Tot i ser una raça canina molt nova, el terrier americà sense pèl és un dels gossos més populars dels Estats Units. És molt similar al rat terrier del que procedeix, excepte per l'absència de pèl. Es tracta d'un gos actiu, afectuós, lleial, enèrgic i intel·ligent i amb un gran instint de caça. Per tot això serà fàcil d'educar si s'és constant i es presta una atenció especial al seu període de socialització, a fi de prevenir problemes futurs de comportament.
Continua llegint aquest article del nostre lloc per saber més sobre el terrier americà sense pèl, el seu origen, les seves característiques, el seu caràcter, les seves cures, la seva educació, la seva salut i on pots adoptar-ne un exemplar.
Origen del terrier americà sense pèl
L'origen dels gossos terrier americans sense pèl és recent. La raça va començar al any 1972 a Lousiana, Estats Units, amb el naixement d'un cadell sense pèl en una ventrada de rat terrier, com a resultat d'unamutació totalment natural El cadell, una femella anomenada Josephine , va ser criada pels seus cuidadors, Edwin i Willie Scott, amb l'esperança que la seva descendència naixés també sense cabells. Com que és una raça tan nova, per assegurar que es manté una bona reserva genètica es permeten programes de reproducció amb rat terriers. El desig dels cuidadors es va complir i Josephine va tenir diverses ventradas successives en què es trobaven cadells sense pèl que es van anar creuant entre ells.
El 1981 van crear un cep base que més tard seria la nova raça terrier americà sense pèl. Això va passar ja el 1998, quan l'Associació Nord-americana de Races Rares la va considerar com a diferent de l'original rat terrier. La seva denominació va ser American Hairless Terrier. Un any després, la Canadian Rarities la va reconèixer com a raça. El United Kennel Club nord-americà va fer el mateix el 2004.
Característiques del terrier americà sense pèl
El gos terrier americà sense pèl és de mida petita-mitjana Mesura entre 30 i 40 cm i pesa de 4 a 11 kg. El seu cos, molt musculós, és més llarg que alt, però, sens dubte, el tret que més destaca en aquesta raça és la absència de pèl El cap és ample i proporcionada i compta amb arrugues localitzades a la zona del front. La tòfona és fosca o negra. Les orelles tenen forma de raïm. Sol portar-les alçades, però alguns exemplars les presenten cordades o doblegades. Els ulls són arrodonits o ametllats i preferiblement de color fosc, encara que també poden ser ambre, avellana, grisos o blaus en combinació amb el color de la pell. La cua la porta aixecada. És de longitud mitjana i més ampla a la base que a la punta.
Colors del terrier americà sense pèl
En mancar de pelatge, en parlar de color al gos terrier americà sense pèl ens referirem a la pell. Aquesta pot ser dels colors següents:
- Blanc.
- Blanc clapejat.
- Blanc i negre clapejat.
- Marró.
- Marró fosc.
Aquesta pell és suau i molt delicada. S'enfosqueix amb el sol i la de colors més clars pot arribar a patir erupcions cutànies. D' altra banda, alguns cadells d'aquesta raça poden néixer amb cabells, encara que és poc freqüent. En aquests casos el seu pelatge sol ser de color negre, marró o gris.
Com és el terrier americà sense pèl cadell?
Els cadells terrier americà sense pèl neixen amb una fina capa de pelusilla, però la van perdent, fins a quedar-se sense cap pèl, als tres mesos d'edat. A causa dels problemes de comportament i de desconfiança que poden tenir aquests gossos quan es fan adults, és imprescindible que durant les primeres setmanes de vida es realitzi una socialització correcta per evitar problemes futurs de pors, desconfiança o agressivitat amb altres persones i animals fora del seu cercle familiar.
Caràcter del terrier americà sense pèl
Els gossos terrier americà sense pèl són molt vius, lluitadors, curiosos, alegres i juganers, alhora que molt afectuosos, atents, fidels i grans adoradors de la seva família. Un altre punt que els caracteritza és que presenten una gran capacitat d'adaptació , sent fàcil la convivència amb ells en diferents ambients i amb persones diferents. Es tracta de gossos que tenen un marcat instint de protecció dels seus, per la qual cosa són excel·lents guardians o vigilants. Però també per això s'han de socialitzar correctament perquè no ataquin desconeguts, ja siguin persones o animals.
D' altra banda, són actius i inquiets i els encanten les llargues passejades, així com cavar i perseguir preses. Requereixen almenys 30 minuts diaris d'exercici actiu per no desenvolupar problemes comportamentals derivats d'una manca d'alliberament d'energia.
Cures del terrier americà sense pèl
A pesar de la seva grandària mitjana, aquest gos té una gran fortalesa i necessitat d'activitat, requerint, com a mínim, 30 minuts diaris d'exerciciperquè alliberi la seva energia, ja sigui amb jocs, llargues passejades, curses o caminades. Un terrier americà sense pèl inactiu és infeliç, patirà estrès o ansietat i la conseqüència, finalment, serà una reducció de la qualitat i de l'esperança de vida. Per aquest motiu, proporcionar-los oportunitats perquè facin exercici és una de les cures primordials per a aquests gossos.
D' altra banda, en no tenir pèl no hem de preocupar-nos pel raspallat i el bany és molt més senzill i es pot fer quan ho veiem brut. Tot i això, l'inconvenient de no tenir pèl és la alta sensibilitat de la seva pell, especialment la d'aquells exemplars de color més clar. Aquesta pell és propensa a patir danys pel sol, pel fred o per la calor extrema. Per aquest motiu, els mesos més calorosos i durant el dia, que és quan hi ha més raigs de llum ultraviolada que poden incidir sobre la seva pell, s'han de protegir utilitzant protectors solars. Al contrari, en els mesos més freds han de portar abrics per a gossos o, si plou, impermeables.
L'aliment ha de ser complet i contenir tots els nutrients en les proporcions adequades per mantenir la musculatura i la fortalesa que caracteritza el terrier americà sense pèl. Pel que fa a la higiene, la dels pavellons auriculars és important per prevenir infeccions i inflamacions, igual que la de les dents per evitar problemes bucodentals com la mal altia periodontal, la tosca, les càries i les infeccions.
Educació del terrier americà sense pèl
Tot i ser una raça amb alta vivacitat, són gossos fàcils d'entrenar, si s'eduquen amb coherència, constància i utilitzant el reforç positiu, és a dir, si recompensem les conductes desitjades mitjançant premis o carícies i no castigem ni els traiem les joguines o l'aliment. D'aquesta manera, el procés educatiu és menys estressant i més ràpid i efectiu per al terrier americà sense pèl.
Salut del terrier americà sense pèl
Amb una esperança de vida de 14 a 16 anys, aquests gossos, a més de la sensibilitat de la pell, es poden veure afectats per múltiples mal alties com:
- Al·lèrgies.
- Mal altia de Cushing.
- Hipotiroïdisme.
- Maloclusión.
- Anèmia hemolítica immunomediada.
- Mal altia de von Willebrand.
- Diabetes.
- Shunt portosistèmic.
- Luxació de ròtula.
- Hemofília A.
- Buf cardíac.
- Epilèpsia.
- Displàsia de maluc.
- Mal altia de Legg-Calvé-Perthes.
La millor prevenció és acudir a revisions veterinàries periòdiques i sempre que sospitem alguna mal altia. A més, cal desparasitar i vacunar per prevenir mal alties infeccioses i parasitosis.
On adoptar un terrier americà sense pèl?
Si aquesta raça t'ha enlluernat i penses que ets l'indicat per oferir totes les cures i l'afecte que necessiten aquests fantàstics gossos de companyia, el pas següent és l'adopció. Per adoptar-ne un has preguntar en protectores o refugis o buscar per internet algun centre d'adopció responsable o alguna associació especialitzada a recollir gossos terrier.
