La rana de Darwin, coneguda també com ranita o sapito de Darwin, és un petit amfibi nadiu de Sud-amèrica que s'ha fet mundialment coneguda després de la seva menció als escrits de Darwin. Al seu hàbitat natural, vaig poder resultar difícil observar-les, ja que generalment es camuflen amb facilitat gràcies al seu aspecte, similar al d'un full.
Origen de la granota de Darwin
La granota de Darwin (Rhinoderma darwinii) és un petit amfibi endèmic d'Argentina i Xile, que habita principalment als boscos temperats de la regió patagònica. S'adapta òptimament a regions humides i arbòries amb altituds entre 15 i 1800 msnm, mostrant predilecció per boscos nadius madurs d'estructura més complexa.
A Argentina, la seva població es concentra únicament a les regions limítrofes amb Xile, sent possible observar la seva presència als Parcs Nacionals Nahuel Huapi i Lanín, situats entre les províncies de Riu Negre i Neuquén [1]Ja a Xile, la granota de Darwin es distribueix des de la ciutat de Concepción fins a Aysén, ubicades a les regions VIII i XI, respectivament[2]
El seu nom és un homenatge al gran naturalista i biòleg anglès, Charles Darwin, qui ha estat el primer a retratar aquesta espècie durant els seus famosos viatges a Sud-amèrica, dedicant-li algunes línies del seu llibre ' Viatge del Beagle '.
Característiques de la granota de Darwin
La granota de Darwin es caracteritza pel cos arrodonit, el cap triangular amb el musell punxegut i un apèndix nasal cilíndric. Les femelles solen ser lleugerament més grans, mesurant entre 2, 5 i 3, 5 cm a la seva edat adulta, mentre els mascles difícilment superen els 2, 8 cm. Així mateix, la mida d'aquestes granotes pot variar segons el clima del seu hàbitat, sent que els exemplars més grans solen viure a les regions amb estacionalitat més marcades.
Les extremitats són relativament llargues i primes en comparació a la resta del seu cos. Les potes davanteres no presenten palmells entre els dits, mentre a les del darrere, es poden observar palmells només als tres primers dits. La pell del seu dors és lleument granulada i presenta plecs laterals, podent presentar tonalitats variables des de verds més vivaços fins a tons de marró cafè. Ja a la zona ventral, predomina el fons negre negra amb taques blanques, patró aquest que podria caracteritzar una coloració aposomàtica per alertar i espantar els seus depredadors[3]
A Xile, hi ha una altra espècie de granota, anomenada Rhinoderma rufum i popularment coneguda com sapet de Darwin xilè, que és molt similar a la granoteta de Darwin. Malauradament, aquesta petita granota xilena es considera extinta, ja que des de 1978 no és registrada oficialment al seu hàbitat natural.
Comportament de la granota de Darwin
Gràcies al format ia la coloració del seu cos, la granota de Darwin pot camuflar-se amb relativa facilitat entre les fulles dels immensos boscos patagònics, aconseguint així dissuadir molts dels seus depredadors. Tot i així, aquest petit amfibi té diversos depredadors al seu hàbitat natural, com poden ser els rosegadors, les aus i les serps. A més, quan la seva tècnica de camuflatge no pot ser emprada o no resulta eficient, i la granoteta es veu davant un depredador, sol s altar cap enrere i deixar-se caure sobre la seva esquena, evidenciant el peculiar patró del ventre. Aquest comportament és una de les evidències que porta els experts a estimar que es tracta d'una coloració aposomàtica per alertar i espantar els seus depredadors.
Respecte a la seva alimentació, es tracta d'un animal carnívor, la dieta del qual es basa majoritàriament en el consum d'insectes, cargols, aranyes, cucs i petits invertebrats en general. En els seus hàbits de caça, les granotes de Darwin solen utilitzar estratègicament la seva llengua llarga i enganxosa per atrapar les seves preses, mentre romanen "disfressades" entre les fulles dels boscos nadius o zones pantanoses.
Un dels aspectes més curiosos sobre el comportament de la granota de Darwin és el seu cant, que registra un to molt alt i agut, resultant similar al cant d'algunes aus. A orelles humanes aquest so pot assemblar-se al xiulet que emeten els texans als camps, per això aquesta bella i diminuta granoteta també és coneguda com " sapet vaquer" en els seus països d'origen.
Reproducció de la granota de Darwin
La reproducció de la granoteta de Darwin és única entre els amfibis, mantenint una peculiar forma d'incubació anomenada "neomàlia". Durant l'època reproductiva, mascles i femelles es troben i realitzen una mena de abraçada nupcial breu i suau anomenat amplexo. Al final d'aquesta abraçada, la femella diposita a terra entre 3 i 30 ous petits, que no solen superar els 4 mm de diàmetre. Transcorreguts uns 15 dies de l'amplex, els embrions ja presenten els seus primers moviments, i és llavors que el mascle els introdueix a la boca perquè, després, arribin al sac vocal situat a la gola.
A l'interior del sac vocal del mascle, les granotes de Darwin completen el seu desenvolupament larvari generalment durant la primavera o la tardor. Després d'unes sis o vuit setmanes, les petites cries són "expulsades" del sac vocal del seu progenitor a través d'una obertura sota la llengua. A partir d'aquest moment, el vostre organisme ja està preparat per s altar i adaptar-se a la vida terrestre , igual que els seus progenitors[4]
Les èpoques reproductives de les granotes de Darwin són irregulars, podent produir-se al llarg de tot l'any No obstant, el peculiar tipus d'incubació que duen a terme sol veure's afavorit pel clima càlid de l'estiu, per la qual cosa sol succeir entre el desembre i el març.
Estat de conservació de la granoteta de Darwin
Et preguntes si la granota de Darwin està en perill d'extinció? En l'actualitat, la granoteta de Darwin és una espècie en amenaçada, estant classificada com a "en perill" segons la Llista Roja d'Espècies Amenaçades, realitzada per la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura)[5]
L'accelerat i preocupant declivi de la seva població es deu majorment al fet que, des de fa uns quants anys, els boscos nadius són degradats per donar lloc a zones agrícoles i ramaderes. Addicionalment a la deforestació, les granotes de Darwin semblen ser particularment susceptibles a una patologia infecciosa anomenada quitridiomicosis, que afecta diverses espècies d'amfibis i és causada per un fong del gènere Chytridiomycota.
La "Estratègia Binacional de Conservació de la Ranetes de Darwin", és una important iniciativa que, com el seu nom indica, intenta frenar l'avenç sobre l'hàbitat de la granota de Darwin, prevenir-ne la caça o la captura i conscienciar sobre la seva funció essencial en l'equilibri dels ecosistemes sud-americans.
