Si vols tenir una capibara o fuster com a mascota és imprescindible que a casa teva hi hagi un jardí on puguis instal·lar una piscina de plàstic d'una certa mida. Si observes la morfologia de l'animal comprendràs que es tracta d'una espècie clarament aquàtica: ulls i orelles a la cúspide del cap i membranes entre els dits de les potes. Si vols que la teva capibara sigui feliç i sa has de proporcionar-li un hàbitat adequat. Segueix llegint aquest article del nostre lloc i descobreix les cures bàsiques per tenir una capibara com a mascota
Característiques de les capibares
Les capibares són animals procedents de Sud-amèrica i Centreamèrica. Són els majors rosegadors existents i es divideixen en dues espècies: Hydrochoerus hydrochaeris isthmius, que és la més petita d'ambdues espècies, i la Hydrochoreus hydrochaeris hydrochaeris, té una mida més gran. Els fusters poden arribar a pesar fins a 65 kg les femelles més grans. Els mascles pesen 10-15 kg menys.
Alimentació de les capibares
Els fusters s'alimenten d'herbes, algues lacustres i ocasionalment - igual que les cobaies - de les seves pròpies deposicions per aprofitar més a fons l'aliment. La femta final és de forma oval i seca. En captivitat mengen síndria, blat de moro, enciam, i un ampli ventall de fruites i verdures.
Els capibares no produeixen per si soles la vitamina C, per la qual cosa en captivitat s'han d'administrar complements per tal d'evitar l'escorbut, o bé proporcionar-los una alimentació rica en aquesta vitamina.
La capibara com a mascota
La capibara pot ser domesticada. És un animal net i afable si es compleixen una sèrie de regles molt importants. En primer lloc cal tenir en compte que els fusters viuen en rajada. Només alguns mascles porten una vida solitària.
Per tant, sí només voleu adoptar un sol exemplar és preferible que aquest sigui mascle. Si en podeu gaudir de diversos: mascle i femella, o femella i femella poden ser una bona combinació.
En qualsevol dels casos els mascles han de ser esterilitzats, per evitar que es tornin agressius en arribar a l'edat adulta. Els mascles són territorials. L'esterilització s'ha de fer entre els 6 i 9 mesos.
Consells i cures per a les capibares com a mascotes
L'adquisició de les capibares com a mascotes s'ha de fer només a les botigues d'animals amb garanties . Fugiu de comprar-les per Internet i sense garanties; podeu emportar-vos sorpreses desagradables per animals que són cars d'adquirir, atesa la seva exoticitat.
Les capibares són animals propensos a les insolacions, ja que el seu pelatge en algunes zones és esclarissat. Per això es rebolquen al fang per protegir-se de la radiació solar.
La salut de les capibares domèstiques
Les capibares com a mascotes tenen una esperança de vida que doblega la de les salvatges. En captivitat poden arribar a viure 12 anys Si el seu hàbitat és idoni no són complicats de cuidar. No obstant això, si es pretén tenir-los en un pis sense possibilitat que es puguin banyar quan ho necessitin, fàcilment patiran alteracions cutànies que els poden produir la mort.
És imprescindible que un veterinari controli la salut de la vostra capibara, de la mateixa manera que ho heu d'efectuar si la vostra mascota fos un gos o un gat.
Domesticació de les capibares
Les capibares són domesticables. Són animals intel·ligents als quals se'ls poden ensenyar trucs i actituds diverses. Demanar menjar, seure i demostrar-ne l'afecte, entre moltes altres actituds.
Precisament els fusters disposen d'una àmplia gamma de sons per demostrar-ne la satisfacció: alerta, submissió i molts més sons específics.
Conclusions sobre la idoneïtat d'adoptar una capibara com a mascota
Les capibares poden ser perfectament animals de companyia si se'ls poden cobrir les seves necessitats específiques: un lloc per aixoplugar-se, herba i palla, més una piscina somera per a la seva imprescindible existència aquàtica. L'alimentació també és un punt crucial, però no és un tema car que impedeixi la seva companyia.
