Els problemes del comportament als gossos és un fet que cal prendre amb serietat, ja que és una de les principals causes d'abandonament. Totes les conductes negatives apareixen de mica en mica, per la qual cosa és molt important observar la nostra mascota i veure si alguna cosa provoca que canviï la seva conducta.
Pot semblar graciós que un gos persegueixi contínuament la seva cua, que comenci a fer s alts sense raó o que s'apoderi de certs objectes, mostrant agressivitat si se li intenti treure. Això no obstant, no es tracta de conductes positives, ja que influeixen negativament en el seu benestar.
Si creus que el teu gos pot estar desenvolupant alguna conducta compulsiva continua llegint aquest article del nostre lloc. Aprendràs a diferenciar aquests comportaments, per què es produeixen i quines pautes pots seguir per ajudar la teva mascota. Descobreix 5 conductes compulsives en gossos:
Trastorn obsessiu compulsiu als gossos (estereotípies)
El trastorn obsessiu compulsiu en gossos o estereotípia (anomenat erròniament TOC en gossos) es caracteritza per una seqüència repetitiva i invariable d'activitats o moviments que no tenen cap propòsit o funció òbvia Encara que aquests comportaments normalment deriven de conductes normals com l'empolainament, l'alimentació o el joc. El comportament repetitiu interfereix amb el funcionament normal del comportament.
El trastorn obsessiu en gossos és molt diferent del que podem patir els humans. Les persones s'avergonyeixen de ser així i sol estar associat a una personalitat amb un alt sentit de la responsabilitat i una gran necessitat d'acceptació social. Els comportaments compulsius són anormals perquè es mostren fora de context i solen ser repetitius, exagerats o mantinguts en el temps.
5 conductes compulsives en gossos
Podem classificar les conductes compulsives dels gossos en 5 grups: locomotors, orals, agressius, de vocalització i al·lucinatoris.
- Conductes compulsives locomotores: donar voltes en cercles, perseguir la cua, caminar de banda a banda, s altar al mateix lloc o quedar-se "congelats".
- Conductes compulsives orals: rosegar les seves extremitats, auto-llepar-se, rosegar l'aire, llepar-se compulsivament el nas, mastegar o llepar objectes, menjar de forma obsessiva, beure grans quantitats d'aigua contínuament i pica (menjar objectes no alimentaris).
- Conductes compulsives relacionades amb l'agressió: agressió autodirigida, com grunyir o mossegar parts del seu cos, atacar el plat del seu menjar o altres objectes. També entraria dins aquest grup l´agressió redirigida cap a persones, que sol ser imprevisible.
- Conductes compulsives de vocalització: la vocalització pot ser un lladruc rítmic o ploriqueig compulsiu.
- Conductes compulsives al·lucinatòries: mirar ombres, perseguir amb la mirada els reflexos de la llum i despertar-se sobtadament sense cap motiu aparent.
Causes de les estereotípies als gossos
Existeixen diverses raons per les quals un gos pot acabar patint un trastorn compulsiu. Coneixent i entenent aquestes causes potser podem ajudar el nostre gos a solucionar el seu problema.
- Estrès i ansietat: els comportaments compulsius són conductes conflictives causades per situacions que ocorren al seu voltant. Per exemple: un conflicte pot passar quan hi ha dues motivacions igualment fortes, com trucar a un gos i renyar-lo tot seguit una vegada l'animal se'ns acosta. Això passa molt als parcs canins, on veiem persones trucant als seus gossos i, si aquests no atenen la trucada de seguida, l'humà el renyirà quan l'animal vingui. Aquest comportament provoca frustració i estrès al gos. Qualsevol factor ambiental que resulti en frustració (com per exemple no fer les vostres necessitats fora de la casa) o estrès (per exemple, la presència d' altres problemes de comportament estressants, com conflicte social amb un altre gos, ansietat per separació o mal altia) pot contribuir al trastorn obsessiu compulsiu.
- Predisposició genètica: la predisposició genètica probablement és present en qualsevol cas d'estereotipia. Els gossos poden ser genèticament susceptibles de desenvolupar un comportament compulsiu. Els gossos de races grans semblen ser més propensos que els gossos de races petites a desenvolupar una estereotípia.
- Causes orgàniques: quan un gos té una petita esgarrapada o una ferida quirúrgica és normal que es llepa, però a poc a poc comença a llepar altres zones. Llepar-se persistentment pot causar altres lesions que no tenen res a veure amb l'original. L'estrès associat amb lesions físiques o irritacions, com a al·lèrgies, pot contribuir al desenvolupament d'estereotípies, com qualsevol altra mal altia que augmenti l'estrès o la irritabilitat, com ara una mal altia dermatològica o un desequilibri hormonal.
- Condicionament: la majoria de les persones presten atenció a les seves mascotes quan realitzen un comportament compulsiu. Per tant, la majoria dels casos d'estereotipia solen agreujar-se perquè la persona que té cura del gos li presta una atenció excessiva, aquest ho sap i comença a realitzar el comportament només en presència del seu humà favorit.
Conductes compulsives al gos associades a la raça
Certas races solen presentar estereotípies molt concretes, per aquest motiu, a continuació et presentem una llista de les races amb les seves conductes compulsives més recurrents:
- Bull terrier anglès: córrer d'una banda a l' altra, perseguir-se la cua i “congelar-se”.
- Pastor alemany: córrer d'una banda a l' altra i perseguir-se la cua.
- Dàlmata i rottweiler: al·lucinacions.
- Doberman pinscher: llepat dels flancs.
- Border collie: perseguir ombres.
- Pastor ramader australià: perseguir-se la cua.
- Schnauzer miniatura: mirar enrere.
- Gossos de races grans: llepat de les extremitats.
Com tractar el TOC en gossos?
Com sempre ress altem al nostre lloc, davant de qualsevol símptoma nou o estrany a la nostra mascota hem de acudir a un veterinari com més aviat millor.
Manejament de la situació
En primer lloc hem de identificar la font desencadenant d'estrès, conflicte o frustració si és possible, establir rutines diàries, mantenir la nostra mascota estimulada tant físicament com mentalment i evitar renyir o qualsevol altre tipus de càstig, doncs augmentarem el nivell de malestar del gos.
Modificació del comportament
Si bé els problemes del comportament sempre han d'estar supervisats per un especialista en modificació de conducta, com unetòleg, educador caní o ensinistrador, a continuació et donem alguns consells bàsics perquè puguis començar a treballar amb el teu gos i intentar baixar els nivells d'estrès i ansietat fins a la visita:
- Ensenya al teu gos obediència bàsica amb l'ús del reforç positiu (menjar, carícies o paraules amables) l'ajudarà a desenvolupar les habilitats bàsiques i disminuir l'avorriment. L'entrenament amb Clicker es pot fer servir com una estratègia d'ensinistrament si es desitja. L'objectiu és que aquests comportaments es tornin automàtics i substitueixin el comportament problemàtic.
- Evita o elimina els factors desencadenants, per exemple, si un gos sol menjar-se o rosegar certs objectes, hem de retirar-los de la llar per prevenir que mostri aquest comportament.
- Identifica els estímuls (sons, activitats, desencadenants visuals) que provoquen que el gos tingui conductes negatives per així augmentar la probabilitat que apareguin comportaments adequats. Un exemple és cobrir les finestres per evitar que el gos vegi les activitats que es desenvolupen a l'aire lliure si fos aquesta la raó per la qual l'animal té problemes.
- Elimina l'atenció com a recompensa pel comportament compulsiu. Només interactua quan el gos es comporti adequadament. A les primeres etapes del desenvolupament d'una estereotípia, l'atenció pot esdevenir el factor de reforç.
- Involucra el gos en comportaments alternatius per reemplaçar el comportament problemàtic.
Tractament clínic
Quan les conductes compulsives als gossos arriben a nivells intolerables o impossibles de manejar, el veterinari pot prescriure l'ús de fàrmacs per millorar la conducta del gos. Aquesta opció se sol utilitzar en casos extrems quan el benestar de l'animal és nul o molt deficient.
