Els pingüins són aus no voladores que han adaptat el seu cos al busseig. Les antigues ales són ara utilitzades com a aletes. El seu cos s'ha adaptat a viure a regions molt fredes i han desenvolupat diferents mecanismes per mantenir la calor corporal.
En l'actualitat hi ha 18 espècies de pingüins. Hi ha registres fòssils d'almenys deu espècies més de pingüins que van viure a la terra. De les 18 espècies actuals, 13 es troben amenaçades o en perill d'extinció.
La majoria dels pingüins es distribueixen per l'hemisferi Sud, excepte el pingüí de les Galápagos.
En aquest article d'Expert Animal coneixeràs la llista completa de tipus pingüins del món. Si vols conèixer més coses sobre els pingüins no dubtis a llegir On viuen els pingüins i L'alimentació del pingüí.
Pingüí emperador
El pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) és el més gran dels pingüins, pot arribar a fer 120 cm d'alçada i pesar entre 20-45 kg.
Cada any, realitzen un llarg viatge per reproduir-se. La femella posa un sol ou que tenen cura entre la parella. Realitzen torns per poder sortir a alimentar-se. No fabriquen cap niu, coven l'ou mantenint-lo ocult entre les potes.
Els pingüins emperador utilitzen les trucades guarderies per protegir les seves cries. Els pollets es reuneixen en grans grups, de vegades diversos centenars, per mantenir la calor entre tots i protegir-se mentre els seus pares es tiren a la mar per alimentar-se.
Una vegada tornen reconeixeran el seu fill i aquest els seus pares gràcies a les vocalitzacions que emeten.
Pingüí rei
El pinguí rei (Aptenodytes patagonicus) és el segon pingüí més gran del planeta, pot mesurar 100 cm i arribar a pesar 16 kg. Guarda moltes semblances amb el pingüí emperador però amb una mida menor.
Anida a Xile, illes d'Amèrica del Sud i Àfrica.
La femella només pon un ou i la cura és compartida per la parella. L'elecció de parella es basa en la vivesa de la coloració del pelatge que és un reflex de la salut de l'individu.
La part superior del pit és taronja-groguenca, igual que a l'àrea auricular.
Pingüí d'adelia
El pingüí d'adèlia o d'ull blanc (Pygoscelis adeliae) és un pingüí de mida mitjana que arriba als 60-70 cm i pot pesar 4 kg. Es caracteritza perquè el seu ull té un anell blanc al voltant. La base del bec està oculta per unes plomes negres.
Anida en colònies al continent antàrtic i solen posar 2 ous.
Pingüí de barbijo
El pingüí de barbijo o de cara marcada (Pygoscelis antarcticus) pot assolir els 75 cm. Habita i nieda a illes properes a Antàrtida
Té una línia negra sota la barbeta que li dóna el nom. Aquesta línia horitzontal i el casc negre del seu cap el fan fàcilment diferenciable d' altres espècies similars.
Solen pondre 2 ous i construeixen nius amb pedres de forma circular. Després crien els seus pollets tornant-se i més endavant a la guarderia.
Pingüí papua
El pingüí papua(Pygoscelis papua), també conegut com a pingüí de gentú o juanito anida a l'illa de Peterman, illes Malvines i prop de l'Antàrtica.
Meden aproximadament 85-90 cm i poden pesar fins a 8 kg. Es caracteritzen per posseir una taca blanca a l'ull que s'estén cap enrere. Contrasta amb la resta del cap i llom que són completament negres. Són els pingüins més ràpids sota l'aigua.
La cua és una mica diferent a la d' altres espècies, posseeix unes plomes negres llargues que poden ajudar a nedar millor.
Construeixen nius amb petites pedres. Aquests còdols són regalats pels mascles a les femelles per guanyar-se els seus favors. Després posen 2 ous de força grandària i els coven conjuntament. 30 dies després del naixement, els pollets aniran a la guarderia i als 100 dies s'endinsaran al mar.
Pingüí de les Galápagos
El pingüí de les Galápagos (Spheniscus mendiculus) és una espècie endèmica de les illes Galápagos. És l'única espècie que viu a l'hemisferi nord.
És un petit pingüí de 35-40 cm al que li agraden les aigües temperades. No nia formant colònies com altres pingüins sinó que s'agrupen en diverses parelles per niar. Solen pondre 2 ous.
El seu nombre s'ha vist reduït en les darreres dècades i es creu que queden uns 2000 exemplars aproximadament.
Pingüí d'Humboldt
El pingüí de Humboldt o peruà (Spheniscus humboldti) es donomina així ja que és endèmic del corrent d'Humboldt. Anida a les costes d'Amèrica del Sud, des de Perú a Xile. Li afecta negativament el fenomen del nen.
Aquest pingüí fa entre 50-70 cm i pot pesar 5 kg. Solen posar 2 ous de diferent mida, del qual un no sol prosperar.
Igual que el pingüí de barbijo tenen una línia a la part alta del seu pit però és més ampla i amb una curvatura més gran.
Pingüí africà
El pingüí africà o d'ulleres (Spheniscus demersus) és l'única espècie que viu al continent africà, a les costes de l'extrem sud. És un pingüí de mida petita al qual li agraden les aigües càlides.
També se'ls coneix com a pingüins ratllats per la línia de color negre que travessa el seu pit. Tenen una zona de pell color rosa sobre els ulls que els ajuda a dissipar la radiació solar.
Aquests pingüins no suporten temperatures molt baixes sinó que li agraden més els ambients càlids.
Pingüí de Magallanes
El pingüí de Magallanes o patagònic (Spheniscus magallanicus) és present a Xile, Argentina i les illes Malvines.
Tenen una mida mitjana de 40-45 cm i pesen uns 3 kg. Per diferenciar-lo d' altres pingüins similars, cal fixar-se a les ratlles del pit. El pingüí de Magallanes posseeix dues franges negres al seu pit blanc, com es pot veure a la imatge. Els pingüins que hem vist fins ara només en tenen una.
Pingüí de plomall groc
El pingüí de plomall groc o s altaroques (Eudyptes chrysocome) és el més petit dels pingüins amb cresta. Habiten a illes properes a l'Antàrtida.
Menen 55 cm aproximadament i pesen fins a 3, 5 kg. El seu cap negre, posseeix unes poblades celles amb plomes grogues i negres. Els seus ulls són de color vermell.
Aquests pingüins igual que altres més grans nien i crien en colònies.
Pingüí macaroni
El pingüí macaroni o de front groc (Eudyptes chrysolophus) compta amb un gran nombre d'exemplars que viuen en una àmplia regió entre Amèrica del Sud i Àfrica, encara que actualment es considera en estat vulnerable a causa de la contaminació.
Posseeix una cresta similar al pingüí de plomall groc però amb una coloració ataronjada. Pesen uns 5 kg i fan 60-70 cm.
Normalment ponen 2 ous, del que rebutgen un.
Pingüí real
El pingüí real o de cara blanca (Eudyptes schlegeli) habita principalment a l'illa de Macquarie, creix de l'Antàrtida.
És molt semblant al pingüí macaroni però la seva cara és blanca. Posseeixen també una cresta groc-ataronjada. Mesuren uns 70 cm i els mascles poden arribar a pesar 4, 5 kg, les femelles són una mica més petites.
Ponen 2 ous que coven durant 30-40 dies. Moltes vegades només en prospera un.
Pingüí de Fiordland
El pingüí de Fiordland o de bec gruixut(Eudyptes pachyrhynchus) és originari de Nova Zelanda. El seu nom és perquè crien a la costa de Fiordland i illes properes. En llengua maori el coneixen com a tawaki.
Aquest petit pingüí es pot confondre amb les espècies anteriors. Posseeix unes celles grogues sobre una cara negra. El bec és lleugerament més ample que el d' altres pingüins i d'un color taronja.
Pingüí de cresta erecta
El pingüí de Sclater, dels antípodes o crestut (Eudyptes sclateri) habita a illes del litoral de Nova Zelanda. Es troba en perill d'extinció.
Meden 50-70 cm i pesen entre 2, 5-6 kg. Els mascles són una mica més grans que les femelles. Aquest pingüí té una coloració molt viva. El seu color és negre al llom i blanc al ventre. Al cap té 2 crestes d'un groc brillant. El bec està envoltat per una línia blanca molt fina.
Imatge deanimalia.com:
Pingüí de Snares
El pingüí de Snares (Eudyptes robustus) cria a l'illa de Snares, Nova Zelanda.
Aquest pingüí fa 50-70 cm i pesa fins a 4 kg. Posseeix dos plomalls grocs i ulls vermells. És molt semblant al pingüí de Fiordland, es diferencia que posseeix una regió de pell de color rosat a la base del seu bec.
La femella sol posar 2 ous que cova durant 35-37 dies.
Pingüí d'ulls grocs
El pingüí d'ulls grocs (Megadyptes antipodes) és originari del sud-est de Nova Zelanda.
És un pingüí de mida mitjana, mesuren entre 60-70 cm i pesen fins a 8 kg.
Es caracteritzen per posseir uns ulls grocs dels quals sorgeix una línia groguenca cap a la part posterior del seu cap. Tot el cap presenta una coloració lleugerament groga com es pot veure a la imatge.
Ponen 1 o 2 ous i poden ser força agressius durant el període reproductiu.
Petit pingüí blau
El petit pingüí blau o pingüí nan (Eudyptula minor) és el pingüí més petit del món. Habita a costes de Nova Zelanda, Austràlia, illes Chathan i Tasmània.
Menen 40 cm i pesen 1 quilogram. Es caracteritzen a més de per la seva mida, per la seva coloració. La part dorsal és de tonalitats blaves. El ventre és blanc.
Solen sortir a la mar en petits grups per defensar-se dels depredadors. Ponen 2 ous i viuen en colònies on cada parella forma un niu.
Pingüí nan d'ales blanques
El pingüí nan d'ales blanques (Eudyptula albosignata) és juntament amb el pingüí blau l'espècie de pingüins més petita del món. Mesuren 30 cm i poden pesar fins a 1, 5 kg. És per la seva grandària i semblances amb el pingüí blau que molts consideren aquest pingüí una subespècie de l'anterior.
Viuen a regions de Nova Zelanda i es troben en perill d'extinció. La població és molt inferior al d'exemplars de pingüí blau. S'estima que hi ha 3000 parelles.
Es diferencien principalment en la seva coloració. El pingüí nan d'ales blanques té una coloració més fosca, negra o grisenca, a la part dorsal. A les seves aletes tenen una línia blanca que es pot observar clarament a la imatge.
