La filariasi és una mal altia parasitària produïda per la filària. La complicació d'aquesta afecció és que les formes adultes d'aquest paràsit s'instal·len a la part dreta del cor, per la qual cosa poden provocar danys considerables i fins i tot la seva eliminació serà complexa.
Per això, el millor és seguir les mesures adequades de prevenció i, així, evitar la infestació. En aquest article del nostre lloc proporcionarem tota la informació que els cuidadors necessiten saber sobre la filària en gossos, símptomes i tractament, com afecta l'organisme, com es cura i, sobretot, com es pot prevenir.
La filariosi canina
Com dèiem, és important saber que la filària s'instal·larà al cor del nostre gos i que, a més, es transmet per picades de mosquits. La filària en gossos pot donar-se a tot el món, encara que amb diferents taxes de contagi, i es veuen afectats més els gossos que viuen a l'exterior.
El gos s'infesta quan un mosquit el pica, portant a la boca larves infestives de filària que s'introdueixen al seu cos en aquell moment. Les larves són capaços d'excavar a la pell i van patint diferents modificacions fins a arribar a la maduresa. Poden ser tallades amb diversos fàrmacs, en funció de la fase vital en què es trobin.
Els cucs immadures arriben al torrent sanguini i viatgen fins a acabar en una de les cavitats del cor, el ventricle dret, i les artèries pulmonars, on prossegueixen la maduració. Quan la quantitat de cucs és molt elevada, poden traslladar-se, també, a l'aurícula dreta i fins i tot a venes caves i hepàtiques A través de les artèries pulmonars poden afectar la seva circulació, obstruint el flux sanguini i formant coàguls, cosa que també pot succeir després del tractament.
Aquest trastorn es coneix amb el nom de " tromboembolisme pulmonar" i pot desembocar en insuficiència cardíaca. A més, els cucs propers a les vàlvules del cor poden interferir en el seu funcionament, de manera que semblarà que el gos pateix una mal altia valvular. Els cucs a les venes caves o hepàtiques són responsables de la síndrome de la vena cava, causant d'insuficiència hepàtica que es pot presentar amb icterícia, ascitis o anèmia
Aproximadament als sis mesos de l'entrada de les filàries al gos, aquestes es transformen en adultes, assolint una mida de fins a 30 centímetres Poden viure uns quants anys. Les femelles generen microfilàries que també són capaces de sobreviure durant anys en el sistema circulatori.
Si un mosquit torna a picar el gos pot ingerir-hi la sang contaminada. Al mosquit patiran modificacions durant 10-15 dies, depenent del clima, i es traslladaran als seus òrgans bucals per tornar a convertir-se en infestives, reiniciant així el cicle quan el mosquit piqui a un altre animal. Com veiem, la filariosi en gossos pot tenir greus conseqüències, per això és important incidir en la seva prevenció.
Símptomes de la filariosi canina
Les manifestacions clíniques de la filària en gossos van a dependre del nombre de cucs que estiguin produint la infestació, així com de la grandària del gos. Cal un nombre mínim de filàries perquè sigui visible la simptomatologia. Amb pocs exemplars, el gos romandrà sense símptomes.
Els símptomes de la filària en gossos són:
- Cansanci
- F alta de predisposició a l'hora de fer activitat física
- Aprimament
- Tos
- Respiració accelerada
- Desmais, especialment davant l'exercici
- Els gossos amb afectació hepàtica o pulmonar poden patir un col·lapse i la mort
Diagnòstic de la filariasi canina
Si un gos presenta algun d'aquests símptomes i es troba en una zona on la filariasi és comuna, aquesta ha d'entrar al diagnòstic diferencial. És imprescindible acudir al nostre veterinari, que podrà detectar la presència de filàries a la sang utilitzant diversos mètodes. De vegades hi ha dificultats per confirmar el diagnòstic per la quantitat de paràsits, la fase de cicle vital en què es trobin, etc.
A més, es pot recórrer a la radiografia, que mostrarà els danys que els paràsits han causat en cor i pulmons, cosa que permet conèixer la gravetat de l'estat del gos. El electrocardiograma també pot aportar valuosa informació, igual que les analítiques de sang, que detecten anèmia, així com possibles alteracions hepàtiques o renals.
Tractament de la filariosi canina
El tractament de la filària en gossos dependrà de l'estat de l'animal i del grau d'infestació, per això la importància de realitzar les proves necessàries per tenir el màxim coneixement possible de la situació clínica del gos. En funció de tot això, es fa una distinció entre gossos per als quals es preveu elevat risc de tromboembolisme durant el tractament, com ja hem comentat, i altres amb baix risc que aquesta complicació es produeixi. Cadascun d'aquests grups presenta les característiques següents:
- Baix risc: correspondria als gossos amb baixa càrrega parasitària i sense més lesions. Normalment no presenta simptomatologia i no tenen altres mal alties. La radiografia és normal i no s'observen les filàries a l'examen. A més, es pot mantenir en repòs durant el tractament, ja que comporta riscos.
- Elevat risc: són els gossos que presenten símptomes i alteracions en el seu examen radiogràfic. Arriben a observar-se paràsits i hi ha mal alties concomitants. No es pot limitar lactivitat del gos durant el tractament.
En qualsevol cas, el tractament s'ha d'administrar sota estricte control veterinari i tenir en compte el moment de cicle vital de la filària, ja que trobarem individus més o menys adults al mateix gos. Les filàries adultes solen eliminar-se de manera escalonada per intentar evitar el risc de tromboembolisme. Pel mateix motiu es restringeix l'activitat física
Existeix també la possibilitat de extraure els cucs mitjançant cirurgia, en alguns casos. Mesos després de finalitzat el tractament convé tornar a testar el gos per comprovar que la curació hagi estat completa.
Mesures prevenció de la filariasi en gossos
Ja hem vist que la filària en gossos provoca importants trastorns que poden arribar a ser mortals i, també, les complicacions que suposa la seva tractament. Per tot això, cal incidir en la importància de la prevenció per evitar que el nostre gos arribi a infestar-se.
Al mercat hi ha diversos productes que es poden utilitzar per a aquest fi. Solen ser de aplicació mensual i comencen a utilitzar-se un mes abans del període de màxim risc i se'n perllonga l'ús fins a un mes després d'aquest interval. Aquests fàrmacs solen impedir el desenvolupament de les larves.
Serà el nostre veterinari qui ens orienti sobre les millors opcions preventives segons la zona on visquem. És important mantenir les precaucions durant tota la vida del gos. En zones amb elevada presència de filàries seria recomanable realitzar un test per comprovar si el gos està infestat o no abans de començar la profilaxi. La prevenció ideal inclouria, també, el control dels mosquits, ja que són els que transmeten els paràsits. Encara que aquest aspecte resulta impossible, sí que podem seguir algunes mesures preventives com evitar les passejades a última hora de la tarda o la nit, ja que és quan els mosquits s'alimentaran.
Si el gos viu a l'exterior és recomanable tancar-lo durant els mesos de més risc de picades. També es poden evitar les zones de cria d'aquests mosquits, eliminar aigües estancades o fer servir algun producte repel·lent. No oblidis desparasitar externament i internament als teus gossos i, si ho consideres convenient, utilitzar a més un repel·lent de mosquits casolà per a gossos.
La filària en gossos en contagiosa?
Com hem vist, la filària en gossos necessita la intermediació d'un mosquit per desenvolupar-se. Això vol dir que un gos no pot, per si mateix, encomanar-ne un altre. En canvi, si es dóna la casualitat que a un gos infestat li pica un mosquit i aquest, alhora, pica a un altre gos just tenint les filàries infectives als seus òrgans bucals, aquest segon gos sí que podria ser infectat
En aquest cas el primer gos hauria funcionat com a reservori. En una situació així rarament es produeix el contagi dels éssers humans. Per tot això és imprescindible la prevenció i el tractament dels gossos afectats, per evitar crear reservoris.
