L'esquirol és una mena de rosegador de la família Sciuridae. Aquests carismàtics mamífers solen mesurar entre 20 i 40 centímetres i pesar entre 250 i 340 grams. Habiten als boscos dels cinc continents i la seva activitat principal durant el dia és la recerca de fruits, llavors, escorces i fins i tot petits insectes.
La majoria d'espècies d'esquirols no hibernen com ho fan altres rosegadors, tot al contrari, es mantenen actives buscant recursos a terra i buits de l'entorn natural. La manca d'aliment perjudica greument la seva esperança de vida sent en estat salvatge de 3 anys, lluny dels 7 o 10 que podria arribar a viure en captivitat.
Segueix llegint per conèixer en profunditat l'esquirol com a mascota i descobreix si hauries de tenir aquest adorable animal a casa o no:
Característiques de l'esquirol
Existeixen molts tipus d'esquirols, però pràcticament tots comparteixen.
En plena natura l'esquirol trepa, escarba i rose tot allò que troba i pot manipular. És un animal curiós i tremendament actiu que necessitarà estar lliure per tot el domicili un parell de vegades al dia, almenys. Exigent i salvatge decidirà ella mateixa quan tornar a entrar a la gàbia.
Recordeu que l'esquirol és un animal silvestre que mai no serà feliç sense els seus exercicis diaris. Inquieta i desperta requereix un propietari que l'animi i dediqui temps i atencions. Per això, recomanem a qui no tingui la paciència i el temps necessari que pensin a adquirir un altre tipus mascota més d'acord amb les seves possibilitats.
Emeten sorolls i xiscles de tot tipus durant el dia per comunicar el seu estat d'ànim i fins i tot són força sorolloses quan corren per la casa i fan exercici dins de la seva gàbia. Fins i tot els esquirols més mans poden tenir mal humor i arribar a mossegar si no se les cuida de manera adequada o s'acosta el moment d'hivernar. Per aquest motiu, no recomanem que habitan en una llar amb nens molt petits o amb persones grans que no puguin seguir el seu ritme i rutines necessàries.
També has de considerar que no és un animal fàcil de cuidar i que a vacances hauràs de deixar-ho amb algú responsable que li ofereixi les mateixes tasques diàries igual que faries tu. És important plantejar-te si existeix aquesta figura així en el teu entorn que en tingui cura en cas d'emergència.
On i com adquirir un esquirol
Presta atenció a aquests consells abans d'adoptar al teu esquirol, et seran molt útils:
En absolut és recomanable adquirir un esquirol per Internet, a través de dubtosos particulars o criadors no homologats. L'esquirol pot transmetre una infinitat de mal alties incloses la ràbia que es pot contagiar a altres animals de la llar.
Tampoc capturaràs un esquirol en estat salvatge, podria morir simplement d'estrès, mossegar-te i contagiar-te mal alties com ja t'hem explicat al punt anterior
És molt important que l'esquirol que sigui la nostra mascota provingui d'un criador que tingui els requisits i les normatives de l'estat en regla.
No adoptarem mai un esquirol menor de 2 mesos ja que el correcte és que romangui fins llavors amb la mare, a partir de llavors, és el moment ideal perquè ens la portem i se socialitzi correctament amb nos altres
Cura de l'esquirol
Començarem comentant la premissa que un esquirol no hauria de viure en captivitat, però, podem crear un entorn ampli i segur a casa exclusivament per fer-ho. Com que és un animal summament curiós que pot patir un accident a la llar hem de proporcionar una gàbia com més àmplia i espaiosa millor.
Cercarem una gàbia gran, d'almenys 100 x 120 centímetres. Podem disposar a l'interior algunes branques naturals perquè esgarrapi i s'hi relaxi. Aquesta no ha d'estar en contacte amb corrents d'aire o llum massa directe, un lloc tranquil i mitjanament ombrívol serà adequat.
Col·loca un niu dins de la gàbia com una caixa de cartró amb cotó o una petita bossa de tela. Quelcom còmode perquè pugui refugiar-se a la nit. En el moment en què es faci fosc, ella es retirarà a dormir al niu. No l'hem de molestar.
Tampoc ubicarem la gàbia en un lloc molt apartat. Són animals socials i curiosos i podria generar una greu ansietat.
No solen desprendre olor desagradable encara que tenen certa tendència a marcar el seu territori, igual que ho faria un gos, amb petites mostres d'orinaAixí doncs hem de ser conscients que potser alguna catifa o moble es veurà afectat, igual que les plantes, que poden aparèixer remogudes i fins i tot rosegades. Tinguem especial cura amb els productes tòxics.
En els moments en què deixem a l'esquirol recórrer casa nostra hem de vigilar atentament les seves accions: pot rosegar cables de llum o aparells electrònics, llençar coses a terra, menjar una mica indegut, etc.
Els esquirols amb pocs mesos d'edat no regulen la temperatura corporal adequadament sense la mare. Col·loca un coixinet tèrmic que no superi els 37ºC sota el seu niu.
Descobreix més sobre les cures d'un esquirol.
L'alimentació de l'esquirol
A la gàbia disposarem d'un abeurador per a conills o cobaies, si el nostre esquirol no entén com funciona i no està bevent, us deixarem un petit bol o plat però no li retirarem el abeurador del qual haurà d'aprendre a beure.
Alimentació d'esquirols nadons: Els aportarem substituts lactis utilitzant una xeringa. Pregunta-li a l'expert les dosis adequades en funció del temps que tingui, ell t'indicarà les pautes i les vegades que li hauràs d'alimentar que podran variar entre 5 i 2 al dia. És molt important que sigui l'expert qui t'ajudi amb aquests passos, ell coneix millor que ningú al teu esquirol.
Alimentació d'esquirols adults: A les botigues per a mascotes més habituals ja podem trobar menjar per a esquirols. També pots administrar menjar per a cobaia. Qualsevol tipus que et recomani l'expert a qui has adquirit l'esquirol serà adequat. Recorda que un canvi de dieta pot suposar un trastorn per al teu esquirol. També l'alimentarem amb una gran varietat de fruites, verdures, nous, bolets, ou i fins i tot insectes com ara grills.
Mal alties dels esquirols
A continuació et mostrarem una llista de les mal alties més comuns dels esquirols. Si creus que el teu esquirol pot estar patint-ne alguna, porta-la immediatament al veterinari:
- Abscés o acumulació de pus: És freqüent si es baralla per disputar-se el rang amb un altre esquirol. La podem netejar nos altres mateixos.
- Ferides: Encara que no solen sagnar és important posar el teu esquirol en tractament antibiòtic si fos necessari.
- Paràsits: Sarna o puces són comuns.
- Nòduls cutanis: Pot tractar-se de la Cuterebra (larva) o una infecció vírica.
- Emfisema: Jadeo constant i aparició de sang al voltant de les fosses nasals. És greu, acudeix al teu veterinari immediatament.
- Pneumònia: Deguda a situacions d'estrès al costat d'ambient humit i males condicions higièniques. A més, són molt sensibles a virus humans.
- Cataratas: Possible aparició en esquirols d'edat avançada.
- Enteritis: D'origen bacterià, aquesta mal altia intestinal és molt comuna. El problema s'agreuja si la Salmonel·la està involucrada.
- Meningitis: Quan la detectem és fonamental acudir al veterinari. Desenvoluparan episodis de paràlisi.
- Fracturas: Encara que solen caure drets, en el cas que es fracturin és imprescindible actuar ràpidament, ja que s'estressen amb facilitat.
- Maloclusió: És el creixement excessiu de les dents. Cal una petita intervenció.
No oblidis que…
L'esquirol és un animal silvestre, inquiet i actiu. Encara que us puguem propiciar cures excel·lents i un ampli espai pot passar que la nostra nova mascota no sigui feliç i pateixi importants conseqüències relacionades amb l'estrès.
A més, un cop adoptis un esquirol i estigui totalment habituat al contacte amb l'ésser humà no podràs abandonar-lo ja que no sabrà sobreviure ni relacionar-se amb els de la seva mateixa espècie.
Descobreix altres animals que pots adoptar i que se sentiran més còmodes en contacte amb l'ésser humà:
- La rata com a mascota
- El porc com a mascota
- L'huró com a mascota
