El foxhound anglès és un gos de tipus sabuès que mostra una morfologia estilitzada i un temperament amigable. És especialment popular al seu país d'origen, Regne Unit, tot i que ha destacat notablement com a gos caçador gràcies al seu prodigiós olfacte, cosa que l'ha popularitzat arreu del món. Ha estat desenvolupat durant generacions i, de fet, aquesta raça ha estat clau per al desenvolupament posterior del foxhound americà
Existeixen moltes races de gossos de caça però en aquesta fitxa del nostre lloc parlarem en profunditat del foxhound anglès. T'explicarem quin és el seu origen, característiques morfològiques més assenyalades, el caràcter que solen tenir, les seves cures o l'educació i l'ensinistrament que se li ha de proporcionar per afavorir un comportament equilibrat a la seva etapa adulta:
Origen del foxhound anglès
Es considera que el foxhound es va desenvolupar al Regne Unit durant el segle XIII per a la caça de la guineu vermella a cavall. Els seus avantpassats directes són el bloodhound o gos de San Huberto i el greyhound o llebrer anglès entre altres gossos lleugers. La criança d'aquests gossos s'ha realitzat sempre per " Mestres de foxhounds", nom que reben els criadors al país d'origen.
No obstant això, els primers registres oficials del foxhound anglès es recullen als llibres genealògics de "Masters of Foxhounds Association of England" (mestres de l'Associació de foxhounds a Anglaterra) previs al segle XIX, per això, s'estima que la raça té més de 200 anysAixí, fins i tot avui dia, pràcticament qualsevol propietari d'un foxhound pot fer-ne un seguiment i trobar la línia genealògica del seu can. A més, com a curiositat, es considera que actualment existeixen més de 250 canyes de foxhound anglès al Regne Unit.
Característiques del foxhound anglès
El foxhound anglès és un gos de mida gran, atlètic, poderós i de bones proporcions. L'alçada a la creu se situa entre els 58 i els 64 centímetres d'alçada. El cap, amb crani aplanat i mitjanament ample, guarda molt bona proporció amb el cos. La depressió naso-frontal (stop) és poc accentuada. Els ulls són mitjans i de color avellana o marró Les orelles són caigudes i d'inserció alta. L'esquena és ampla i horitzontal.
El pit és profund i les costelles arquejades. La cua és d'inserció alta i el gos la porta normalment alegrement, però mai enroscada sobre l'esquena. El pelatge és curt, dens i impermeable Pot ser de qualsevol color i qualsevol marca acceptada a els sabedors.
Caràcter del foxhound anglès
El temperament del foxhound anglès, igual que qualsevol altre gos, es defineix per la genètica, l'aprenentatge i les experiències viscudes. Tot i així, de forma general, parlem d'un gos de temperament sociable i amistós És molt dinàmic, sociable i demanda companyia freqüent. La socialització del gos no sol ser un problema en aquesta raça, però és important dur-la a terme quan el gos encara és cadell. Els foxhounds correctament socialitzats són cans equilibrats que es porten bé amb estranys, persones de tota mena, amb altres gossos i fins i tot amb altres animals.
Cures del foxhound anglès
Aquesta raça no demana excessives cures, però, és aconsellable oferir un raspallat setmanal com a mínim per mantenir el seu mantell sa i lliure de brutícia. A més, aquesta rutina ens ajudarà a detectar de forma ràpida paràsits o qualsevol anomalia. Pel que fa al bany, es pot fer cada un o dos mesos, o bé quan el gos estigui realment brut. Utilitzarem sempre xampú específic per a gossos
Parlem també d'una raça que demana molta activitat física, per això, realitzarem un mínim de ent 3 i 4 passejades diàries als que inclourem un temps per orinar, exercici físic, jocs i olfacte. També podem valorar l'opció de practicar amb ell algun dels molts esports canins que existeixen però sempre tindrem en compte el potencial de la raça, el seu olfacte, per la qual cosa no hi poden f altar els jocs d'olfacte. Evitarem oferir-vos una rutina sedentària, ja que això pot afavorir l'aparició d'estrès, ansietat i conductes destructives.
Un altre de les cures importants del foxhound anglès serà la alimentació, que sempre ha de basar-se en productes de qualitat enfocats a les seves necessitats energètiques. Hi ha moltes maneres d'alimentar un gos, des del pinso sec fins a la dieta BARF, basades en carn crua. Serà el veterinari qui ens assessori quant a quantitats o ingredients tenint sempre en compte les nostres preferències i les necessitats del propi gos.
Educació del foxhound anglès
En la seva etapa de cadell el foxhound haurà d'aprendre a orinar al diari ia gestionar la seva mossegada. Més endavant, iniciat al calendari de vacunació i alhora que finalitza la seva etapa de socialització, el gos haurà d'aprendre a orinar al carrer, mentre que segueix coneixent tota mena de persones, animals i entorns. En aquesta etapa no l'hem d'aclaparar amb obediència i exercicis complexos, sinó presentar-li de forma progressiva jocs i activitats que mantinguin la seva ment estimulada i desperta per a la següent etapa.
Un cop el gos guanyi molta més mobilitat començarem a iniciar-lo en els exercicis d'obediència bàsica, com poden ser l'assegut i l'estirat entre d' altres. Aquestes ordres són imprescindibles per generar una bona resposta, refermar l'enllaç i tenir una bona comunicació amb el gos. Aconseguirem molt bons resultats entrenant en positiu, per això podem utilitzar premis de menjar que a poc a poc substituirem pel reforç verbal i/o les carícies
Aquests gossos poden ser alguna cosa lladradors També poden ser destructius si no reben l'exercici necessari o si es queden sols durant molt de temps. Normalment aquests no són problemes de comportament seriosos, encara que en cas d'agreujar-se o provocar l'aparició d' altres problemes de conducta cal consultar amb un ensinistrador, educador caní o etòleg.
Salut del foxhound anglès
A diferència de la majoria de races canines, el foxhound anglès no presenta una gran varietat de mal alties hereditàries registrades. De fet, l'única que tenen una incidència rellevant és la leucodistròfia, en què es produeix una pèrdua més o menys ràpida de mielina, una substàcia del sistema nerviós. Observem que el gos trontolla, presenta manca de coordinació i debilitat progressiva, el que es coneix com a atàxia canina.
Per detectar aquest trastorn de forma ràpida es recomana realitzar visites periòdiques al veterinari, cada 6 o 12 mesos A més, s'haurà de seguir el calendari de vacunació del gos i les desparasitacions periòdiques, tant internes com externes. Amb tot això, l'esperança de vida del foxhound anglès se situa entre els 10 i els 13 anys
