L'agressivitat és un problema de conducta greu i més encara quan està dirigit a nadons i nens. Una mossegada o un intent d'atac és suficient per acudir a un professional immediatament, ja que aquest tipus de reaccions solen anar a pitjor i les conseqüències poden ser fatals.
En aquest article del nostre lloc t'explicarem què has de fer si el teu gos és agressiu amb els nens, ajudant-te a avaluar el risc de la situació i les opcions a què et pots acollir per solucionar aquest problema.
Per què alguns gossos són agressius amb els nens?
Moltes persones creuen que aquest tipus d'agressivitat es deu a un problema de gelosia, però la veritat és que hi ha moltes raons per les quals els gossos ataquen nens, destacant:
- Mala comunicació: el nen no entén el llenguatge caní i ignora els senyals corporals que realitza el gos quan se sent aclaparat, acorralat o molest. Aquest sol ser el desencadenant de les primeres conductes negatives.
- Experiències desagradables: és normal que un nen pugui acabar estirant la cua del gos i fins i tot ficant-li un dit a l'ull. El problema apareix quan nos altres no frenem aquest comportament, permetent que el gos se senti molest i que el nen segueixi sent invasiu. És llavors quan el gos pren la iniciativa i comença a grunyir i intentar atacar el nen.
- Castigs i/o ús de materials aversius: si no permetem al gos expressar-se lliurement, castigant-lo quan grunyi, pot passar a mossegar directament. També pot passar que el castiguem de forma freqüent o utilitzem aversius (collars de penjament, semi-penjament i/o elèctrics) prop del menor, per la qual cosa el gos acabarà associant la presència del nen amb una cosa negativa.
- Desplaçament social: finalment pot passar que, després de l'arribada del nen o mentre aquest creix, comencem a ignorar el gos, li situem al jardí o no ens preocupem tant per ell. Aleshores poden sorgir problemes de conducta (trastorns relacionats amb la separació, estrès, ansietat, aïllament social…) que també poden ser associats de forma negativa amb el nen.
Quan acudir a un ensinistrador de gossos, educador caní o etòleg?
Al nostre lloc volem ress altar que, des del primer moment que observem una conducta agressiva del gos cap al nen serà imperatiu acudir al professional, ja que en depèn la seguretat del nostre fill, a més, hi ha alguns factors de risc que s'han de sospesar:
- Tenir un fill menor de 5 anys és un factor de risc molt elevat, ja que el nen no és conscient que el gos pot ser perillós. A aquesta edat tampoc no segueixen les nostres indicacions i no tenen empatia amb el gos i la situació en general. A més, el risc d'accident és més gran, així com el de la gravetat de l'atac.
- Si el gos realitza atacs poc predictibles cap al nen, sense senyals previs d'apaivagament, intentar fugir, bordar o grunyir.
- També pot passar que un membre de la família no estigui donant a l'agressivitat la importància que mereix i que sigui poc inclinat a acudir a l'especialista. Hem d'explicar-li per què és important dur-ho a terme i quines conseqüències pot tenir per al menor.
Abans d'acudir a l'especialista hem de tenir clar que els resultats no seran immediats i que no sempre seran eficaços al 100 %. Depenent del gos, el temps que faci manifestant aquesta conducta i els factors esmentats anteriorment pot ser més o menys complicat de tractar. A més, si es deixen d'aplicar les pautes que ens recomana l'especialista, el gos es podria tornar a mostrar agressiu amb els nens.
Què podem fer mentre esperem la visita de l'especialista?
Abans de començar una teràpia per tractar l'agressivitat serà fonamental evitar les situacions conflictives, com és el contacte directe entre el nen i el gos. Podem demanar a un familiar que es quedi uns dies amb el gos o bé amb el petit, fins que el professional acudeixi a casa nostra i puguem començar la teràpia.
També serà útil millorar el benestar del gos, proporcionant-li l'atenció necessària, les passejades apropiades i baixant-ne els nivells d'estrès. No oblidis que un gos mentalment sa aprendrà millor i més ràpid i es mostrarà més predisposat a treballar.
