El gall dindi real comú (gall dindi cristatus) és una au de grans dimensions, coneguda principalment per la seva colorida i enlluernadora cua, que presenta uns vistosos patrons. A més de ser el animal nacional de l'Índia, aquest membre de la família Phaisanidae és present a tot el món, ja que està considerat un incon de l'elegància. En vols saber més? En aquesta fitxa del nostre lloc et parlarem detalladament del paó comú, explicant-te amb detall quines són les seves característiques, l'hàbitat més representatiu o la seva alimentació entre d' altres.
Origen del paó
Pertanyent a l'ordre Galliformes, el gall dindi real comú és una de les dues espècies que conformen el gènere Pavo. L' altra seria el paó cuelliverde, el qual és oriünd del Sud-est Asiàtic. Així el gall dindi real comú, el nom científic del qual seria gall dindi cristatus, també és conegut com gall dindi real de l'Índia, gall dindi real de pit blau, gall dindi real o simplement gall dindi real.
Aquesta espècie és originària de l'Índia, apareixent recollit en documents històrics realment antics. La seva expansió és perquè Alejandro Magno ho va exportar a altres llocs, arribant a Babilònia, Pèrsia o Roma, doncs a més de per la seva bellesa, aquest animal era molt apreciat i valorat per la qualitat de la carn i dels ous. Actualment les poblacions més grans de paons salvatges es troben especialment al subcontinent indi ia Sri Lanka, a les zones més seques de l'illa.
Fins i tot a la mitologia és present el paó, ja que apareix retratat al costat de la deessa romana Juno o l'egípcia Isis, la qual cosa denota sens dubte la importància i la consagració que ha tingut aquest ocell des de temps remots.
Característiques del paó
A causa del marcatge dimorfisme sexual present a l'espècie, no es pot establir un estàndard general que no atengui aquesta diferenciació. D'una banda els mascles són considerablement més grans que les femelles, pesant uns 6 quilograms i amb una longitud de entre 100 i 115 centímetres, sense considerar la cua, que per si sola fa més d'un metre de llarg, doblant la longitud total del cos d'aquesta au.
Pavo real mascle
El plomatge dels mascles és verd i blau tornassolat, amb una corona de plomes al cap, blanca i sense plomes a la base i rematada per ramells de plomes de color verd i blau, i un bec de color gris emmarcat en un cap color blau amb les g altes verdes. A més, els seus ulls són especials, ja que no presenten plomes al voltant, sinó una pell blanca. Les potes són grises, amb cuixes de color crema.
El cos dels mascles és blau cob alt, amb plomes que s'assemblen a escates a l'esquena, les quals són verdes i negres i presenten tonalitats roges i bronze. Les ales són negres, amb plomes ocultes excepte en volar, de color canyella.
I així arribem a la cua, el símbol d'aquesta raça, la seva portentosa cua és en realitat marró, encara que el que s'observa són les supracoberteres o plomes secundàries, que són de color daurat amb lunars i taques de color blau verdós i marronós, algunes d'aquestes plomes no tenen taques, presentant al seu lloc mitges llunes de color negre
Pavo real femella
D' altra banda les femelles pesen uns 4 quilograms, la qual cosa resulta una diferència força gran, però no només són diferents per la mida, al contrari que passa amb altres espècies en aquest cas són les femelles les que tenen un aspecte més humil, sense aquest plomatge tan colorit, ja que el seu és de tones marrons i vermelles tonalitats, amb la cara blanca i una petita corona però en aquest cas amb la base marró i ramets també marrons però amb tons verds i blavosos. Només presenten el color verd marcat amb centelleigs metal·litzats al coll i en alguns punts localitzats del pit. Són per això molt més discretes que els seus congèneres masculins, semblant fins i tot dues espècies diferents a simple vista.
Alimentació i hàbitat del paó
Els paons són animals omnívors, ja que consumeixen una àmplia gamma d'aliments que inclouen insectes, com formigues o cucs, fins aràcnids, rèptils i plantes, incloent-hi les flors. També les llavors, els cereals i els fruits són presents a la seva dieta com els gerds. Però potser el més important per a aquests galls dindi es tenir accés a aigua neta i fresca, per això solen ubicar-se en llocs propers a llacs, rius o fluxos d'aigua naturals.
Quant a l'hàbitat del paó, hem de saber que requereixen zones boscoses amb una alçada inferior als 2000 metres, encara que poden adaptar-se a llocs tan variats com boscos caducifolis, jungles no gaire denses i fins i tot prop de zones dedicades a l'agricultura, ja que no es veuen especialment afectats per la presència de poblacions o nuclis habitats per l'home.
Reproducció del paó
Els paons són aus polígames, és a dir, un mateix mascle copula amb diversos fils durant l'època de cria, sense tenir-ne una parella fixa, no establint una relació de parella amb les femelles a què fecunda. Normalment es formen grups o harens compostos per un mascle i fins a 5-6 femelles
És en la reproducció quan la cua del paó mascle adquireix el seu significat, al fet que és la forma que tenen de cridar l'atenció de les femelles amb què es reproduirà, desplegant la seva magnífica cua al mateix temps que vocalitzant, el que seria el cant, que fan tant abans com durant i fins i tot després de la còpula, la qual cosa en conjunt constitueix el seguici del paó. Encara que també poden estendre la cua en situacions en què se senten amenaçats o per mantenir altres mascles a ratlla.
Quan les femelles realitzen la posta, aquesta sol ser d'uns 3 a 5 ousLa realitzen en un niu que prèviament han construït elles mateixes amb aquests de fullatge i branques, allà els coven durant un període d'entre 26 i 30 dies, moment en el que els pollastres surten de la closca, sent ja capaços de moure's per si sols, encara que fins dos mesos després no es desenvoluparan completament les seves capacitats ni el seu cos per anar prenent la forma que tindran d'adults.
Les cries presenten un plomatge multicolor,amb tons que van del terrós a groguenc amb taques fosques, assemblant-se el seu plomatge al de les femelles, excepte perquè els pollets encara no tenen la corona al cap i que les seves ales són castany clar, la seva cua és molt curta i no la desenvolupen fins als 2 anys d'edat.
Cures del paó
Si decidim tenir un paó a casa hem d'assegurar que rebi una alimentació variada i equilibrada, no reduint-se a aliments únicament compostos per cereals, ja que aquests són propis de les dietes d'engreix realitzades a les granges. També hem de proporcionar-los accés a aigua fresca i neta així com a un espai on poder moure's.
Caldrà tenir molta cura amb la presència d' altres mascotes, ja que podrien donar-se enfrontaments que poden ocasionar greus danys a aquests ocells. Així mateix, cal cuidar el grau d'humitat, que no ha de ser massa alt, i estar pendents que la temperaturasigui suficient per no afectar la salut del nostre paó.
Salut del paó
Si tindrem un paó com a animal domèstic hem de ser força curosos pel que fa a les condicions d'humitat i la temperatura, ja que aquestes aus són molt sensibles al fred ia la humitat excessiva, podent aquestes causar patologies respiratòries o tuberculosi, la qual és una mal altia zoonòtica, alhora que se'n ressenten les articulacions i poden patir infeccions gastrointestinals.
Qualsevol d'aquestes afeccions requerirà assistència veterinària i les cures que aquest veterinari prescrigui per millorar-lo. L'esperança de vida del paó comú se situa entre els 10 i els 25 anys.
