Si la teva gossa està embarassada, és vital que t'informes sobre tot allò important durant l'embaràs a la gossa per saber tot el que necessita i tot el que pot passar. Quan comenci el part, és vital que estiguis completament informat sobre els problemes en el part de la gossa i com hauràs d'actuar com a propietari responsable.
En aquest article t'informarem sobre aquests problemes que es poden presentar durant l'enllumenament ia donar-te alguns consells per intentar assegurar-te que no passin o com preveure'ls per actuar a temps.
Principals complicacions i problemes en el part d'una gossa
Si hem seguit l'embaràs degudament amb l'ajuda del nostre veterinari de confiança, és difícil que hi hagi problemes durant el part. Però sempre pot passar algun contratemps i és millor estar preparats. A continuació, exposem els problemes més comuns al part d'una gossa i situacions que poden complicar-lo:
- Distòcia: La distòcia és quan els cadells no poden sortir sense ajuda pel canal del part a causa de la seva col·locació o algun tipus de obstrucció. Es tracta de distòcia primària quan és el mateix cadell el que està girat i mal col·locat per poder ser expulsat degudament. En canvi, parlem de distòcia secundària quan l'impediment el provoca una altra cosa que no és el cadell, per exemple una obstrucció intestinal que redueix molt l'espai del conducte del part.
- Embús del cadell: Pot succeir que a causa de la posició del gosset que està naixent en aquell moment o perquè la mida del seu cap és massa gran per al canal del part de la gossa, es produeixi un embús del cadell i no pugui sortir sense l'ajuda dels humans encarregats de la mare o del veterinari. Mai no tirarem del cadell intentant treure'l nos altres amb força. Això només provocarà un gran dolor a la nostra gosseta i fàcilment la mort del cadell.
- Razes braquicèfales: Aquestes races com els bulldogs, tenen molts problemes respiratoris i cardíacs. Per això és molt comú que les gosses no puguin dur el part a terme per elles mateixes. A més, no només és que no puguin fer l'esforç de forma normal a causa de les insuficiències que pateixen, sinó que el més probable és que en tractar-se de races amb el cap molt gran, els cadells no càpiguen pel canal del part per la mida del cap. És molt recomanable per evitar qualsevol complicació que en races així es programi directament una cesària al veterinari.
- Problemes per treure el cadell de la bossa amniòtica i tallar el cordó umbilical: És possible que si la gosseta que està donant a llum és primerenca o bé està extremadament esgotada o mal alta, tingui dificultats per acabar d'extreure els cadellets de la bossa i per tallar el cordó. En aquest cas senzillament ho farem nos altres o el veterinari, ja que ha de ser una mica ràpid una vegada el petit és fora de la seva mare.
- Un cadell no aconsegueix començar a respirar: En aquest cas hem d'actuar amb calma i eficaçment. Hem de reanimar el cadell nounat per ajudar-lo a respirar per primera vegada. Sempre és millor si ho fa un veterinari amb experiència, en comptes de fer-ho a casa nostra. Per això és recomanable que el part ho assisteixi un veterinari ja sigui a casa oa la clínica.
- Síndrome de reperfusió: Es dóna quan acaba de sortir un cadell i la mare té una hemorràgia excessiva. No és una de les complicacions més comunes, però si passa és altament perillós per a la gossa ja que perd molta sang en un moment.
- Trencament de l'úter: No és el més habitual, però si succeeix perilla la vida de la gossa i la dels cadells. Per tant caldrà trucar urgentment a un veterinari. Pot passar pel fet que el pes dels cadells és excessiu per a la mare. En un cas així, encara que no es trenqués l'úter, també hi hauria complicacions ja que la mare no podria expulsar bé els gossets per ser massa grans.
- Problemes a la cesària i postoperatori: Com en qualsevol operació amb anestèsia hi ha riscos per a la salut del pacient. No és habitual però hi pot haver infeccions, complicacions amb l'anestèsia i hemorràgies. Després de la cesària pot haver-hi algun problema amb la recuperació, però si la gosseta estava bé de salut prèviament al part i no hi ha hagut complicacions durant la cesària, la recuperació no ha de ser complicada ni de bon tros.
- Mal alties prèvies al part: Si la gossa està mal alta abans que es doni l'enllumenament, segurament estarà feble i li costarà molt portar el part a terme ella sola. A més, és probable que es donin complicacions durant el part si la mare fa mal alta temps. Si aquest és el cas, el millor serà que doni a llum a la clínica veterinària amb tot el millor controlat possible.
Com evitar els problemes que poden sorgir en el part de la nostra gossa
Com hem comentat anteriorment el millor per evitar aquests problemes és un seguiment adequat de l'embaràs de la nostra companya fidel. Per tant, l'hem de portar al veterinari cada mes com a mínim per a una revisió completa amb què es podran detectar possibles problemes a temps. S'han de fer diverses proves com ecografies i anàlisi de sang durant aquestes exploracions veterinàries. És molt important saber quants cadellets estan en camí per tenir-ho en compte en el moment del part, ja que si n'han sortit menys i sembla que s'ha aturat el procés sabrem que hi ha algun encallat.
En el moment en què comencem a notar els primers símptomes i senyals que la nostra gossa està de part haurem de preparar tot el material necessari com tovalloles netes, el nombre de les emergències veterinàries, desinfectant per a les nostres mans i guants de làtex, tisores esterilitzades, fil de seda per lligar el cordó umbilical si cal, xeringues orals per ajudar els cadells a expulsar el líquid amniòtic, entre més instruments. Així estarem preparats per anar ajudant la nostra companya en tot el procés de l'enllumenament i en cas de complicacions poder-les solucionar degudament. Però no hem d'intervenir en el procés natural del part si no es donen complicacions o problemes.
Tot i així, com a recomanació vital i ja que no som experts veterinaris o metges, serà el més segur tant per a la nostra gosseta com per als seus cadells que el part ho assisteixi la seva veterinari habitualment i preferiblement a la clínica veterinària amb tot el material i coneixements necessaris a mà.
