L'adopció de gossos cadells quan es té un gos adult és molt habitual, però, si no es tenen en compte certs detalls previs, la convivència es pot complicarCom a conseqüència, pot passar que el gos adult no accepti el cadell i que aflorin pors o conductes agressives.
En aquest article del nostre lloc t'explicarem per què un gos adult mossega un cadell i t'oferirem algunsconsells i recomanacions per aconseguir que tots dos arribin a tolerar-se, encara que no sempre siguin grans amics. Això sí, recorda que si el teu cas és greu el més apropiat serà acudir a un professional, com un etòleg o educador caní.
Per què un gos adult no accepta un gos cadell?
Abans de portar un cadell a la llar serà fonamental tenir en compte alguns aspectes que assegurin que tots dos podran conviure, en cas contrari començaran a sorgir problemes de conducta, com que el nostre gos adult no accepti el cadell.
Alguns detalls previs a considerar són:
- La socialització: els gossos que no han estat socialitzats correctament en la seva etapa de cadell són propensos a patir pors i, com a conseqüència, conductes agressives cap a altres gossos. Si el teu gos adult no ha estat socialitzat, és molt probable que no entengui el llenguatge dels gossos i que per tant no sàpiga comunicar-se correctament, i fins i tot que confongui les postures de joc del nen amb comportaments ofensius. És un error molt comú pensar que un gos que és agressiu amb gossos adults no ho serà amb gossos cadells.
- El nivell d'activitat de tots dos gossos: els gossos adults no són tan juganers com els cadells i molts tenen una activitat moderada o baixa, per aquesta raó, portar a casa un gos cadell ple de vitalitat pot suposar una molèstia per al gos adult, el qual busca estar tranquil i relaxat. Les constants cerques de joc i afecte que demana el petit acaben convertint-se en una molèstia greu, que pot acabar en marcatges o mossegades greus.
- Els gossos ancians: si el gos adult és un ancià, és molt probable que pateixi algun tipus de dolor o carència en algun de els seus sentits. A causa dels problemes de l'edat, la presència d'un cadell pot suposar que el gos vell rebi cops i dolor, cosa que provocarà un rebuig automàtic.
- La presentació de tots dos: encara que tinguem un gos especialment sociable, jove i sense dolor, pot passar que el gos adult no tingui afinitat amb el nouvingut. Igual que passa amb les persones, els gossos no sempre s'emportaran bé amb altres membres de la seva espècie. Abans d'adoptar un nou gos hem d'assegurar-nos que, al principi, tots dos es portin bé.
El moment de la presentació
La presentació d'un gos adult i un cadell serà fonamental per aconseguir una bona convivència entre tots dos. Per això hem de presentar a tots dos gossos en una zona neutral L'ideal seria programar diverses trobades i realitzar passejades llargues i calmades en les que permetem a tots dos olorar, relaxar-se i conèixer-se si ho desitgen. Mai forçarem la interacció o els castigarem, ja que podríem crear una associació negativa
Podem incloure jocs i exercicis a la presentació, però és recomanable evitar les llaminadures i les joguines, ja que poden ser motiu de disputa per a tots dos gossos.
Després de les trobades serà el moment de portar el cadell a casa, on estarà tot disposat per a l'arribada del nen: dos o tres llits, diverses menjadores i abeuradors, etc. Hem de tenir suficients accessoris per a tots dos, evitant així que sorgeixin disputes.
En cap cas intentarem instaurar una jerarquia a la llar, són els gossos els que ho faran per si mateixos. Evitarem fer més cas al petit, per ser el nouvingut, o afavorir més l'adult, per estar abans amb nos altres: el tracte ha de ser igualitari
Els primers dies que romanguin tots dos gossos sols s'ha d'evitar completament qualsevol element que pugui ocasionar una baralla entre tots dos, especialment parlem de joguines i menjar. Els deixarem únicament aigua i diversos llits i davant la sospita que hi hagi tensió, els deixarem en habitacions separades, fins a assegurar-nos que no passarà res.
Per què el gos adult és agressiu amb el cadell?
Pot passar que dos gossos que en un inici es van endur bé, ara no s'acceptin. Hi ha molts tipus d'agressivitat i entendre quina és la que s'està produint serà fonamental per començar a treballar el problema:
- Agressivitat per dolor: és habitual en gossos ancians, gossos que han patit alguna lesió o traumatisme o aquells gossos que han passat per una mal altia greu. Encara sense patir dolor, molts no permeten que es manipulin certes zones del cos.
- Agressivitat per una mal altia: algunes mal alties, com l'hipotiroïdisme, són causes comunes d'agressivitat, per la qual cosa realitzar una anàlisi completa al gos és indispensable abans de treballar qualsevol possible problema de conducta.
- Agressivitat jeràrquica: és habitual entre gossos del mateix sexe. A més, si passa entre dos mascles no castrats, és habitual que les disputes s'accentuïn davant de la presència d'una femella, especialment si està en zel. A més, poden mostrar protecció de recursos amb el menjar, els llocs de descans o per l'atenció del propietari.
- Agressivitat per por: la por pot ser un factor genètic, però també és característic de gossos que han patit mancances en la seva socialització o que han patit un trauma. Encara que al principi la por els fa fugir, si no poden fer-ho comencen a mostrar conductes ofensives com grunyits, marcatge o atac.
- Agressivitat territorial: aquest tipus d'agressivitat és molt freqüent i sol aparèixer quan no s'ha realitzat correctament la presentació dels dos gossos abans de incloure el segon a la llar.
- Protecció de recursos: abans esmentada, la protecció de recursos apareix quan un gos protegeix alguna cosa que considera seu. Generalment parlem d'un llit, de la menjadora o de joguines, però un gos pot protegir qualsevol cosa, incloent-hi persones o gossos.
- Agressivitat depredadora: aquest tipus d'agressivitat sol donar-se quan un dels gossos és notablement més petit que l' altre i és considerat una presa. Observarem una conducta molt concreta, la seqüència de caça, que inclou rastreig, aguait, captura i, finalment, la mort. És característic pels moviments sigil·losos del gos depredador.
Ja has identificat el tipus d'agressivitat que hi ha entre els dos gossos? Si no ets capaç de descobrir quin és el motiu de l'hostilitat entre tots dos, el millor serà acudir a un professional que t'ajudi a determinar quin és el problema de comportament que els afecta.
És possible fer que dos gossos es portin bé?
Desafortunadament no sempre és possible fer que dos gossos es portin bé, però, amb les pautes apropiades i una guia clara i coherent per la teva banda pots aconseguir que ambdós s'arribin a tolerar i que per tant pugui existir una convivència pacífica entre tots dos.
La nostra primera recomanació serà que acudis a un etòleg, educador caní o ensinistrador que tingui experiència en tècniques de modificació de conducta i bones referències. Serà imprescindible per saber realment quin és el motiu de les conductes agressives i per començar a treballar sessions de modificació de conducta si fos necessari.
A continuació t'oferim alguns consells de maneig:
- Repassa el llenguatge caní i estudia el comportament dels teus gossos per saber si se senten molestos, estan espantats o es troben alerta.
- Si mai abans has tingut un gos assegura't que no estàs confonent una seqüència de joc o un marcatge sense importància amb agressivitat.
- No canviïs hàbits i rutines que seguies amb el teu gos fins ara, això pot provocar una associació negativa a causa de l'arribada del nou cadell.
- Segueix una rutina fixa molt marcada que ajudi els teus gossos a preveure el que passarà, cosa que els ajuda a guanyar seguretat i confiança.
- Tracta els dos gossos per igual, no permetis que un pugui sentir-se gelós de l' altre.
- No castiguis els teus gossos, les baralles provoquen ansietat, estrès, disminueixen la capacitat d'aprenentatge i bloquegen les noves conductes.
- No utilitzis material aversiu com collarets de penjament, antilladrits o esprais repel·lents.
- Mantén una actitud molt calmada i tranquil·la, dins i fora de la llar, recorda que si tu et mostres insegur, impulsiu i incoherent els teus gossos reaccionaran amb més facilitat.
- Evita les situacions conflictives sempre que et sigui possible. Si saps que quan hi ha joguines pel mig el gos gran s'enfada, retira'ls i juga amb ells per separat.
- Fes que tots dos se sentin molt segurs sempre que estiguis present, això evitarà que actuïn pel seu compte per "solucionar" qualsevol problema.
Ara que ja saps quin és el teu paper en aquest conflicte t'explicarem què pots fer amb tots dos gossos per millorar el seu vincle i benestar:
- Realitza passejades llargues i enriquidores amb tots dos cada dia, en què els permetis ensumar, jugar i descobrir coses noves.
- Acudeix a llocs nous el cap de setmana que enriqueixin la vida de tots dos. Una sortida a la platja, a la muntanya o al parc més proper pot ser una bona manera que se sentin motivats i feliços.
- Exceptuant si observes un conflicte entre tots dos gossos per aquest motiu, utilitza les llaminadures per a gossos perquè s'associïn millor l'un a l' altre. Pots utilitzar els premis per trucar-los, després d'olorar o com a reforç per romandre relaxats (sempre després d'observar la seva temperatura corporal).
- Reforça també actituds positives t'agradin com ensumar-se el darrere, estar relaxat l'un al costat de l' altre o fer postures de joc. Al marge dels premis comercials pots utilitzar també premis casolans, paraules amables, carícies i petons.
- Al marge de realitzar activitats físiques i d'olfacte amb tots dos, comença a practicar també jocs d'intel·ligència, obediència o habilitats canines. Tot el temps que passis amb tots dos utilitzant el reforç positiu us ajudarà a associar la presència de l' altre amb coses agradables i bones.
Aquests són els consells bàsics que podem oferir-te per evitar que el teu gos adult mossegui el teu cadell i que de forma general poden ajudar a millorar l'enllaçque tens amb els teus gossos i el que tenen ells entre si.
Si aquestes pautes no t'ajuden, la situació va a pitjor o creus que es tracta d'un problema molt més greu no dubtis a acudir a un etòleg, educador caní o ensinistrador perquè t'aconselli i guiï durant tot aquest procés.
