La sarna sarcòptica, també anomenada sarna comuna, és causada per l'àcar Sarcoptes scabiei i és el tipus de sarna més freqüent en gossos. Causa picor intensa i afecta dramàticament la qualitat de vida del gos que la pateix, podent conduir a infeccions bacterianes i seriosos problemes de salut si no és tractada. És una condició curable però també és molt contagiosa i fins i tot es pot transmetre als humans.
En aquest article del nostre lloc t'explicarem tot sobre la sarna sarcòptica en gossos, els símptomes que manifesta i el tractament a aplicar. Continua llegint.
Sarcoptes scabiei, àcar de la sarna sarcòptica
El paràsit causant de la sarna sarcòptica és l'àcar microscòpic Sarcoptes scabiei, que viu dins de la pell dels gossos infestats, provocant-los pruïja (picazón). Les femelles de Sarcoptes scabiei són les principals causants de la pruïja, ja que caven túnels microscòpics a la pell del gos per dipositar els seus ous.
Cicle biològic de l'àcar Sarcoptes scabiei
Aquest àcar a la seva etapa adulta es caracteritza per presentar un cos aplanat, de no més de 3 mm de longitud, i passa per 4 estadisdiferents. Un cop a la pell de l'animal, la femella fecundada es disposa a cavar un túnel per introduir-hi els seus ous, podent expulsar una mitjana de 5 ous al dia 2 o 3 dies. Als 3-8 dies, els ous eclosionen i en surten les larves, les quals caven nous túnels per assolir la superfície de la pell, anomenats túnels o bosses larvàries. Després de 2-3 dies, aquestes larves es converteixen en nimfes abans de transformar-se en àcars adults. Quan ja són adults, els àcars es reprodueixen i el cicle biològic es reprèn.
El cicle de vida del Sarcoptes scabiei és d'un mes aproximadament, i es pot allargar fins als dos mesos. Durant aquest temps, es reprodueixen i les femelles fertilitzades van cavant els seus túnels, fent que l'animal afectat senti una profunda picor a causa d'aquesta activitat.
Sarna sarcòptica en gossos: contagi
Com apareix la sarna als gossos? Aquesta mal altia és altament contagiosa i qualsevol gos saludable que entra en contacte amb un gos infestat es contagiarà gairebé amb seguretat. Com dèiem, es tracta del tipus de sarna en gossos més comú, ja que el contagi també passa de forma indirecta, a través d'objectes que hagin tingut contacte amb el gos mal alt, tals com llits, casetes, equip de perruqueria canina, collarets, recipients de menjar i fins i tot excrements.
Els gossos amb més risc de contagiar-se són els que es troben en gosseres, en residències per a mascotes i els que tenen contacte freqüent amb gossos de carrer.
La sarna sarcòptica es contagia a humans?
La sarna sarcòptica també pot ser transmesa als humans, encara que l'àcar no pot viure molt de temps al nostre cos, i passar de nos altres al gos novament. Els símptomes apareixen de 2 a 6 setmanes després del contagi i es caracteritzen per produir picor intensa, envermelliment de la pell i crostes.
Sarna sarcòptica en gossos: símptomes
Els símptomes de la sarna sarcòptica en gossos comencen a manifestar-se a les 2-6 setmanes després del contagi. A partir d´aquest temps, els signes més evidents inclouen:
- Picazón tan intensa que el gos no pot deixar de gratar-se i mossegar-se les zones afectades. Pot ser a qualsevol part del cos, però generalment comença a orelles, cara, aixelles i ventre.
- Pell irritada i/o amb ferides i crostes.
- Alopècia localitzada.
- Pell ennegrida (hiperpigmentació) i engrossiment de la pell (hiperqueratosi), generalment a les orelles.
- Debilitat i decaïment a mesura que avança la mal altia a causa de la impossibilitat del gos de descansar.
- Infeccions bacterianes a la pell en etapes avançades o si la sarna sarcòptica no es tracta.
En general, la pell del gos amb sarna es mostra sense pèl, plena de ferides i crostes. Si la sarna sarcòptica no és tractada, el gos pot morir. Per aquest motiu, i per com és de molesta la mal altia, cal visitar el veterinari en cas d'observar qualsevol dels símptomes esmentats a fi d'iniciar el tractament com més aviat millor.
Diagnòstic de la sarna sarcòptica en gossos
El diagnòstic de sarna sarcòptica només ho ha de fer el veterinari. En la majoria de casos, el diagnòstic es fa mitjançant l'observació dels símptomes, però l'especialista pot sol·licitar la realització de proves com ara:
- Raspat de la pell per observar-la al microscopi.
- Biòpsia de la pell.
- Recollida d' altres mostres per ser analitzades, com excrements.
Sarna sarcòptica en gossos: tractament
La sarna sarcòptica pot ser curada i generalment té un bon pronòstic. El tractament sol incloure algun xampú acaricida o una combinació de xampú i medicaments. És important tenir en compte que algunes races de gossos pastors, com el collie, el pastor anglès i el pastor australià, presenten problemes amb aquests medicaments, per la qual cosa el veterinari haurà de receptar-ne d' altres per al seu tractament.
Quan es presenten infeccions bacterianes secundàries, també cal administrar antibiòtics per combatre-les. El veterinari és l'únic que pot receptar els medicaments i indicar-ne la freqüència i dosificació.
Altres gossos que conviuen amb el gos afectat també han de ser avaluats pel veterinari i tractats, encara que no presentin símptomes. A més, és important aplicar un tractament acaricida al lloc on viu el gos afectat i els objectes amb què té contacte. Això també ha de ser indicat pel veterinari.
Tractament per a la sarna en gossos amb ivermectina
L'especialista serà qui indiqués la dosi adequada d'ivermectina, així com la durada del tractament i el format escollit. Aquest medicament es presenta en forma de pastilles o injecció, pot presentar efectes secundaris greus i no en tots els casos es pot utilitzar. Per a més informació, consulta aquest article: "Ivermectina per a gossos".
Xampú per a sarna en gossos
El xampú per combatre la sarna també és de prescripció veterinària Un cop receptat, l'especialista indicarà la freqüència d'ús més adequada al cas clínic. Això sí, és important tenir en compte a l'hora de banyar el gos amb sarna sarcòptica que les ferides li produeixen una picor molt intensa i que si es freguen amb massa força podrien obrir-se, cosa que li produiria dolor. Per aquest motiu, és fonamental ser molt curosos i assecar el gos amb una tovallola, sense fregar, evitant l'ús de l'assecador.
Quant dura el tractament de la sarna sarcòptica?
Cada cas és diferent i tot dependrà de l'avançada que es trobi la mal altia. En general, el tractament sol durar unes dues setmanes, però és possible iniciar un segon tractament si hi ha una recaiguda o risc de patir-la. Per això, davant de la pregunta "quan triga a curar-se un gos amb sarna sarcòptica", la resposta varia en funció de cada cas, i és habitual que els pacients presentin una curació total al mes.
Sarna sarcòptica en gossos: remeis casolans
Per complementar el tractament veterinari, és possible dur a terme una sèrie de remeis casolans contra la sarna sarcòptica. Això sí, els remeis escollits han de ser revisats i aprovats pel veterinari que porti el cas. Dit això, els més eficaços i recomanats són:
- Sabó blanc o neutre en cas de no poder adquirir un sabó acaricida. Els banys amb aquest tipus de sabó són molt beneficiosos per combatre l'àcar Sarcoptes scabiei pel fet que prefereix les pells amb una higiene deficient. Es recomana fer-lo servir una o dues vegades per setmana, preparant un bany amb aigua tèbia i deixant actuar el sabó durant uns minuts.
- Oli d'oliva per hidratar la pell danyada i afavorir la curació. És convenient cobrir les zones afectades amb oli d'oliva diverses vegades al dia, així s'aconsegueix també acabar amb alguns dels àcars. L'oli d'ametlles dolces també és bo per tractar la sarna.
- Infusió de camamilla, tant per netejar les ferides com per alleujar els símptomes d'aquest tipus de sarna.
Com prevenir la sarna sarcòptica en gossos?
Com sempre, el millor tractament és la prevenció. Per prevenir la sarna sarcòptica en gossos cal evitar el contacte amb gossos infestats i els objectes que hagin pogut tocar. Així mateix, és important portar el gos al veterinari per fer exàmens de rutina i poder identificar a temps qualsevol anomalia.
