L'ordre dels anurs està conformat per un grup d'amfibis que comunament es coneixen com a granotes i gripaus. Molts d'aquests animals es troben en alguna categoria a la llista d'espècies a perill d'extinció a causa del comerç il·legal o l' alteració del seu hàbitat, cosa que resulta altament perjudicial per a l'espècie per la seva alta sensibilitat a variacions als ecosistemes que habiten.
En aquesta fitxa del nostre lloc, volem oferir-te informació sobre la granota tomàquet o granota tomàquet de Madagascar, un animal que ha anomenat molt latenció per la seva peculiar coloració i ha passat per moments de risc per la seva comercialització il·legal. A continuació, us presentem interessants dades sobre el seu origen, característiques biològiques i ecològiques, així com el seu estat actual de conservació.
Origen de la granota tomàquet
Dins dels amfibis, es troben la família Microhylidae i el gènere Dyscophus, el qual conté tres espècies i una és la rana tomàquet (Dyscophus antongilii). No obstant això, l'espècie Dyscophus guineti compta amb una coloració similar, motiu pel qual se la coneix com a falsa granota tomàquet Alguns reportis científics indiquen que no estan clares les diferències entre aquestes espècies, destacant només una variació en el to de la coloració entre elles. No obstant això, altres estudis estableixen que es tracta clarament de individus evolutivament diferenciats
La granota tomàquet és nativa de Madagascar i està àmpliament distribuïda a la zona nord-est d'aquesta regió insular, amb més presència a les localitats de Maroantsetra i Ambatovaky. Tot i això, s'estima que es distribueix en diverses zones de l'illa.
Característiques de la granota tomàquet
El tret més distintiu de l'espècie és el color vermell ataronjat A més, presenta dues franges negres de cada costat El dors és més groguenc als mascles i vermellós a les femelles, mentre que en tots dos la zona ventral és blanquinosa. Els mascles són més petits que les femelles , mesurant entre 60–65 mil·límetres i un pes d'uns 40 grams, mentre que les femelles mesuren entre 90-95 mil·límetres i pesen una mica més de 200 grams de pes.
La pell de la granota tomàquet és llisa, té dos plecs a la part lateral del dors i solen presentar força reticulacions petites. El seu cos és arrodonit, el qualpot augmentar de mida davant la presència d'alguna amenaça, per tal de donar l'aparença de ser més gran. També poden secretar a través de la seva pell una substància tòxica blanca, similar a una cola, cosa que busca persuadir els seus depredadors d'atacar-la. Per això, està catalogada com una de les granotes més venoses, encara que no és letal per a l'ésser humà.
Hàbitat de la granota tomàquet
La granota tomàquet habita en espais humits o amb la presència de cossos d'aigua, com ara boscos plujosos, matolls, aiguamolls, pantans, terres baixes humides, zones cultivades, canals, drenatges i fins i tot en jardins d'àrees urbanes.
Un aspecte important sobre l'hàbitat, és que tot i estar en un ampli rang de distribució i ser una espècie reportada com a adaptable, moltes d'aquestes àrees estan força afectades pel desenvolupament residencial i comercial. Tot i aquesta capacitat d'adaptació, sempre hi ha límits en aquest sentit, per la qual cosa cap espècie pot tolerar transformacions indefinides als seus ecosistemes.
Alimentació de la granota tomàquet
La granota tomàquet és un animal carnívor i pot consumir diferents tipus de petits invertebrats, com ara insectes, cucs i aranyesA més, pel que sembla són controladors biològics de certs artròpodes presents als ecosistemes que comparteixen. Generalment cacen les seves preses emboscant-les des de sota la fullaraca on s'amaga.
D' altra banda, són animals poc actius i amb hàbits nocturns, per la qual cosa s'alimenten principalment en aquestes hores. Reports indiquen que l'alimentació de la granota tomàquet té incidència en la seva coloració particular.
Reproducció de la granota tomàquet
Es reprodueixen en aigües tranquil·les, permanents o temporals, pantans, àrees inundades i fins i tot en rases que presentin aigua. L'època de reproducció ocorre entre gener i març, amb l'ocurrència de fortes pluges, moment en què els mascles emeten sons per atraure les femelles. Aquest procés passa a les zones properes a l'aigua, on solen agrupar-se i, després que passi l'amplexus, la femella diposita una gran quantitat de centenars d'ous en una massa enganxosa sobre la superfície de laigua.
Els capgrossos emergeixen al cap d'unes 36 hores i la metamorfosi pot culminar en 45 dies. Els capgrossos de la granota tomàquet solen ser bastant vulnerables, sent devorats per diferents tipus d'animals aquàtics. Per a més informació, podeu llegir aquest altre article sobre el Cicle de vida de les granotes.
Estat de conservació de la granota tomàquet
Les poblacions d'aquest animal s'han vist força afectades per la contaminació de l'aigua, el seu principal mitjà per a la reproducció. D' altra banda, l' alteració de l'hàbitat és un altre factor que influeix negativament en el desenvolupament de la granota tomàquet. També, durant molt de temps el comerç il·legal de l'espècie va generar un important impacto negatiu a les seves poblacions.
En l'actualitat, la granota tomàquet està en la categoria de menor preocupació per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, encara que anys enrere va estar classificada com a vulnerable i gairebé amenaçada. El canvi a la classificació es va justificar per l'àmplia distribució de l'espècie i la capacitat de tolerància a pertorbacions de l'hàbitat.
D' altra banda, la granota tomàquet està inclosa a la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITE), específicament a l'apèndix II des del 2016, que inclou espècies que no necessàriament estiguin en perill d'extinció, però sobre les quals sí que hi ha regulacions comercials.
Una espècie com la granota tomàquet que ja ha mostrat en el passat un grau més alt de vulnerabilitat pel que fa a les seves poblacions, ha d'estar sota estrictes controls de vigilància i monitoratge, els quals permetin indicar el seu estat a través del temps, per evitar possibles nous riscos en el seu rang poblacional.
