Viatjar amb cotxe suposa per als humans una activitat molt arrelada a la nostra rutina, per això és imprescindible acostumar el nostre gos a fer-ho adequadament per poder seguir amb normalitat el nostre dia a dia i que no ens suposi cap impediment a l'hora de viatjar amb animals. Però i si el teu gos plora al cotxe o li té por i no vol pujar?
En aquest article del nostre lloc te'n donarem alguns consells per a gossos amb por als cotxes que t'ajudaran quan hagis de preparar-te per viatjar amb la teva mascota i evitaran que tant per a tu com per a ell, els trajectes amb cotxe suposin una experiència negativa. Així quan hagis de portar-lo al veterinari o vulguis passar un dia per la muntanya, sàpigues com tranquil·litzar el gos abans de pujar-lo al cotxe i puguis viatjar amb total normalitat.
Per què un gos té por dels cotxes?
La por apareix quan el gos percep un perill Es tracta d'una emoció adaptativa que us permet sobreviure a l'entorn on viu. Durant l'etapa de socialització del cadell hem de presentar al nostre gos tot allò que es troba a la seva etapa adulta, si no és així, quan finalitzi la socialització i aparegui la por, el gos pot reaccionar de forma negativa davant allò que desconeix, en aquest cas els cotxes.
Al marge d'estar relacionat amb la socialització, si hem adoptat un gos adult o hem reaccionat de manera inapropiada a les primeres expressions de por, hem de conèixer altres motiusque poden causar aquest problema:
- F alta d'exposició regular al vehicle.
- Es mareja al cotxe (incloent-hi nàusees, vòmits, ansietat…).
- El gos ha patit una experiència traumàtica relacionada amb els cotxes incloent un atropellament, accident de trànsit, etc.
- Incomoditat al vehicle.
- S'ha castigat el gos o forçat a entrar en un vehicle.
- Por al so del cotxe (sorolls, vibracions, velocitat…).
- Associació amb el veterinari, una gossera o refugi, etc.
- Patement d'alguna mal altia física que no estigui relacionada.
- Envelliment (síndrome de disfunció cognitiva).
Diferenciar la por de la fòbia
És molt important tenir clara la diferència entre por i fòbia, ja que serà molt complicat tractar un gos que pateixi la segona condició. El gos actua de quatre maneres quan se li exposa a l'estímul que li fa por: intenta fugir, intenta desplaçar-se, es queda quiet o lluita. En el cas de la fòbia, el gos reacciona de manera totalment desproporcionada i irracional i pot entrar en pànic.
Per evitar que el nostre gos es posi nerviós al cotxe i tingui ansietat cada vegada que hagi de pujar, cal que visqui aquell moment com una experiència positivaA part de premiar-lo amb llaminadures cada cop que pugi sol sense ajuda al vehicle o deixar-lo jugar amb el peluix preferit, és important no portar el gos al cotxe només per anar al veterinari oa qualsevol altre lloc que li pugui produir por, ja que això farà que el gos associï el vehicle com el moment previ a una experiència negativa i serà encara més fàcil que tingui fòbia al cotxe.
Per això és aconsellable portar amb cotxe l'animal al parc, al camp oa qualsevol altre lloc que sigui agradable per al gos, perquè així ho associï amb un moment agradable i tranquil, i sàpiga que el fet de pujar al cotxe no vol dir que després li passi res dolent o li facin mal. Una bona manera de fer l'experiència encara més positiva i tranquil·litzar el gos en els viatges és passejar-lo abans i després del trajecte que farem. Així, a més d'haver fet gastar energies abans del viatge perquè estigui més tranquil, el gos sabrà que després li toca una bona passejada, una cosa que li encanta i que li predisposa molt més a no tenir por del cotxe.
Viatjar amb el gos des de cadell
Com ja hem esmentat anteriorment, perquè un gos no tingui por al cotxe cotxe és necessari acostumar-lo des de petit perquè es familiaritzi amb l'entorn i el vegi com una mica més del seu dia a dia i no com una mica antinatural, perquè un gos adult que no ha viatjat mai serà més propens a tenir fòbia al cotxe que un altre que ja està acostumat a fer-ho.
Com a part de la socialització del cadell amb l'entorn, és aconsellable fer-hi viatges de diversa durada i de diferent índole, bé sigui a casa d'un familiar, al parc, a la muntanya, etc… Començarem per fer viatges curts i després anirem augmentant la durada del viatge amb cotxe per al gos (al principi els viatges no poden superar els 10 minuts de durada) a mesura que veiem que el gos es troba còmode i està tranquil. Amb els gossos adults utilitzarem la mateixa tècnica, augmentant progressivament la durada del viatge amb cotxe. Òbviament ens resultarà més fàcil ensenyar un cadell a no tenir por d'anar amb cotxe que de gos adult, igual que passa amb les ordres bàsiques d'ensinistrament, però tot i així no hem de perdre la paciència i ser perseverants amb el nostre objectiu, sempre des de l'afecte i el reforç positiu.
Actitud dels acompanyants
El comportament que tinguem nos altres a l'hora de fer un viatge determinarà completament l'actitud de la nostra mascota, així que és vital estar de bon humor, tranquils i actuar amb normalitat perquè el gos noti el nostre estat d'ànim i se'n contagiï. Si ens mostrem nerviosos, impacients, enfadats o alterats perquè el gos no vol pujar al cotxe, aquest s'encomanarà de la nostra actitud perquè creurà que hi ha algun perill i que ha d'estar en tensió, i llavors serà impossible que no s'estressi i ens faci cas.
Per evitar que el gos pateixi ansietat al cotxe hem de preparar tot el necessari per portar-lo amb nos altres de manera tranquil·la i relaxada, tot i que un viatge en si ja ens pugui resultar estressant. Per això, abans del viatge premiarem el gos amb alguna llaminadura o una bona dosi d'afecte quan pugi al cotxe, sobretot si ha pujat ell solet. Durant el viatge, mantindrem una actitud tranquil·la i serena, igual que si estiguéssim a casa, fins i tot podem seure al seu costat i acariciar-lo mentre dura el trajecte per transmetre-li aquesta tranquil·litat. I en acabar el viatge, és recomanable tornar-lo a premiar amb una bona dosi de carícies, jocs o alguna llaminadura, perquè el gos sàpiga com s'ha comportat bé al cotxe.
Si pel que sigui el gos s' altera i comença a estar nerviós al cotxe, el que no hem de fer mai és començar a consolar-lo i acariciar-lo, perquè llavors el que estarem fent és reforçar aquesta actitud i en comptes d'entendre que no és el correcte, el gos pensarà que aquest comportament és l'adequat per viatjar i està bé per a nos altres.
I si el problema és el mareig?
Pot ser que el principal motiu que el gos tingui por al cotxe és que es maregi. Els sorolls desconeguts, el moviment del vehicle i el treure'l de la seva zona de confort poden provocar ansietat i angoixa al nostre animal i fer que tingui pànic al cotxe, no perquè no li agradi en si el vehicle o el destí, sinó perquè per a ell suposa una experiència molt negativa i desagradable que òbviament, voldrà evitar tant sí com no.
Per evitar que el gos es maregi al cotxe, sobretot si el viatge és llarg ia part de seguir els consells dels apartats anteriors, cal no donar-li menjar (però sí que pot beure) unes dues o tres hores aproximadament abans de fer el trajecte i parar com a mínim cadascuna o dues hores perquè el gos estiri les potes, faci les seves necessitats i s'hidrati amb aigua (igual que ens recomanen a nos altres). Així mateix, el fet d'anar en transportí fa que el gos no es maregi tant. Ha d'estar enfocat cap endavant o bé sense que el gos vegi res.
Si això no funciona i el gos es continua marejant perquè és propens, l'ideal és que aneu al vostre veterinari de confiança perquè us recepti una pastilles per al mareigAquestes pastilles ajudaran a tranquil·litzar el gos durant el viatge i així evitaràs que ell ho passi malament i tu també. Hi ha dos tipus de pastilles que s'utilitzen:
- Cerinia comprimits (evita el vòmit però no el mareig, és com un primperan).
- Calmivet (desaconsellat perquè és un relaxant muscular, i el que passa és que el gos no es pot moure però si és conscient que el que passa i els seus nivells d'ansietat es poden disparar).
Condicionar adequadament el vehicle
Una de les mesures imprescindibles perquè el gos amb por al cotxe pugui viatjar tranquil·lament amb nos altres és condicionar adequadament el vehicle per a cada ocasió. Segons la normativa per portar un gos al cotxe, és obligatori que l'animal estigui separat físicament per una barrera que el separi del conductor perquè no pugui distreure'l ni provocar cap accident.
Per això si el gos és gran, haurem d'instal·lar una malla separadora que divideixi la part davantera i del darrere del cotxe i portar lligat a l'animal amb un arnès especialper a vehicles (com si fos el nostre cinturó) perquè no es balancegi massa durant el trajecte, sempre col·locant una manta o tela als seients perquè l'animal estigui còmode, pugui estirar-se i dormir quan vulgui, i de pas, no ens embruti el cotxe. En canvi si el gos és més petit, podem portar-lo en un transportí homologat que evitarà que es mogui massa durant el viatge i es maregi amb menys facilitat.
