San Bernardo (St. Bernhardshund, Bernhardiner) és una raça originària dels Alps Suïssos i el nord d'Itàlia És el gos boier més famós i descendeix del ja extint Mastí dels Alps, del Dogo del Tibet, el Terranova i el Gran Danès. És sens dubte un dels molosoides més populars i estimats, ja que la seva imatge és sinònim de llei altat, tranquil·litat i valentia.
El Sant Bernat comença la seva història al Gran Monte de Sant Bernhard on uns monjos van crear un hospici per a pelegrins i viatgers. Es va començar a utilitzar aquesta raça com a gos de vigilància a més de fer altres funcions com ara el tir. Aviat les aptituds d'aquest meravellós can van ser cada cop més evidents i es va començar a utilitzar com a gos escorta o gos de salvament a la boira ia la neu de pelegrins extraviats.
En aquesta fitxa de raça del nostre lloc us expliquem tot sobre el gos Sant Bernat, també conegut com Chien du Saint-Bernard o Saint Bernard Dog. Descobreix-ne la història, caràcter, característiques o cures a continuació:
Origen del gos Sant Bernat
La història del gos Sant Bernat comença al " Gran Monte de St. Bernhard", un coll entre Suïssa i Itàlia de més de 2.473 metres sobre el nivell del mar. Allí es va fundar al segle XI un hospici per a viatgers i pelegrins, el mateix lloc on al segle XVII es van començar a criar gossos grans i robustos, amb la intenció de protegir i vigilar la llar.
Inicialment aquests gossos eren guardians dins de l'hospici i protectors dels monjos No obstant això, en poc temps els monjos es van adonar de les habilitats dels seus gossos per trobar persones perdudes i sepultades sota les allaus. Aleshores, els van començar a criar i entrenar per rescatar persones.
La història del Sant Bernat es va documentar des de 1695 ia l'hospici, concretament, l'any 1707, quan es van redactar cròniques sobre els gossos que aconseguien salvar la vida d'aquells que s'havien perdut i que creien trobar-se davant de “la mort blanca”. Hi ha molts relats que expliquen les gestes de la raça, però, van ser els soldats de Napoleó Bonaparte, al voltant del 1.800, que van estendre la seva fama per tot Europa. Un d'aquests gossos va arribar a salvar tantes vides que actualment el seu cos taxidermitzat es troba en exposició al Museu Nacional de Berna.
L'any 1.887 el gos Sant Bernat va ser reconegut com una raça suïssa i es va convertir en el “gos nacional suís”.
Característiques físiques del Sant Bernat
El gos Sant Bernat és gran, robust, musculós i harmònic. Hi ha dues varietats d'aquesta raça, el Sant Bernat de pèl curt i el Sant Bernat de pèl llarg. Al marge del pelatge, totes dues tenen les mateixes característiques físiques i psicològiques.
El cap d'aquest gos és imponent, gran i expressiva. És ampla, forta i presenta arcs supraorbitals ben desenvolupats. La depressió naso-frontal (stop) és molt pronunciada. El musell és uniformement ample i amb canya nasal recta. El nas ha de ser negre. Els ulls d'aquest gran gos són mitjans, moderadament enfonsats i d'expressió amable. El seu color pot anar des de marró fosc fins a l'avellana Les orelles són d'inserció alta, amples, mitjanes, triangulars, penjolls i amb l'extrem arrodonit.
El cos és robust, ben proporcionat i musculós. És de perfil rectangular, ja que la seva longitud és una mica més gran que l'alçada a la creu. La línia superior és recta i presenta una esquena ampla, poderosa i ferma. El pit és moderadament profund i els flancs a penes són retrets. La cua del Sant Bernat té base ampla i forta. Ha de ser prou llarga per assolir el garrí quan penja en repòs.
El tipus de pelatge depèn segons es tracti de la varietat de pèl curt o la de pèl llarg:
- Pel curt: posseeixen lanilla interna densa i una capa externa densa, llisa i ben enganxada al cos.
- Pel llarg. posseeixen una llaneta interna més abundant i una capa externa llisa i de longitud mitjana. Al maluc i la gropa pot ser una mica ondulada i la cara i les orelles mostren cabells curts.
El color per a ambdues varietats és el blanc amb taques de color marró-vermellósEl color vermellós pot anar des de taques més o menys grans fins a formar un mantell continu sobre el llom i els flancs. També es toleren les taques de color marró-groguenc i alguns vestigis de color negre al cos. L'ampit, els peus, la punta de la cua, la canya nasal, la banda frontal i el clatell han de ser de color blanc.
No existeix un pes ideal, però sí que trobem l'alçada de la raça:
- Mascles: de 70 a 90 centímetres.
- Femelles: de 65 a 80 centímetres.
Caràcter del Sant Bernat
El Sant Bernat és un gos que posseeix un caràcter gentil, social i amable Tot i la seva gran mida, aquests gegants bondadosos són normalment tranquils i no són tan juganers com molts gossos d' altres races. Tot i això, demanen companyia constant i poden ser sobreprotectors amb els seus familiars.
Es tracta d'un gos pacient, obedient i lleial, lliurat als seus familiars i especialment bondadós. Si són abandonats al jardí o es queden sols per períodes prolongats, poden desenvolupar conductes agressives o problemes de conducta relacionats amb la separació.
Curades del Sant Bernat
És un gos que necessitarà viure en un pis molt gran o una casa amb jardí: ha de tenir espai per moure's lliurement. Al contrari del que puguem pensar, no requereix un nivell alt d'exercici, tot i que és convenient ques'exerciti moderadament i es mostri actiu per no afavorir el sobrepès, un problema de salut que pot perjudicar greument la raça. També dedicarem temps a estimular-lo mentalment perquè respongui més positivament a l'ensinistrament ia qualsevol tècnica que vulguem ensenyar-li. Per fer-ho, podem utilitzar joguines d'intel·ligència, per exemple.
La alimentació del Sant Bernat serà molt important a tenir en compte, especialment en la seva etapa de cadell, ja que els seus ossos i articulacions suportaran un pes molt més gran que el d' altres races. Per això, recomanem buscar un pinso específic per a cadells de mida gegant i seguir amb una alimentació adequada segons les vostres necessitats concretes.
Necessitareu un raspallat diari per mantenir el seu pelatge net i lliure d'embulls i un bany ocasional, que es pot situar entre el mes i els tres mesos. També caldrà netejar les restes de babas i brutícia dels belfos , retirar les lleganyes, revisar de forma general la presència de paràsits, revisar el canal auditiu o netejar els restes dents.
Finalment cal ress altar que el Sant Bernat té un cost de manteniment alt, no únicament per la quantitat de menjar necessari, sinó també per les conseqüències que implica tenir un gos de mida gegant, com són els seus objectes personals, preu de la perruqueria o espai.
Educació del Sant Bernat
El Sant Bernat és un gos intel·ligent que mostra facilitat en l'ensinistrament Generalment resulta fàcil socialitzar un cadell de raça Sant Bernat, tant amb persones com amb altres gossos i altres mascotes. Quan estan ben socialitzats, els Sant Bernat són excel·lents companys dels nens i, de fet, són coneguts com a "gossos mainaderes". També serà important començar a entrenar-los a primerenca edat i iniciar-los en les ordres bàsiques per a gossos.
No obstant això, no cal passar per alt la socialització, ja que són animals molt grans i poderosos. Si és que reben m altractaments o no se'ls dóna una socialització adequada poden desenvolupar comportaments porucs o agressius, que poden suposar un perill real donat la grandària d'aquests gossos.
Aquests gossos responen molt bé a l'ensinistrament caní quan l'ensinistrador té en compte les seves capacitats i possibilitats. No són gossos tan ràpids ni àgils com els pastors belgues o els bòxers, però poden aprendre moltes coses i exercir-se a la perfecció en moltes tasques. Recordem que el Sant Bernat és un gos que pot exercir també tasques com el rescat; en qualsevol cas, tot tipus d'ensinistrament avançat l'ha de dur a terme un professional.
Salut del Sant Bernat
El gos Sant Bernat és susceptible a patir diferents problemes de salut que convé tenir presents per prevenir o detectar-los de forma ràpida. A continuació us expliquem les mal alties més freqüents del Sant Bernat:
- Cop de calor: ocorre generalment a l'estiu, quan el gos no és capaç de regular correctament la temperatura corporal i pot estar provocat per la calor excessiva, la manca d'aigua, l'exercici intens, etc.
- Sobrepès i obesitat: el Sant Bernat és un gos que guanyarà pes amb facilitat si descuidem les seves racions. Com a conseqüència, un augment considerable del seu pes afectarà ossos i articulacions, debilitant el gos i afavorint altres problemes de salut.
- Displàsia de maluc: es tracta d'una mal altia hereditària pròpia de races de grandària gran o gegant i pot estar causada també per una deficiència de calci. A més, el sobrepès, les alteracions hormonals o l'exercici físic intens poden afavorir-ne l'aparició.
- Displàsia de colze: té un origen genètic però pot aparèixer davant una mala alimentació. Consisteix en un teixit ossi que s' altera i es desenvolupa de forma inadequada, provocant osteoartrosi.
- Cardiomiopatia dilatada: consisteix en una degeneració de la musculatura del cor a causa de la contracció de les fibres musculars, que s'aprimen progressivament i alhora provoquen l'engruiximent de les cavitats ventriculars i auriculars.
- Síndrome de Wobbler: aquesta mal altia de l'àrea cervical provoca deficiències neurològiques i discapacitat.
- Torsió gàstrica: per la seva morfologia és susceptible a patir aquest problema de salut, que si no és tractat amb urgència pot ser mortal. Tot i que no és possible prevenir la torsió al 100%, evitar oferir menjar abans de passejar pot ser una bona manera d'evitar-la.
Acudir al veterinari cada 6 o 12 mesos, seguir amb el calendari de vacunació i desparasitar internament i externament al nostre gos seran algunes de les mesures que cal prendre per evitar o detectar qualsevol d'aquests problemes de salut. Si cuidem correctament el nostre Sant Bernat podrem gaudir d'un gos feliç entre 8 i 11 anys
Curiositats
- El Sant Bernat va aconseguir encara més popularitat a través de la pel·lícula Beethoven protagonitzada per un gos i la seva família.
- El més pesat d'aquesta raça va arribar a pesar 118 quilograms aconseguint una alçada de 90 centímetres.
- Encara que el Sant Bernat no apareix com a PPP a la llista oficial espanyola, sí que compleix alguns dels requisits. Per aquest motiu necessitarem llicència, una assegurança de responsabilitat civil i portar-la lligada i amb morrió en espais públics.
