síndrome d'esvaïment en gats o síncope és un procés que es dóna amb poca freqüència en gats però es tracta d'una urgència. A causa de les seves característiques, és molt comú perdre els nervis i no saber què fer davant d'aquesta situació. El més important és demanar cita al veterinari com més aviat millor perquè el que és realment important és conèixer quina és la causa que ho provoca.
Aquesta síndrome pot ser conseqüència de diferents mal alties, les quals desenvoluparem al llarg d'aquest article del nostre lloc. Si vols conèixer els seus símptomes, causes i què fer, no dubtis a continuar llegint.
Què és la síndrome d'esvaïment en gats
Al llarg de l'article podrem trobar tres termes que defineixen la mateixa situació:
- Síndrome d'esvaïment.
- Desmaig.
- Síncope.
Les síncopes són pèrdues sobtades de consciència i del to postural a causa d'un aportació insuficient d'oxigen al cervell.
Els gats solen estar amb la seva activitat com de costum i de sobte cauen al terra decúbit lateral i no responen a estímuls. A més, poden quedar quiets o presentar moviments tonicoclònics i arribar a miccionar o defecar. Aquests episodis poden durar des de segons fins a minuts i en recuperar-se és normal que el gat estigui atordit, amb descoordinació i nerviós.
Símptomes de la síndrome de l'esvaïment en gats
Entre els símptomes més freqüents del síncope en gats o esvaïment, destaquen els següents:
- Desvaniment.
- Arítmies.
- Hipertensió arterial.
- Anorèxia.
- Vòmits.
- Defecació.
- Micció.
- Quietud.
- Moviments tonclònics.
- Edema pulmonar.
- Parèsia o paràlisi del terç posterior.
- Buf cardíac.
- Vessament pericàrdic.
- Mort sobtada.
En aquest altre article t'expliquem més sobre Per què el meu gat es desmaia?
Causes de la síndrome d'esvaïment en gats
Les causes del síncope en gats poden ser diverses, entre elles les següents:
- Cardiopaties o mal alties cardíaques: en gats, la mal altia cardíaca més freqüent és la cardiomiopatia hipertròfica. Aquesta pot ser congènita o adquirida i pot afectar qualsevol raça. Quan és adquirida, es dóna com a conseqüència de l'engruiximent del miocardi del ventricle esquerre a causa de processos endocrins com l'hipertiroïdisme (augment de secreció d'hormones tiroïdals), acromegalia (augment de secreció d'hormona del creixement) o com a conseqüència secundària a defectes vasculars congènits com l'estenosi aòrtica. El diagnòstic daquesta mal altia es duu a terme mitjançant proves dimatge: radiografia i ecocardiografia. També hi ha proves sanguínies (biomarcadors) que ajuden en el diagnòstic. Es mesurarà la tensió arterial i es farà un electrocardiograma que ens reflecteixi l'activitat elèctrica del cor. El seu tractament és simptomàtic.
- Mal alties neurològiques: en gats d'edat avançada (la majoria) es poden presentar tumors a nivell del sistema nerviós central es poden produir convulsions i com a conseqüència esvaïments.
- Mal alties infeccioses: agents infecciosos que afecten els gats com el virus de la leucèmia felina, virus de la panleucopènia felina, toxoplasmosi, etc., poden provocar alteracions a nivell sanguini, nerviós, metabòlic, etc., i fer que es manifesti un esvaïment al gat.
- Mal altia respiratòria: en gats amb una mal altia respiratòria crònica i severa es poden donar esvaïments a causa de la dispnea.
- Substàncies tòxiques i/o medicamentoses: l'accés a tòxics com plantes, medicaments humans, verins, etc., cal tenir-ho present davant d'un quadre d'esvaïment, juntament amb altres símptomes. Cada gat respon d'una manera davant dels diferents fàrmacs veterinaris, per la qual cosa s'ha de tenir en compte a l'anamnesi davant d'un episodi d'aquest tipus.
- Mal alties sistèmiques: qualsevol mal altia que produeix una hipovolèmia o una anèmia en gats és susceptible de provocar un síncope. Un exemple comú és la insuficiència renal felina.
- Dolor: davant d'un quadre de dolor agut acusat per un traumatisme o una mal altia degenerativa com l'osteoartritis, per exemple. Aquí pots conèixer els 10 signes de dolor a gats.
Com podem veure, són nombroses les causes que poden provocar esvaïment en gat, per això és molt important fer una història clínica detallada i les proves necessàries per arribar al diagnòstic.
Síndrome de l'esvaïment en gats - Tractament i què fer
Si el teu gat s'ha desmaiat i no saps com actuar, segueix aquestes recomanacions:
- Abans que res cal deixar el gat tranquil sense interferir en la seva recuperació, tret que es trobi en una postura en què vegem que respira pitjor. Cal intentar no moure'l ni copejar-lo. Podem tapar-lo amb una manta per mantenir la temperatura corporal.
- Hem de observar la resta de símptomes : micció, vòmits, estat mental, etc. per ajudar a la posterior elaboració de l'anamnesi per part del veterinari.
- Hem d'acudir com més aviat millor al servei d'urgències per començar amb les proves i el tractament.
- Si tenim l'oportunitat, podem enregistrar el procés en vídeo. Tota informació ajudarà en el vostre diagnòstic.
