La rana goliat és una mena d'amfibi anuro nadiu del continent africà que destaca la seva gran mida, podent arribar a mesurar més de 30 cm a la seva etapa adulta. En l'actualitat, és reconeguda com a la granota més gran del món, però desafortunadament la seva supervivència està amenaçada per l'avenç de l'activitat humana en el seu hàbitat natural.
Origen i hàbitat de la granota goliat
La granota Goliat (Conraua goliath) és una espècie nativa d'Àfrica occidental, que pertany a la família Conrauidae, que comprèn diferents amfibis anurs nadius de l'oest del continent africà. La seva població es concentra principalment entre Guinea continental i Camerun, més precisament en una regió anomenada Nkongsamba Al seu hàbitat natural, solen demostrar clara predilecció pels boscos humits i densos, podent sobreviure en altituds fins a uns 1000 msnm.
Si bé s'adapten millor a climes tropicals amb altes temperatures, solen concentrar-se prop de masses d'aigua, com poden ser les cascades, els rius o petits rierols que els permeten mantenir la seva pell i el seu organisme ben hidratats, així com ajuden a regular més fàcilment la seva temperatura corporal.
El seu nom es degui a la seva desproporcionada grandària, inusual entre les granotes, fent clara referència al gegant soldat bíblic Goliat, qui va servir al exercit dels filisteus i, en certa ocasió, hauria trobat la mort després de perdre una batalla per al "petit" israelià David.
Aspecte i morfologia de la granota goliat
La granota Goliat, com el seu nom indica, és un amfibi robust de grans dimensions, que pot arribar a mesurar fins a uns 33 cm a l'edat adulta des de la punta del musell fins a la claveguera, i uns 80 cm quan el seu cos està completament estirat. Així mateix, la majoria dels exemplars d'aquesta espècie solen mesurar entre 17 i 25 cm, amb un pes corporal que pot variar entre 600 g i 3 kg
Aquest amfibi gegant destaca pels seus grans ulls, sempre ben separats entre si, podent tenir un diàmetre de fins a 2,5 cm mostrar-se una mica s altons. Les potes del darrere són més llargues que les davanteres, ia totes elles trobem membranes interactuares que li permeten nedar amb gran destresa.
Al seu dors, la granota Goliat mostra una pell humida i granulada, el color del qual pot variar des d'un verd oliva fins a un to de marró cafè. Alhora, la pell del seu ventre és més prima i suau, exhibint tonalitats més suaus que poden ser groguenques, ataronjades o de color crema. Si bé els adults d'aquesta espècie resulten molt fàcils de distingir-se de les altres granotes, els seus capgrossos són molt semblants a les altres espècies, no revelant una mida particularment destacable.
Comportament de la granota goliat
Les granotes Goliat solen estar més actives durant la nit, quan surten a la recerca de les seves preses per les ribes dels rius i cascades, aprofitant-se de la seva privilegiada visió i la seva possibilitat de fer grans s alts amb les seves llargues cames del darrere. Els individus adults solen passar molt de temps entre les roques, on poden descansar i amagar-se dels seus depredadors, mentre que les granotes Goliat més joves passen gran part dels seus dies sota l'aigua
Respecte a la seva alimentació, la granota Goliat és un animal carnívor que es comporta com un important depredador en el seu hàbitat natural. Aquests amfibis són caçadors hàbils, la dieta dels quals se sol incloure el consum d'insectes, cucs, crustacis, llagostes, peixos, mol·luscs, petites serps, tortugues, salamandres i fins i tot altres espècies de granotes més petites.
No obstant, durant la primera etapa de la seva vida, els capgrossos de granotes Goliat manté una alimentació herbívora, ja que la seva dieta es basa únicament en el consum d'una planta aquàtica anomenada Dicraeia warmingii, que habita principalment a les masses d'aigua de moviment ràpid, prop de les quals viuen les granotes Goliat.
Si bé la granota Goliat hagi guanyat certa popularitat com a mascota en les últimes dècades, no sol adaptar-se molt bé a la vida en captivitat Aquests amfibis poden patir molt amb els canvis d'ambient i solen veure's afectats fàcilment per l'estrès, a més de resultar difícil brindar-los una dieta fresca i natural que supleixi completament els seus requeriments nutricionals.
Reproducció de la granota Goliat
Malgrat l'absència de sacs vocals, els mascles solen emetre una mena de xiulat amb la boca oberta per atraure les femelles durant les èpoques de reproducció. En escoltar aquesta crida sexual, les femelles surten a la recerca dels mascles fèrtils per dur a terme l'aparellament. Així mateix, encara no se sap amb exactitud quines són les característiques dels mascles que són capaços de conquerir la preferència de les femelles.
Com molts amfibis de cicles vitals aquàtic, les granotes Goliat necessiten aigua per concretar-ne la reproducció. Amb l'arribada de l'època d'aparellament, els mascles es concentren a les regions rocoses dels boscos tropicals i des d'elles emeten la seva peculiar anomenada sexual per atraure les femelles
Alguns mesos després d'aparellar-se, les femelles es dirigeixen a les àrees de fresa prèviament construïdes pels mascles a l'interior i/oa els costats de les masses daigua prop de les que viuen. En aquest moment, dipositen centenars d'ous diminuts a l'aigua, alguns dels quals s'adhereixen a la vegetació aquàtica, mentre diversos s'assenten al fons de la massa d'aigua.
Aquesta abundant posada és molt important per a la supervivència de la gana Goliat, ja que gran part dels ous fecundats acaben convertint-se en aliment per als depredadors aquàtics. Una petita quantitat arriba a eclosionar passats uns 85 i 95 dies, temps que triguen a desenvolupar-se les larves. Una quantitat encara menor d'individus joves aconsegueixen assolir l'edat adulta, tenint una esperança de vida entre 10 i 15 anys.
Estat de conservació de la granota goliat
Malgrat tenir pocs depredadors naturals, com les serps i els cocodrils, l'home és la principal amenaça per a la supervivència de les granotes Goliat. A més d'avançar sobre el seu hàbitat per construir assentaments i utilitzar les terres per a activitats agrícoles, l'home segueix caçant a les granotes Goliat per consumir la seva carn, emprar-les a les cruels curses de granotes o comercialitzar-les com a mascotes exòtiques.
Per tot això, actualment la granota Goliat està considerada com una espècie en perill d'extinció, segons la Llista Roja d'Espècies Amenaçades, realitzada per la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Si bé estiguin protegides en alguns parcs nacionals de l'Àfrica occidental, la població de granotes Goliat continua disminuint.
Per intentar revertir aquest panorama negatiu, es promouen iniciatives que busquen conscienciar la població local sobre la importància de la granota Goliat per a l'equilibri dels ecosistemes i limitar l'expansió d'àrees productives, de manera a respectar l'hàbitat natural d'aquesta espècie.
