És probable que tots haguem sentit a parlar d'una mal altia coneguda amb el nom de escorbut o dèficit de vitamina C, oero potser no sapiguem que aquesta patologia també pot afectar les nostres cobaies i, a més, amb relativa freqüència, ja que no és estrany que l'alimentació d'aquests rosegadors no sigui l'adequada.
En aquest article del nostre lloc explicarem què és l'escorbut en cobaies, com es manifesta i quèsímptomes observarem perquè podem detectar-ho i, per descomptat, quin és el tractament a aplicar. Si convius amb una cobaia aquest article t'interessa.
Què és l'escorbut?
Com hem dit, aquesta mal altia es produeix per una deficiència de vitamina C , també anomenada àcid ascòrbic. Les cobaies, igual que els humans, no són capaces de sintetitzar aquesta vitamina, és a dir, el seu organisme no pot fabricar-la, la qual cosa implica que l'han d'ingerir amb la dieta , a través dels aliments o en forma de suplements.
La vitamina C exerceix diverses funcions a l'organisme. Potser la més coneguda és la seva intervenció en la síntesi del col·lagen, que participa en la creació de tota mena de teixits. Quan aquesta vitamina manca es produeixen diverses alteracions.
Símptomes de l'escorbut en cobaies
Els símptomes de l'escorbut en cobaies més freqüents són:
- Pèrdua de gana i, per tant, de pes.
- Hipersalivació.
- Mal alties respiratòries.
- Reposta immune més lleu i menys efectiva.
- Pododermatitis (inflamació dolorosa dels peus).
- Sagnat i inflamació de genives i debilitat dental que pot arribar a propiciar la caiguda de les dents.
- Es poden produir altres hemorràgies internes, sobretot al voltant d'articulacions com els genolls.
- Retard en la cicatrització de ferides, descamacions, alopècies, pell enfosquida i pèl en mal estat.
- Debilitat, disminució de l'activitat, coixesa, rigidesa articular, descoordinació i dolor a la manipulació (la cobaia crida si se l'agafa).
Cal tenir en compte que el dèficit de vitamina C pot ser un trastorn primari o secundari Això vol dir que, de vegades, la nostra cobaia té una alimentació adequada i una aportació correcta d'aquesta vitamina però, per exemple, pateix alguna patologia, com un refredat, que li impedeix menjar. Aquest dejuni, i no pas l'alimentació, seria la causa de la deficiència. Per això, sempre que la nostra cobaia emmal alteixi i perdi la gana cal valorar la suplementació amb vitamina C.
El tractament de l'escorbut en cobaies
Si observem algun dels símptomes anteriorment esmentats hem de acudir al nostre veterinari sense perdre temps. Un cop establert el diagnòstic, el veterinari, que ha de ser especialista en aquests rosegadors, ens pautarà l'administració d'un suplement de vitamina C, ja que compensar la manca d'aquesta vitamina és el que curarà l'escorbut en cobaies.
A més, es marcarà una alimentació equilibrada i adequada a les necessitats nutricionals, que dependran de factors com l'edat o de si la nostra cobaia es troba embarassada o no. Mantenir una dieta correcta és el que evitarà que la nostra cobaia torni a emmal altir.
Cal saber que la quantitat necessària d'aquesta vitamina es triplica durant l'embaràs de la cobaia i que es tracta d'una vitamina amb poc temps de vida útilAixò vol dir que si la diluïm a l'aigua, en unes hores la seva ingesta ja no produirà cap efecte, ja que es degrada a l'ambient. Tampoc no es conserva més de 90 dies en els pinsos que podem trobar al mercat enriquits amb vitamina C.
Les necessitats diàries d'aquesta vitamina s'estimen en uns 10 mg per kg, ascendint a 30 si es tracta d'una cobaia embarassada. Cal tenir en compte, també, que un excés de vitamina C pot provocar diarrea.
Una alimentació equilibrada per a cobaies
Com hem dit, per evitar l'escorbut en cobaies hem de prevenir la manca de vitamina C donant a la nostra cobaia una alimentació adequada i que contingui aquesta vitamina en la quantitat suficient. L'alimentació que es recomana per a una cobaia adulta es compon del següent:
- Feno, que ha de constituir la pràctica totalitat de l'aliment diari, entre un 70-80 %. Es recomana el d'alfals només en el cas de femelles gestants perquè augmenten els requeriments de calci. En una cobaia que no estigui en estat aquesta quantitat de calci pot acabar dipositant-se en forma de càlculs.
- Penso per a cobaies, que també ha d'estar constituït bàsicament per fenc. Com hem comentat, cal parar esment a la data de fabricació per garantir que, en el cas que estigui enriquit amb vitamina C, aquesta segueixi estant activa. Ha de suposar aproximadament el 20% de l'alimentació diària.
- Verdures, especialment les riques en vitamina C, com els espinacs, el julivert (no indicat en cobaies prenyades), la col, les endívies o la remolatxa, en una quantitat aproximada al 5% de la dieta.
- Fruites i cereals de consum ocasional, com a premi.
- Al costat del nostre veterinari valorarem la necessitat d'administrar un complement de vitamina C.
