: a causa de la inflamació de les articulacions. Moltes vegades dura només uns quants dies, però al cap d'unes setmanes torna i així contínuament. La coixesa pot ser sempre de la mateixa pota o anar canviant de pota cada cop que es dóna i fins i tot donar-se a més d'una pota alhora.
- Artritis i deformació de les articulacions.
- Febre, f alta de gana i depressió: que solen derivar-se de la inflamació de les articulacions.
- Arqueig de l'esquena: a més de mantenir-la de forma rígida.
- Sensibilitat al tacte, dolor muscular i articular juntament amb adinamia: debilitat muscular amb fatiga generalitzada que pot ocasionar absència de moviment o reacció.
- A la zona on s'ha produït la picada de la paparra pot donar-se inflamació i/o irritació: acompanyada d'una inflamació dels ganglis limfàtics superficials que es trobin al voltant d'aquesta zona.
- Problemes renals: si no es tracten a temps poden portar una nefritis o una glomerulonefritis i acabar en una insuficiència renal que genera símptomes més comuns com vòmits, diarrees, pèrdua de pes, f alta de gana, augment de set i d'orina i acumulació de líquid a l'abdomen ia teixits, especialment sota la pell ia les potes.
- Carditis o inflamació del cor: encara que amb poca freqüència i es dóna en casos greus.
- Complicacions al sistema nerviós central: encara que és menys freqüent i en casos greus.
Diagnòstic de la mal altia de Lyme en gossos
Quan acudim al veterinari perquè algun o diversos dels símptomes descrits abans es manifesten en el nostre gos, haurem d'explicar amb el màxim detall observem que li passa al nostre company
- Quines activitats s'han realitzat recentment siguin o no un hàbit.
- Posibles problemes de salut anteriors.
A més juntament amb tota la informació, el veterinari necessitarà realitzar proves al gos per descartar o confirmar possibles causes dels símptomes. haurà de realitzar anàlisis de sang i d'orina el més complets possible.
Si el veterinari ho considera oportú realitzarà altres proves per al seu diagnòstic. Per exemple, pot ser que us interessi:
- Extreure líquid de les articulacions inflamades per analitzar-lo.
- Fer ecografies i radiografies.
El pronòstic d'aquesta mal altia és bo si es diagnostica i s'actua amb prestesa, és reservat si es tracta de casos crònics i és dolent si la mal altia arriba a afectar el cor, el sistema nerviós central o bé als ronyons, sempre que no es tracti a temps en el cas dels ronyons.
Tractament de la mal altia de Lyme en gossos
La mal altia de Lyme en gossos té cura? El tractament per a la borreliosi Canina dependrà dels òrgans i parts del cos afectats i de l'avançada que es trobi la mal altia. Primerament cal administrar antibiòtics, a més a casa hem de procurar que el nostre amic faci pocs esforços i que estigui sempre calent i sec.
Els antibiòtics per a la mal altia de Lyme en gossos que ens recomani el nostre veterinari de confiança aniran acompanyats d'algun medicament per al dolor, però mai no haurem d'administrar pel nostre compte un medicament analgèsic al nostre gos, sempre ha de ser prescrit pel veterinari especialista tant el tipus com la dosi i el temps d'administració.
El veterinari especialista haurà de procurar evitar l'administració i la prescripció de corticoesteroides, ja que en aquest cas hi ha risc de la propagació de les Borrelias (Borrelia burdogferi).
Normalment, amb els antibiòtics s'observa una millora de la inflamació aguda de les articulacions al cap de pocs dies. Tot i així, el tractament general ha de durar almenys un mes. Tot i que tot això dependrà de la gravetat de la mal altia.
Potser t'interessi fer una ullada al següent article sobre els Antibiòtics per a gossos: tipus, dosis i usos.
Prevenció de la borreliosi en gossos
L'única prevenció de la mal altia de Lyme en gossos en gossos, és la prevenció de les paparres Per tant, és vital que ens recordem d'aplicar els antiparasitaris adequats al nostre gos amb les pautes temporals indicades pel nostre veterinari de confiança i en el format que més convingui al nostre amic fidel, ja siguin pipetes, collarets, etc.
És molt important que, encara que tinguem al dia la protecció antiparasitària, cada vegada que sortim a zones com el camp, els jardins, els parcs, etc., on hi pugui haver paparres, en acabar el passeig o l'excursió, revisem tot el cos del nostre gos per assegurar-nos que no hi ha cap paparra o altres possibles paràsits a la pell del nostre company pelut.
En cas que en trobem alguna, l'haurem d'extreure amb la màxima cura i procurant que no quedi part de la paparra adherida a la pell del nostre can. Per això, ens haurem d'informar el millor possible de com fer-ho amb els mínims riscos. És fonamental que es retirin les paparres el mateix dia, ja que com més temps estiguin a la nostra mascota més probabilitats hi ha que s'encomanin.
Com treure una paparra a un gos? Descobreix la resposta al següent article del nostre lloc que et recomanem.
