L'embaràs o prenyesa de la gata és un moment molt delicat. És normal que sorgeixin pors i que ens alarmem davant de qualsevol senyal poc habitual. No només temem el part: si ho podrà fer sola o si l'haurem d'ajudar i en aquest últim cas, si ho farem bé. També els dubtes durant la prenyesa i si sabrem reconèixer una urgència per evitar que perdi els nadons.
Qualsevol femella, de l'espècie que sigui, pot patir un avortament durant la prenyesa, l'important és saber reconèixer a temps els senyals per no patir-ne les conseqüències. Recordem que els nostres animals no ens poden explicar que senten però està en nos altres, interpretar els signes. Des del nostre lloc volem ajudar-te a identificar els símptomes de l'avortament en una gata, per poder actuar a temps i de la manera més eficaç possible, preservant la vida dels petits i la seva mare.
Durant l'embaràs de la gata
Quan decidim afrontar aquest nou desafiament al costat de la nostra gata, ja sigui per elecció o per una distracció, tenim diversos punts a tenir en compte. Alguns són molt especials, com les cures que ha de rebre i l'alimentació adequada en aquesta etapa perquè els cadells tinguin la millor de les benvingudes al món terrenal.
Altres no són tan especials, però hem d'estar preparats perquè els danys siguin tan lleus com sigui possible, tant per als petits com per a la futura mare. Veurem quines complicacions podem tenir i les crides d'atenció per identificar-los a temps.
Les causes de l'avortament en gats
Tenim diverses causes per les quals la nostra gata pot avortar, de diferents procedències, però les diferenciarem segons el període de la seva gestació:
- Estadis primerencs: sense signes, hi ha reabsorció embrionària i normalment els amos ni s'assabenten si és que no sabien que estava prenyada. En general no hi ha descàrrega vulvar (signe visual). Pot confondre's amb una pseudoprenyesa o embaràs psicològic.
- Estadi mitjà: o segona meitat de la prenyesa, es considera després de 30 dies de la còpula aproximadament i en el cas de patir un avortament tindrem pèrdues de sang o teixits que sol ser difícil de veure pel propietari ja que la gata normalment es menja i neteja tot per no deixar rastres.
- Estadi final: molt proper al part, observem una conducta normal a la gata de fer el niu per rebre els petits i un parteixo, de vegades, normal, però el resultat són fetus o cries mortes.
A la vegada, podem diferenciar les causes en infeccioses (afectant mare, cries i/o placenta) ocauses no infeccioses (errors genètics, tractaments previs, implantacions errònies, etc.). Aquest tipus de diferenciació serà treball del veterinari a què acudim per portar la nostra gata en la manera més adequada possible.
Símptomes d'urgència
No hem d'estar massa obsessionats amb el tema ja que moltes vegades l'avortament pot passar sense presentar-se cap símptoma i per tant, no podrem ajudar la nostra felina. Normalment passa en les primeres 4 setmanes d'embaràs. També passa en algunes gates que l'avortament és parcial, perden part de la ventrada i duen a terme la resta de l'embaràs amb èxit.
Sempre que observem algun d'aquests símptomes hem d'acudir a un professional perquè avaluï la situació de la nostra gata i els seus cadells. La prevenció és la millor aliada i davant de qualsevol dubte hem de veure un veterinari per aclarir la situació i prendre les mesures necessàries. Poden recórrer tant a l'examen físic com a proves serològiques i/o ecografies per determinar el quadre.
Els símptomes d'alerta que podem observar com a propietaris d'una gata embarassades són:
- Apatia o desinterès generalitzat
- Debilitat
- Desmillorament de l'estat general
- Aïllament
- F alta d'interès pel niu
- Descàrregues vaginals (sanguinolentes, mucoses o negres)
- Hemorràgies
- Febre
- Diarrea i/o constipació
