Per molts anys, l'arribada de l'hivern va representar un desafiament per a moltes espècies. L'escassetat d'aliment sumada als canvis radicals de temperatura amenaçava la supervivència dels animals de climes freds i temperats.
Com que la natura sempre demostra la seva saviesa, aquests animals van desenvolupar una capacitat adaptativa per conservar l'equilibri del seu organisme i sobreviure al fred més ardu. Anomenem hibernació a aquesta facultat determinant per a la conservació de diverses espècies. Per entendre millor què és la hibernació i quins animals hibernen, et convidem a seguir llegint aquest nou text de nostre lloc
Hibernació: què és i com funciona
Com vam dir, la hibernació consisteix en una facultat adaptativa desenvolupada per certes espècies durant la seva evolució, per sobreviure al fred i als canvis climàtics que es produeixen durant l'hivern.
Els animals que hibernen experimenten un període d'hipotèrmia controlada, per això, la seva temperatura corporal es conserva estable i per sota del normal. Durant els mesos d'hibernació, el seu organisme es manté en un estat de letargia, disminuint radicalment la despesa energètica, el ritme cardíac i respiratori.
L'adaptació és tan impressionant que, moltes vegades, sembla que l'animal és mort. La seva pell es mostra freda al tacte, la seva digestió pràcticament s'atura, les necessitats fisiològiques són suspeses momentàniament i és difícil percebre la seva respiració. Amb l'arribada de la primavera, l'animal es desperta, recupera la seva activitat metabòlica normal i es prepara per al període d'aparellament.
Com es preparen els animals que hibernen?
Lògicament, la hibernació comporta la incapacitat de buscar i consumir els nutrients necessaris per a la seva sobrevivència. Per això, els animals que hibernen han de preparar-se adequadament per sobreviure durant aquest període.
Algunes setmanes o dies abans de començar la hibernació, aquestes espècies augmenten la seva ingesta de menjar diari. Aquest comportament és fonamental per crear una reserva de greix i nutrients que permetin a l'animal sobreviure durant la reducció metabòlica.
A més, els animals que hibernen solen modificar el seu pelatge condicionar els niusen què es refugien amb materials aïllants per ajudar a mantenir la seva temperatura corporal. Amb l'arribada de l'hivern, es refugien i romanen immobles en una posició que els permet estalviar energia corporal.
Quins animals hibernen?
La hibernació és més freqüent en les espècies de sang calenta, però també és realitzada per alguns rèptils, com els cocodrils, algunes espècies de llangardaixos i serps. També es va verificar que certes espècies de cucs que viuen sota terra en regions més fredes experimenten una important reducció de la seva temperatura corporal i activitats metabòliques.
Entre els animals que hibernen, es destaquen:
- Marmotes
- Esquirols de terra
- Lirons
- Hàmsters
- Erizos
- Rapenats
I els óssos, no hibernen?
Durant molt de temps va prevaler la creença que els óssos hibernaven. De fet, encara avui dia és comú que aquests animals estiguin associats a la hibernació en pel·lícules, llibres i altres ficcions.
No obstant això, molts especialistes afirmen que els óssos no experimenten una autèntica hibernació com els altres animals esmentats. Per a aquests mamífers tan grans i pesants, aquest procés requeriria una enorme despesa energètica per estabilitzar la temperatura corporal amb l'arribada de la primavera. El cost metabòlic seria insostenible per a l'animal, posant en risc la seva supervivència.
En realitat, els óssos ingressen en un estat anomenat de "somni hivernal" La principal diferència és que la seva temperatura corporal baixa a penes alguns graus mentre s'adormen per llargs períodes de temps a les coves. Els processos són tan semblants que molts estudiosos esmenten el somni hivernal com a sinònim de hibernació, però no són exactament iguals.
Existeixen altres tècniques naturals d'adaptació al fred?
La hibernació no és l'única conducta adaptativa que els animals van desenvolupar per sobreviure a variacions climàtiques i escassetat d'aliments. Alguns insectes, per exemple, experimenten una mena de "temporada letàrgica", coneguda com a diapausa, que els prepara per a situacions adverses com la manca de menjar o aigua.
Molts paràsits presenten una inhibició del seu creixement larvari anomenada hipobiosis, la qual és activada durant les estacions més fredes o de sequera extrema. Ja les aus i les balenes van desenvolupar comportaments migratoris que els permeten trobar aliments i ambients favorables a la supervivència durant tot l'any.
