Si has decidit adoptar un gat siamés cadell o ja en tens un, has de saber que es tracta d'un gat de vida prolongada, fort i normalment molt sa que a més creix a una velocitat inusitada.
Tenint en compte que l'esperança de vida d'un gat siamès ronda els 20 anys, podem afirmar que són longeus. Com que són els gats siamesos d'àmbit estrictament casolà i no pas deambular habitualment pel carrer, com passa amb altres races de gat, no solen contagiar-se amb mal alties comunes entre els gats de carrer.
Preserveu les seves fantàstiques característiques físiques amb una bona alimentació, i veureu que les cures del gat siamès són molt senzilles. Si continues llegint el nostre lloc, aprendràs correctament els més adequats cures de gats siamesos.
Control veterinari del gat siamès
És imprescindible que acabat d'adoptar el teu petit siamès, un veterinari el visiti perquè valori el seu estat de salut i comprovar que no en tingui cap alteració física o genètica evident. Si ho feu poc després d'adoptar-lo, podreu reclamar al venedor en cas d'alguna deficiència d'origen.
El calendari de vacunacions per a gats al dia i les revisions periòdiques per part del facultatiu són del tot necessàries perquè el vostre siamés visqui de forma segura i confortable. Visitar l'especialista cada 6 mesos serà suficient.
Alimentació del gat siamès
Depenent de l'edat que tingui el gat siamès quan l'adopteu, se li donarà un tipus d'alimentació o una altra. El veterinari us donarà la pauta alimentària a seguir.
Normalment els gats siamesos no s'han d'adoptar abans dels tres mesos de vida. D'aquesta manera mitjançant la convivència amb la mare i els germans aprendrà d'ella els bons hàbits i creixerà equilibrat. És molt important que mame de manera natural perquè sigui un gat molt sa posteriorment.
Al principi es poden alimentar, després de deslletats, amb aliment fresc i pinso balancejat. Els xifla el pernil de york i el gall dindi a rodanxes. No els donis aquests dos últims aliments sostenint-los entre els dits; ja que en dinar amb frenesí no encertaran a fixar-se quan s'acaba el tall i comencen els teus apetitosos ditets impregnats de deliciós gust de pollastre o gall dindi.
Durant la seva etapa adulta us proporcionarem pinso de qualitat, bàsic per a un bon desenvolupament i una alta qualitat del mantell. Finalment, en la seva etapa anciana, us oferirem aliment sènior que cobreixi les vostres necessitats de vellesa.
Convivència amb el gat siamès
Els gats siamesos són extraordinàriament intel·ligents. Són mascotes gregàries a les quals agrada la companyia d' altres mascotes i dels éssers humans.
Els gats siamesos poden conviure amb altres mascotes. No els temen els gossos i saben camelar-los per emportar-se bé amb ells a la llar de tots dos. Amb els humans es mostren molt afectuosos i sociables, porfiant per rebre carícies i magarrufes a la menor ocasió.
Són extraordinàriament nets i comunicatius És 24 hores aprenen l'ús degut a la sorra. Quan els f alta aigua o aliment, no dubten a reclamar-ho als humans mitjançant miols insistents. Si no els atens de forma immediata es buscaran la vida, i no hi ha lloc a la teva cuina, o qualsevol aixeta de la casa, fora del seu abast gràcies a l'extraordinària agilitat i els s alts prodigiosos.
Als gats siamesos els encanta jugar amb els nens, i suporten pacients tota mena de manipulacions.
Cures dels cabells
Els gats siamesos tenen una densa i sedosa capa de pèl curt. És convenient que els cepilles un parell de vegades a la setmana Si ho fas cada dia trigaràs menys d'un minut a eliminar els cabells morts i el teu siamès es mostrarà complagut i estimat. Hauràs d'utilitzar raspalls per a gats de cabells curts.
Per conservar la qualitat del mantell és convenient que el vostre gat siamès consumeixi aliments rics a Omega3 Haureu de llegir a consciència la composició del pinso i constatar que són rics en aquest aliment. Si els doneu salmó o sardines, no ho feu en cru. Bulliu aquests peixos abans d'oferir-los al vostre gat.
No s'han de banyar amb freqüència. Cada mes i mig o dos n'hi haurà prou. Si observes que el teu gat siamès detesta l'aigua potser hauràs de provar trucs per netejar-lo sense banyar-lo.
Ull amb renyar-los
Els gats en general i els siamesos en particular no conceben que se'ls renya si no se'ls enxampa amb les mans a la massa, com es diu vulgarment.
Un exemple: el pilles just a l'instant que amb les seves ungles facineroses està escampant el cant d'un sofà, just al costat del flamant rascador nou i impol·lut que li vas comprar perquè no esbudellés el sofà. Has d'acollotar-lo contra la destrossa i proferir un tenebrós i silent Noooo! Aleshores el gat comprèn que a tu no t'agrada que escampi aquell costat del sofà. Potser pensarà que tu preferiries que la destrossa ho fes al costat oposat, com per compensar l'aspecte del tou moble.
L'important serà conservar intacte aquella joguina tan gran que l'has portat i que amb tant d'esforç es resisteix a esgarrapar. Per això millor ensenya-li a utilitzar el rascador.
Si no els renyis a l'instant de la malifeta, mai no comprendran per què et poses fet un basilisc i plores sobre el sofà. Hi ha alguns siamesos que són rancorosos, per això us explicaré una història recurrentment viscuda amb el meu primer siamès:
La història de Spock, la gata siamesa venjativa
La segona mascota que vaig tenir va ser una petita gata siamesa que vaig adoptar a les Rambles barcelonines el segle passat. Quan vaig arribar a casa i vaig treure de la capseta perforada aquell ésser diminut, vaig contemplar que tenia cua de porquet; cosa força habitual als siamesos d'aquella època en establiments que oferien mascotes procedents de vivers mediocres.
Al marge d'aquest detall, Spock era una preciositat i més viva que la gana Es passava hores barallant-se contra ella mateixa reflectida al mirall que panelava una jardinera al saló. També li agradava el futbol, ja que durant els partits pujava al televisor i cap avall intentava atrapar la pilota dansària amb les urpes fins que jo per tercera o quarta vegada la baixava de l'aparell. Així va passar la seva infància gatuna Spock, fins que va madurar, es va fer adulta i es va adonar que ni les lluites ni el futbol produïen l'incommensurable plaer que s'aconseguia escampant el sofà. El meu estimat sofà.
Jo, que en aquella època encara era jove i no sabia res del reforç positiu i d' altres maneres educacionals, vaig doblegar un diari i cridant com un energumen li vaig activar un sorollós papirotàs a Spock que en aquell moment dormisquejava sobre una butaca. El gat va fugir amb els pèls de la cua enhiests, espaordit. Durant una hora no se li va veure els cabells per la seva zona habitual que era el saló on hi havia el tresillo, el televisor, les jardineres de mirall i unes prestatgeries de vidre fosc i acer inoxidable.
Al cap d'una bona estona em vaig fixar de reüll que Spock estava pujada sobre la lleixa més alta de la prestatgeria de vidre fumat. No era habitual que hi estigués asseguda, hieràtica i amb la mirada fixa en mi. Quan vaig apartar la vista del televisor i vaig fixar la meva sorpresa mirada directa a la gata, aquesta amb un veloç cop de la seva urpa va empènyer cap al buit una de les múltiples petxines marines de la meva col·lecció, exposades en aquella prestatgeria. Spock va desaparèixer com un llamp després de la venjativa malifeta i durant una bona estona no va gosar aparèixer pel saló. Quan va tornar es va pujar a la meva falda i mitjançant un dolç miol i un ronc em va demostrar que ja m'havia perdonat, i que era ella (després de la meva dona), la que manava a casa.
Aquesta escena va succeir dotzenes de vegades, fins que vaig guardar la meva patida col·lecció de petxines a l'interior d'una vitrina. També vaig canviar el sofà.
