La rana toro és una espècie que amenaça la supervivència de moltes altres espècies, en què s'inclouen altres tipus de granotes i amfibis, a causa de la seva ferocitat, la seva voracitat i les seves grans capacitats adaptatives. Parlem doncs d'una espècie invasora Aquestes granotes, provinents d'Amèrica del Nord, estan colonitzant tota mena d'ecosistemes sense fre. Qualsevol nínxol en què hi hagi una massa d'aigua és una possible diana perquè es generin unes impressionants colònies de granota toro. Vols saber per què aquestes granotes són tan perilloses per als mitjans on arriben?
En aquesta fitxa de espècies de granotes del nostre lloc parlarem detalladament de la granota toro, les seves característiques, hàbitat, alimentació o reproducció, factors que han jugat un paper imprescindible en el seu desenvolupament com a espècie invasora. Continua llegint per descobrir-ho tot!
Origen de la granota toro
La granota toro és un amfibi de la família Ranidae que prové del continent americà, en concret de Amèrica del Nord, sent típica de la zona sud de Canadà, l'est de Mèxic i tot Estats Units. Tot i així, en alguns Estats dels EUA se la considera una espècie invasora ja que, per exemple, va arribar a Califòrnia a principis del segle XX, convertint-se ràpidament en una espècie colonitzadora que va suposar una àrdua competència per a la fauna local.
Aquestes granotes s'han convertit en una espècie invasora en una gran quantitat de països de llarg a llarg de tot el món. Això no ha succeït per casualitat, ja que aquesta expansió tan brutal és deguda, com no, a la intervenció de l'ésser humà, ja que aquestes granotes han estat exportades per convertir-se en mascotes exòtiques, així com per al seu consum com a menjar "gourmet".
Actualment l'espècie es considera una espècie invasora, de les més agressives, a tots els països on s'han format colònies d'aquestes granotes, sent declarades com a una de les 100 espècies invasores més perjudicials i destructives de tot el món.
Característiques físiques de la granota toro
La granota toro aconsegueix una gran mida, sent la més gran de tot Amèrica del Nord Destaquem les seves llargues potes del darrere, de 25 cm. de llarg, que superen en longitud el propi cos, que fa al voltant de 20 cm. de llarg. Aquestes granotes poden arribar a pesar més d'1 quilogram, mesurant en total des d'uns 10 o 17 fins a fins i tot 46 centímetres. Una granota toro salvatge pot arribar a viure uns 10 anys, mentre que en captivitat poden assolir els 16.
El cap de les granotes bou és pla i força ample, presentant un plec de pell a banda i banda del cap, concretament des de darrere dels ulls fins arribar al timpà. És en aquest timpà on trobem el dimorfisme sexual a les granotes bou, ja que els mascles els tenen més grans i amb una vora fosca, mentre que el diàmetre és menor a les femelles, sent de la mateixa mida que els seus ulls.
Presenten taques o motes més fosques que la resta del cos dispersa pel seu tors, cap i extremitats. Aquestes extremitats acaben en unes mans i peus que tenen quatre dits, presentant a les potes del darrere membranes interdigitals entre tots els seus dits excepte a la cambra.
Hàbitat de la granota toro
Les granotes toro són un dels animals amb més potencial d'adaptació, és per això que es poden trobar a prop de gairebé qualsevol massa d'aigua dolça, especialment en aquelles en què les temperatures no siguin excessivament baixes. Prefereixen les aigües estancades de llacs, embassaments, pantans o estanys, abans que les de rius o, en general, aquelles aigües on hi hagi corrents. La presència d'aquesta aigua és vital, ja que és on comença la vida d'un amfibi. A més, aquestes granotes són una font d'aliment per a molts dels animals típics d'aquests ecosistemes aquàtics, com les garses, els peixos, com la temuda "black bass" de Amèrica del Nord, o els caimans.
Encara que aquesta espècie és originària d'Amèrica del Nord, estant present a gairebé tots els llacs i embassaments, s'ha anat estenent per diverses zones geogràfiques molt variades en climatologia i condicions ecològiques. Actualment es poden trobar exemplars de granota toro salvatges a Europa, Àsia i Sud-amèrica, sent considerada com a espècie invasora, ia més força perillosa per als ecosistemes que colonitza.
Reproducció de la granota toro
La granotes bou, igual que la resta d'amfibis, pot passar el temps tant dins com fora de l'aigua. Però durant l'època de cria, que seria des del maig fins al juny, la granota bou requerirà la proximitat aigua dolça, doncs és allà on realitzarà la posta dels seus ous. Els mascles de granota toro realitzen un seguici de les granotes femella, i després es produeix l'aparellament. Després la granota femella realitzarà la posta dels ous.
Una granota toro pot fer postes d'uns 20.000 ous d'una sola vegada El que siguin tants serà molt important, ja que molts capgrossos no sobreviuran, ja que a més són tan actius que per als depredadors no és difícil detectar-los. A més, aquests ous tenen una particularitat molt especial, i és que resulten desagradables en sabor per a diferents espècies de llangardaixos, cosa que serveix per evitar que aquests els devorin abans de que arribi el moment de l´eclosió. La posta dels ous es realitza sobre la superfície de l'aigua, on flotaran durant una setmana abans de eclosionar els capgrossos
Aquests capgrossos aniran madurant progressivament, fins que aquells que aconseguim sobreviure als múltiples perills que els aguaiten, com els nombrosos depredadors del medi, es convertiran en granotes. Desenvolupant-se les seves extremitats progressivament fins a assolir la mida i forma dels d'una granota toro adulta, per arribar a la seva mida definitiva es requereixen aproximadament 3 anys, la meitat en climes especialment càlids.
Alimentació de la granota toro
Aquests amfibis tenen una alimentació carnívora, així com carnívora noctófaga, és a dir, el moment del dia en què s'alimenten és fonamentalment durant la nit. Entre les seves múltiples i variades preses trobem insectes com coleòpters o lepidòpters, aràcnids, cucs i cucs, cargols, peixos, llangardaixos, tortugues, sargantanes, rosegadors, ratpenat, serps i fins i tot aus. És per això que es diu que una granota toro és capaç d'alimentar-se de tot allò que caigui a la gola, sent aquesta una de les raons de la seva perillositat en aquelles zones de les quals no és una espècie endèmica. En el cas dels capgrossos l'alimentació es basa principalment en el consum de algues, plantes aquàtiques i certs invertebrats
Pot cridar una granota?
Doncs sembla que sí, de fet el crit esquinçador que les granotes bou són capaços d'emetre quan es veuen amenaçades o acorralades pot salvar-los la vida. Això és així pel fet que aquest fort crit pot aconseguir sorprendre tant al depredador que aquest es despisti el temps suficient perquè la granota toro pugui fugir, a més, pot ajudar les granotes que es trobin a prop, actuant com una alarma que les prevé del perill que plana sobre elles.
Curiositats
Saps que la granota toro està considerada com una de les espècies invasores més agressives i perjudicials a nivell mundial? La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) la cataloga dins de les 100 espècies invasores més agressives, cosa que no és estrany, ja que l'expansió de aquest amfibi per tot el globus és brutal, així com els danys que ocasiona tant al medi com a les espècies endèmiques de la regió.
Això succeeix a causa de les altes capacitats adaptatives de la granota toro, que és capaç d'emmotllar-se a les particularitats d'una àmplia gamma de ecosistemes, aprofitant tots els recursos que aquests poden brindar, fent així que les espècies locals tinguin menys recursos a la seva disposició, per la qual cosa moltes es veuen abocades a desaparèixer dramàticament.
A més aquestes granotes acaben amb moltes espècies ja que les utilitzen com a font d'aliment, per la qual cosa no és estrany que a Espanya s altaran les alarmes en trobar exemplars de granota toro al Río Ebro A Espanya la granota toro ha estat inclosa dins del Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores i es prenen mesures preventives cada quan s'albiren exemplars al medi.
Però aquest problema ha estat creat per nos altres mateixos, els humans, ja que hem estat nos altres els que hem criat granotes toro perquè siguin tant les nostres mascotes com part de la dieta. Això, combinat amb la fortalesa d'aquest amfibi i la seva capacitat per viatjar llargues distàncies, ha permès que la granota toro estigui present en territoris amplis i molt distants geogràficament, estant estesa per tot Europa, especialment als països occidentals.
