En aquest article del nostre lloc parlarem de la ciclosporina per a gats, un fàrmac conegut pel seu efecte antiinflamatori que s'empra per combatre diferents patologies. Però cal saber que actuarà també sobre el sistema immunitari, per això és fonamental que només l'administrem amb recepta veterinària.
A continuació, explicarem quins són els usos de la ciclosporina en gats, com s'ha de donar aquest medicament, en quins exemplars no és convenient i, sobretot, de quins efectes secundaris hem d'estar pendents.
Què és la ciclosporina?
La ciclosporina és un fàrmac que s'inclou al grup dels agents immunomoduladors, en tenir la capacitat d'influir sobre el sistema immunitari, augmentant o disminuint la resposta. Té un efecte immunosupressor selectiu, ja que afecta, en concret, els limfòcits T, cèl·lules que es formen a la medul·la òssia i pertanyen al sistema immunitari.
La ciclosporina en gats presenta un efecte antiinflamatori i antiprurític Influeix en la producció de diferents substàncies que s'associen a la inflamació, per això l'efecte que aconsegueix. Aquesta acció és relativament ràpida, ja que, fins i tot en l'administració oral en dejú, en 1-2 hores arriba a la concentració màxima a la sang. Es metabolitza al fetge.
Per a què serveix la ciclosporina en gats?
La ciclosporina s'empra sovint per al tractament d'una mal altia coneguda amb el nom de dermatitis al·lèrgica crònicaAquesta patologia sol cursar amb picor, inflamació de la pell, irritació sobretot al capdavant i coll, pèrdua de pèl simètrica, etc., signes que poden ser compatibles amb altres mal alties de la pell, per exemple parasitosi, infeccions, al·lèrgies alimentàries, entre altres. Per això és imprescindible que sigui el veterinari qui diagnostiqui i determini la necessitat d'administrar ciclosporina i no se'ns acudeixi medicar el nostre gat pel nostre compte. A més, cal saber que és habitual que la ciclosporina només sigui una de les eines per tractar el quadre clínic, per la qual cosa el veterinari haurà de pautar altres fàrmacs i diferents mesures de maneig, sobretot per alleujar la picor que s'associa a aquesta patologia.
Hi ha altres indicacions per a l'ús de la ciclosporina en gats relacionades amb la seva funció antiinflamatòria, com les següents:
- urticàries
- asma
- granulomes
- estomatitis
- determinades alteracions oculars
- mal altia inflamatòria intestinal
- anèmia hemolítica autoimmune
Igualment, només el veterinari podrà prescriure'n l'ús.
Dosi de ciclosporina en gats
Per calcular la dosi de ciclosporina per a gats és imprescindible determinar amb exactitud el pes del gat. Es recomanen uns 7 mg per cada kg de pes per administrar una vegada al dia, almenys com a tractament d'inici, però la dosi varia en funció de la mal altia a tractar. La idea és anar reduint aquesta freqüència segons vagi evolucionant el gat, però cal saber que solen ser tractaments perllongats, de diverses setmanes de durada, abans de poder passar a donar-lo cada dos dies, tres o fins i tot quatre. És una valoració que queda a criteri del veterinari. Cal tenir en compte que, de vegades, el gat recau i cal tornar a començar amb el tractament diari.
La ciclosporina sol trobar-se en solució oral i administrar-se directament a la boca o barrejada amb el menjar en molt petita quantitat per assegurar-se que el gat ingereix la dosi sencera. També hi ha la seva administració transdèrmica, però no es recomana en gats perquè l'absorció és menor. A més, la ciclosporina es troba en col·liris per emprar en afeccions oculars, per la qual cosa no només existeix la ciclosporina atòpica per a gats, també disposem de la ciclosporina oftàlmica per a gats.
Contraindicacions de la ciclosporina en gats
No tots els gats es podran aprofitar dels avantatges de la ciclosporina. Hi ha alguns casos en què no està indicat aquest fàrmac. Destaquem els següents:
- Exemplars que en algun moment hagin manifestat al·lèrgia a aquest principi actiu o sospitem que poden ser hipersensibles.
- Mal alts de leucèmia o immunodeficiència. Si no se sap aquesta dada, cal testar el gat abans de donar-li ciclosporina.
- Diabètics.
- Gatets amb menys de dos mesos de vida.
- Gats que no arribin als 2, 3 kg de pes, excepte les excepcions que decideixi el veterinari.
- A gates gestants o lactants també queda a criteri del veterinari després de valorar els riscos i els beneficis del seu ús, ja que no es disposa destudis sobre la seguretat de la ciclosporina en aquestes situacions. Sí que s'ha vist la possibilitat que travessi la barrera placentària i s'excreti a la llet.
- Gats que hagin rebut una vacuna en les dues setmanes anteriors. D' altra banda, no cal posar vacunes mentre dura el tractament amb la ciclosporina ni abans que transcorrin dues setmanes després de finalitzar-lo. La ciclosporina interfereix amb l'eficàcia de la vacunació
- Finalment, si el gat està en tractament amb algun altre fàrmac, el veterinari haurà de valorar possibles interaccions.
Efectes secundaris de la ciclosporina en gats
La ciclosporina inhibeix els limfòcits T. Aquest fet es relaciona amb un augment de la incidència de tumors malignes perquè disminueix la capacitat de resposta de lorganisme. Per aquest motiu, no només és important que no se'ns acudeixi donar-li ciclosporina al gat sense comptar amb el veterinari, sinó que aquest mateix professional ha de valorar molt bé els avantatges i els beneficis de receptar-la. Si decidiu utilitzar-la, cal controlar molt bé el gat i acudir a consulta immediatament si s'observa algun gangli augmentat de mida.
A més, si el gat és negatiu a toxoplasmosi i es contagia durant el tractament amb ciclosporina, pot desenvolupar la mal altia, fins i tot greument. Per evitar-ho, es recomana impedir-li l'accés a l'exterior i no permetre-li la ingesta de carn o preses crues mentre dura el tractament. D' altra banda, el gat podria presentar efectes adversos, més o menys freqüents, com els següents:
- Problemes a nivell digestiu, sobretot vòmits i diarrea.
- Augment de la gana.
- Letjar.
- Hipersalivació.
- Hiperactivitat.
- Hiperplàsia gingival, que és un increment de la mida de les genives.
- Signes compatibles amb diabetis, com un augment en l'excreció d'orina o en el consum d'aigua.
- Pèrdua de pes i menor gana. Si és el cas del nostre gat, cal pesar-ho regularment per evitar un aprimament excessiu que pogués desembocar en problemes per a la seva salut.
Alguns d'aquests efectes es poden resoldre per si mateixos sense haver de suspendre el tractament, però en altres casos sí que caldrà suprimir-lo o, almenys, modificar-lo. Per tant, cal acudir al veterinari.
