La caquèxia als gossos consisteix en la pèrdua severa de pes corporal, greix i múscul. Pot estar originada per diverses causes, les quals es caracteritzen per produir un balanç energètic negatiu a l'animal. Per corregir la caquèxia, cal fer un diagnòstic de la causa concreta que la produeix i instaurar un tractament específic que permeti corregir el dèficit energètic i afavoreixi el guany de pes de l'animal.
Què és la caquèxia en gossos?
La caquèxia consisteix en la pèrdua severa de pes corporal, greix i múscul. És una síndrome (conjunt de signes clínics) que pot aparèixer associat a diverses patologies, les quals tenen en comú originar un balanç energètic negatiu.
Quan per causes que explicarem més endavant un animal entra en dèficit energètic, comença a consumir el glucogen que hi ha als òrgans de dipòsit o reserva (fetge i múscul). Aquests dipòsits són limitats i aporten energia durant 2 o 3 dies. Passat aquest temps, l'organisme comença a metabolitzar el greix (subcutani i abdominal) i, quan l'han consumit, catabolitza les proteïnes (primer les proteïnes musculars i després els teixits glandulars).
Tipus de caquèxia en gossos
Existeixen alguns tipus de caquèxia que apareixen associades a patologies concretes, motiu pel qual se les coneix amb “nom propi”. Les més conegudes són:
- Caquèxia cardíaca: consisteix en la pèrdua de pes en gossos que presenten una Insuficiència Cardíaca Congestiva (ICC). En aquests pacients incrementa el consum energètic com a conseqüència de l'activació simpàtica, l'increment del treball respiratori i la taquicàrdia.
- Caquèxia tumoral: consisteix en la pèrdua de pes com a conseqüència del desenvolupament d'un tumor. En els pacients oncològics es produeix un increment del metabolisme basal pel fet que el tumor requereix molta energia per créixer, motiu pel qual metabolitza de forma ràpida els hidrats de carboni i les proteïnes. A més, molts pacients oncològics reben quimioteràpia, la qual contribueix a la pèrdua de pes.
No obstant això, hi ha moltes altres causes que poden originar caquèxia, les quals expliquem a continuació.
Causes de caquèxia en gossos
Les causes que originen caquèxia en gossos inclouen aquelles que impliquen una ingesta insuficient de nutrients, aquelles que comporten un increment del requeriment energètic i aquelles que comporten una pèrdua de nutrients (via digestiva, urinària, etc.). A continuació, detallem les principals causes de caquèxia en gossos:
- Anorèxia: encara que l'anorèxia (pèrdua total de la gana) sembla ser més una conseqüència de la caquèxia que una causa, és cert que en animals caquèctics es produeix un cicle de retroalimentació positiva entre l'afebliment progressiu i l'absència de gana, de manera que s'agreugen mútuament. És a dir, la caquèxia origina anorèxia, i viceversa. Si vols llegir més sobre l'Anorèxia en gossos, et recomanem que facis una ullada a aquest article del nostre lloc.
- Dietes carencials: comporten una ingestió insuficient de nutrients que deriva en un balanç energètic negatiu mantingut en el temps.
- Augment de la taxa metabòlica basal: ocorre en cas de febre, mal alties infeccioses, traumatismes i tumors. En el cas dels tumors, parlem de “caquèxia tumoral”. Pots informar-te més sobre els Tumors en gossos aquí.
- Insuficiència Cardíaca Congestiva (ICC): en els pacients amb insuficiència cardíaca es produeix un increment dels requeriments d'energia a causa de l'activació del sistema nerviós simpàtic, l'augment del treball respiratori i la taquicàrdia. En aquests casos, solem referir-nos a la caquèxia com a “caquèxia cardíaca”.
- Síndrome de malabsorció: pot aparèixer en mal alties infeccioses i parasitàries, neoplàsies, processos inflamatoris (enteritis), limfagiectàsies i obstruccions intestinals. En tots aquests casos, la digestió dels aliments es fa correctament, però hi ha una alteració de l'absorció dels nutrients, cosa que origina deficiències nutricionals i una pèrdua important de pes.
- Pèrdua de nutrients: pot ser la pèrdua de glucosa per l'orina en diabetis, la pèrdua de proteïnes per l'orina en mal alties renals o la pèrdua de proteïnes pel sistema digestiu en enteropaties, en grans cremats o en parasitosis digestives massives, per exemple.
Conseqüències de la caquèxia en gossos
Algunes de les conseqüències de la caquèxia en gossos estan relacionades amb diferents aparells i sistemes corporals com poden ser:
- El sistema musculoesquelètic: atès que es catabolitzen les proteïnes musculars.
- L'aparell reproductor: es produeixen alteracions en l'espermiogènesi (producció d'espermatozoides) en gossos i en el cicle estral a les gosses. En cas de gestació, es produeixen avortaments amb freqüència.
- El sistema immune: es produeix una immunodepressió tant de base cel·lular com de base humoral.
- La sang: disminueix l'hematopoesi (producció de cèl·lules sanguínies) i les proteïnes plasmàtiques.
- L'aparell digestiu: es produeix una atròfia progressiva de la mucosa intestinal que dóna lloc a una Síndrome de malabsorció. En conseqüència, apareix un quadre de diarrea que agreuja la caquèxia.
A més, si es tracta d'animals joves, disminuirà la taxa de creixement. En cas d'animals caquèctics que s'hagin de sotmetre a una cirurgia, també hem de considerar que el nivell de regeneració dels teixits estarà disminuït.
Diagnòstic de caquèxia en gossos
Quan es detecti una pèrdua severa de pes, en primer lloc hem de comprovar si hi ha una disminució de la gana o si la gana és normal En cas que la gana estigui disminuïda (hiporèxia o anorèxia), haurem de determinar la causa de l'anorèxia. En cas que la gana es mantingui normal, cal revisar la ració de l'animal ja que pot ser que la causa de la caquèxia sigui una dieta carencial.
En cas que la dieta sigui correcta, hem d'encaminar la llista de diagnòstics diferencials cap a aquells processos que poden originar un increment de la taxa metabòlica o una pèrdua de nutrients per alguna via. En tot cas, qui realitzarà aquest diagnòstic serà el veterinari a què acudim com més aviat millor. Això implicarà dur a terme un protocol diagnòstic que ha d'incloure:
- Una anamnesi detallada.
- Una exploració física completa: en què cal prestar especial atenció a la condició corporal de l'animal.
- La realització de proves diagnòstiques complementàries: depenent de la llista de diagnòstic diferencials que hàgim elaborat sobre la base de l'anamnesi i exploració física, es podran realitzar proves laboratorials (com analítiques de sang i/o orina, anàlisi coprològics, citologies, etc.) i proves de diagnòstic per imatge (radiografia, ecografia, TAC o ressonància).
En qualsevol cas, és important que el nostre veterinari faci un diagnòstic primerenc per millorar el pronòstic i l'efectivitat del tractament.
Tractament per a la caquèxia en gossos
El tractament de la caquèxia en gossos dependrà directament de la causa que l'estigui originant. En aquest sentit, podem diferenciar tres tipus de tractament:
- En cas d'anorèxia: caldrà instaurar un tractament en funció de la causa de l'anorèxia.
- En cas de dietes carencials: caldrà instaurar una dieta d'acord amb les necessitats nutricionals i energètiques del nostre gos, tenint en compte la edat, activitat física i estat fisiològic. En aquest cas, serà especialment important consultar un veterinari especialista en nutrició animal, per garantir una dieta saludable, completa i equilibrada per al nostre gos.
- En cas de patologies: que originen un increment de la despesa metabòlica o una pèrdua de nutrients per alguna via, caldrà instaurar un tractament específic davant de la patologia que es tracti.
