El conill Toy o conill nan és, des de fa temps, una mascota molt popular. La seva mida reduïda, l'aspecte adorable i el caràcter afable en fan la mascota perfecta per als que viuen en un pis. Es va desenvolupar a Holanda a principis del segle XX a partir un petit conill salvatge creuat amb races domèstiques fins que va arribar a Anglaterra on criadors van aconseguir estandarditzar els colors i l'aparença.
Aspecte físic
El conill toy o nan és veritablement petit, parlem d'una longitud total que ronda els 33 o 50 centímetres aconseguint un pes adult de entre 0, 8 i 1, 5 kg.
L'aspecte del conill nan és molt dolç, ja només basant-nos en la seva fisonomia ja que ens trobem davant d'un conill compacte i curt. Mostra unes orelles curtes i arrodonides així com un nas petit i xat que el fan totalment inconfusible.
Tenen un pèl suau i curt que es presenta en una gran varietat de colors molt diferents incloent el blanc, marró, gris o negre.
Comportament
A diferència d' altres conills, el conill Toy o nan és una cosa independent ja que es tracta d'una raça especialment nerviosa i poruga. Per evitar aquest comportament aïllat del conill és convenient acostumar-lo a nos altres de forma diària jugant i oferint llaminadures, així comptarem amb un conill dolç i amistós.
Agraeixen molt les carícies a prop de les orelles i el llom dels qui confia, sempre amb la suavitat adequada.
Sol tenir por d' altres mascotes com gossos i gats encara que amb el temps i seguint unes pautes adequades podem forjar una bona relació entre gat i conill.
Curades
Els conills toy tenen una sèrie de cures generals i també tenen unes cures epecífiques. Per exemple, és important que el conill toy tingui un lloc tranquil i silenciós per reposar quan el deixis a la gàbia. Aïlla'l de corrents d'aire, sol directe o soroll excessiu. Intenta que altres mascotes no se li acostin fins que s'hi acostumi a presenciar.
Hem de tenir molta cura en manipular-lo, un gest brusc o una mala agafada poden acabar en una fractura fàcilment.
Un altre tipus de cura serà el raspallat que ha de ser freqüent, especialment a l'època de muda dels cabells. No és convenient que el banyem ja que els conills es netegen a ells mateixos. Exceptuant casos de brutícia extrema podem utilitzar una tovalloleta o drap humit per netejar-li els cabells.
Proporciona'l joguines perquè gaudeixi sempre que es trobi avorrit, busca al mercat joguines adequades per al conill. Aquest punt és important ja que no totes les joguines són vàlides per a aquest mamífer que ho rosega tot.
Haurà de tenir una gàbia espaiosa amb una base d'encenalls, menjadores per a fenc i verdures, abeurador i alguna cosa que pugui utilitzar com a niu per sentir-se confortable. També us pots preparar un petit espai o recinte perquè s'exerceixi. Recorda que si el deixes córrer per la casa haurà de trobar-se sempre sota la teva supervisió ja que podria rosegar un cable.
A més del que hem comentat anteriorment també hem de parar atenció a l'alimentació del conill, que ha de ser variada i pròpia segons la seva edat.
Salut
A continuació us oferim una llista sobre les mal alties més comunes que poden patir els conills nans:
-
Mixomatosis: Es tracta d'un virus transmès per insectes com paparres, mosquits o tàvecs. Podem detectar-ho a través de la inflamació de la vulva de les femelles i amb l'aparició de pústules al voltant de les mucoses del conill. Finalment, pot arribar a causar ceguesa a la nostra petita mascota.
- Tularemia: Es tracta d'una mal altia bacteriana que es transmet a través d'àcars i puces. Podem identificar aquesta mal altia perquè el conill deixa de menjar. Acudeix al veterinari si relaciones els paràsits i que no menja.
- Ràbia: Igual que els gats o gossos, el conill també pot presentar la ràbia. Encara que seria molt estrany podria passar si acollim un conill de procedència estranya. Per això t'aconsellem que consultis els consells per adoptar un conill.
- Pneumònia: Sol produir-se en èpoques fredes de l'any o bé si deixem la nostra mascota exposada davant de corrents d'aire. Si no us proporcionem unes cures extra el nostre conill podria empitjorar.
- Creixement anormal de les dents: És comú quan no proporcionem a la nostra mascota farratge o elements perquè pugui mossegar, igual que ho faria a la natura.
- Sarna: La sarna es produeix per àcars, insectes que dipositen ous i es multipliquen a una velocitat de vertigen. Acudeix al veterinari perquè li apliqui la vacuna ivermectina.
