El condicionament operant en gossos és un tipus d'aprenentatge que té a veure amb el desenvolupament de noves conductes, i no amb l'associació entre estímuls i conductes reflecteixen com passa en el condicionament clàssic.
Els principis del condicionament operant van ser desenvolupats per B. F. Skinner, que va rebre la influència de les investigacions de Pavlov, d'Edward L. Thorndike i de la teoria de la selecció natural de Charles Darwin.
En aquest article del nostre lloc t'explicarem com posar-ho en pràctica i t'explicarem exemples perquè comprenguis de què es tracta. Continua llegint:
Aprenentatge per condicionament operant
En el condicionament operant actuem sobre les conductes que realitza el gos espontàniament i les conseqüències que tinguin els seus actes determinen l'aprenentatge. Així, les conseqüències agradables tendeixen a enfortir una conducta. En canvi, les conseqüències desagradables tendeixen a afeblir-la.
Pel mateix procés d'aprenentatge, encara que amb conseqüències oposades, alguns nens aprenen que no han de tocar l'estufa quan és calenta. Quan toquen l'estufa, es cremen la mà. Aleshores, la conducta de tocar l'estufa quan està encesa desapareix perquè té conseqüències desagradables.
Existeixen 5 punts a tenir en compte per aplicar el condicionament operant:
1. Reforç
El primer punt del condicionament operant consisteix a premiar el gos amb alguna cosa agradable per a ell (menjar, joguines o paraules afectuoses) davant d'una conducta desitjable. Això es coneix com a reforç positiu en gossos i és una forma excel·lent que l'animal comprengui què n'esperes.
Exemple de reforç positiu: En indicar-li al teu gos que se sent, ell ho fa. En aquest moment el felicitem i li premiem per això amb una llaminadura.
Estem indicant al gos que aquesta actitud ens complau i el premi és un reforçador de la conducta que us incitarà a repetir aquest comportament. No obstant això, també hi ha el reforç negatiu:
Exemple de reforç negatiu: El gos té por d' altres gossos, per aquest motiu els borda. Quan s'allunyen, el gos deixa de tenir por. Aleshores aprendre que bordant pot allunyar altres gossos.
2. El "Càstig"
En cap cas estem parlant d'enganxar o renyar al nostre gos. El càstig pot consistir en la fi dun joc o la retirada duna joguina. L'objectiu és disminuir la freqüència de conducta.
Exemple de càstig negatiu: El nostre gos ens mossega les mans quan juguem amb ell i la pilota. Ja que és una actitud que no ens agrada finalitzarem el joc i us deixarem jugant només amb la pilota.
No oblidis que el càstig no és recomanable ja que pot passar que el gos no entengui què ha passat. Alguns gossos no són capaços de relacionar per què se'ls ha tret una joguina o s'ha acabat el joc, no ho relacionen amb la mossegada.
El càstig és inapropiat per a gossos que pateixin estrès, mal alties o problemes del comportament diversos ja que pot empitjorar i agreujar aquestes situacions. L'animal que pateix problemes físics o comportamentals s'ha de tractar amb afecte i respecte, preferiblement per un professional, utilitzant sempre el reforç positiu i ignorant les conductes que no ens agradin. Són situacions que hem de valorar abans de començar a treballar amb el condicionament operant en gossos.
3. Extinció
És la disminució de la freqüència d'una conducta apresa, que passa quan la conducta deixa de ser reforçada. És a dir, que deixen d'existir les conseqüències que abans reforçaven la conducta (premis, felicitacions, etc.)
Exemple d'extinció de conducta: Imagina que quan el teu gos era un cadell saludava les persones s altant sobre elles, perquè l'acariciaven i jugaven amb ell. Aleshores va aprendre que aquesta és la manera correcta de saludar la gent. Un bon dia, la gent deixa d'acariciar-lo i jugar-hi quan s alta. En canvi, li fan l'esquena i ho ignoren. Amb el temps el teu gos deixa de s altar per saludar les persones. Això passa perquè la conducta apresa (s altar sobre les persones) deixa de tenir conseqüències reforçants i, aleshores, es produeix l'extinció de la conducta.
És una bona manera de tractar les actituds que no ens agraden del gos sense exposar-lo a càstigs ni a baralles. Aquest procés seria ideal per treballar una conducta no apropiada en un gos amb greus problemes del comportament com l'estrès o l'ansietat.
4. Control per estímul
És l'augment de la freqüència d'una conducta en presència d'un estímul, però no en presència d' altres. El control per l'estímul és fàcil d'observar en gossos que tenen ensinistrament avançat en obediència canina.
Exemple de control per estímul: quan se li demana al gos que es llenci, ell es tira. No s'asseu, no s alta, no fa voltes. Només es fa fora. Això passa perquè l'ordre per fer-se fora s'ha convertit en l'estímul que controla la conducta. Per descomptat, el gos també es fa fora en altres ocasions que no tenen a veure amb l'ensinistrament, com quan està cansat, perquè altres estímuls controlen aquesta conducta en altres situacions.
Treballar l'ensinistrament és una manera excel·lent de tractar moltes conductes i problemes del comportament dels gossos. A més, reforça la conducta entre humà i gos.
