Existeixen aproximadament 300 espècies de lloros, encara que totes guarden importants similituds, com un plomatge vistós i alegre que fa que aquests animals despertin gran simpatia, a més, són capaços d'imitar algunes paraules, per la qual cosa sense lloc a dubtes és un animal molt especial.
Per aquests i altres motius els lloros han passat a ser excepcionals animals de companyia, encara que com qualsevol altra mascota, és obvi que requereixen unes cures que garanteixin la seva salut i benestar.
En aquest article del nostre lloc et mostrem quines són les mal alties més comunes dels lloros, amb la finalitat que puguis diferenciar què símptomes indiquen que la teva mascota està mal alta i actuar amb la màxima promptitud possible per restablir la seva salut.
Muda anòmala del plomatge del lloro
Com esmentàvem a l'inici de l'article el plomatge del lloro és un dels seus trets més característics, encara que també és una de les àrees que es pot veure afectada amb més freqüència en cas de patologies, especialment quan aquestes afecten de forma específica al plomatge.
Els lloros, a diferència d' altres aus, no disposen d'una temporada específica per a la muda del seu pelatge però sí que podem observar-hi comportaments anormals, com és el cas de arrancar-se les plomes, fins i tot deixant àrees del seu cos completament al nu i fins i tot amb ferides.
La muda anòmala del lloro pot tenir les causes següents:
- Estrès
- Canvis bruscos de temperatura
- Carències nutricionals
- F alta d'espai
- Absència d'estimulació
- Paràsits
En aquest cas serà imprescindible acudir al veterinari perquè descarti qualsevol alteració nutricional o infestació parasitària, posteriorment hem de revisar l'entorn del nostre lloro, facilitar-vos un ambient tranquil i una estimulació adaptada a les vostres necessitats.
Muda francesa del plomatge del lloro
La muda francesa és una mal altia vírica causada pel Polyomavirus, un agent patogen que afecta multitud d'aus, incloent totes aquelles que formen part de la família de les psitàcides.
Es transmet de pares a fills a través de la regurgitació del menjar i es pot experimentar de manera aguda, cosa que generalment comporta a la mort de l'animalo bé de forma crònica, manifestant-se a través dels següents símptomes:
- Pèrdua de plomes a les ales i cua
- Distensió abdominal
- Edemes sota la pell
- Vol dificultós als colomins
No hi ha un tractament específic, per la qual cosa és important mantenir la gàbia neta, separar l'au infectada d' altres animals, procurar una alimentació adequada i polvoritzar aigua sobre l'animal 1 cop per setmana per facilitar-ne una resposta positiva al plomatge. Als Estats Units hi ha una vacuna preventiva però no es troba comercialitzada a Europa.
Pulmonia en lloros
La pulmonia en lloros és una mal altia que generalment es provoca per les corrents d'aire i que afecta les vies respiratòries de la nostra mascota causant els següents símptomes:
- Respiració dificultosa
- Respiració sorollosa
- Secrecions nasals
- Ulls llenyosos
Per alleujar aquesta simptomatologia el lloro respon especialment bé a l'aplicació tòpica de calor, encara que com sempre és recomanable acudir a la clínica veterinària per així evitar qualsevol complicació secundària a la pulmonia.
Paràsits al lloro
El nostre lloro pot patir la presència de paràsits, i aquests poden ser tant interns com externs, en el cas dels paràsits interns la afectació és intestinal, cosa que causa generalment diarrea. En canvi, si l'au pateix paràsits externs ens referim a àcars o polls, que causen inquietud i nerviosisme, signes de picor i caiguda de plomes.
És important consultar amb el veterinari perquè aquest ens indiqui mitjançant quins productes hem de desparasitar el nostre lloro de forma periòdica És habitual emprar desparasitants d'ampli espectre que actuen de forma interna i es poden afegir a l'aigua del abeurador.
Per evitar la infestació per àcars i polls hem d'emprar antiparasitaris tòpics amb què ruixar el lloro, sempre sota supervisió veterinària i seguint estrictament les recomanacions del fabricant.
Colibacilosi en lloros
La colibacilosi és una mal altia causada pel bacteri Escherichia Coli i que es transmet per contacte directe amb una au infectada. Aquesta mal altia es considera com la principal causa de mort en aquestes aus, per la qual cosa és de gran importància reconèixer a través de quins signes es manifesta:
- Cansanci
- Abatiment
- Pèrdua de la gana
- Símptomes gastrointestinals
- Dolor articular
- Inquietud
Un cop s'ha verificat el diagnòstic de la mal altia s'ha d'aïllar l'animal mal alt, mantenir una exhaustiva higiene de la gàbia i canviar diàriament les menjadores i abeuradors. El veterinari prescriurà un tractament a base d'antibiòtics destinat a controlar i combatre la infecció.
Coccidiosi en lloros
La coccidiosi és una mal altia causada per la infestació interna d'uns paràsitsanomenats coccidis, aquests paràsits s'incorporen a l'organisme de la nostra mascota a través de la ingesta d'aigua o aliments contaminats o bé pel contacte amb superfícies contaminades. Els coccidis s'adhereixen a les parets intestinals i destrueixen les cèl·lules responsables de l'assimilació de nutrients i donen lloc a un clar quadre clínic:
- Diarrea
- Diarrea aquosa
- Diarrea acompanyada de sang
- Abatiment
- Debilitat
Per tractar la coccidiosi en lloros hem de acudir de forma urgent al veterinari, qui prescriurà un tractament antibiòtic per combatre la infecció, generalment emprant antibiòtics del grup de les sulfamides. Per prevenir aquesta mal altia i complementar el tractament farmacològic cal una higiene exhaustiva de la gàbia i els accessoris.
Salmonel·losi en lloros
La salmonel·losi també pot afectar els lloros i s'origina per la presència del bacteri Salmonel·la Typhimutium, que entra a l'organisme del animal a través de la ingesta d'aigua o menjar contaminat i la quina en colonitzar els diferents teixits de la nostra mascota causa els símptomes següents:
- Inflamació
- Distensió abdominal
- Símptomes gastrointestinals
- Diarrea fètida
- Lesions en cor
- Lesions al fetge
- Lesions a la melsa
- Lesions al pulmó
Resultarà imprescindible acudir al veterinari amb la màxima promptitud possible perquè prescrigui un tractament antibiòtic que controli la disseminació del bacteri i la simptomatologia, com en altres casos, una higiene exhaustiva de la gàbia i els accessoris resultarà essencial i de gran importància.
